Trump retira l’amenaça d’aranzels i Mèxic vigilarà més els migrants

Washington ven l’acord com una victòria

Finalment els Estats Units no imposaran aranzels als productes mexicans. Donald Trump va suspendre ahir “indefinidament” l’amenaça d’aplicar aranzels a les importacions mexicanes a canvi d’un imprecís compromís del govern d’Andrés Manuel López Obrador d’incrementar “significativament” els controls per reduir el flux d’immigrants centreamericans cap al seu veí del nord. S’esvaeix així l’amenaça que havia d’entrar en vigor dilluns, amb un gravamen inicial del 5% als productes mexicans que hauria pogut danyar l’economia tant de Mèxic com dels Estats Units.

Els empresaris de tots dos països van respirar alleujats, però el comunicat conjunt, difós dissabte a la matinada, deixa la sensació que tot segueix més o menys on era. El punt més destacat és que Mèxic accepta acollir els sol·licitants d’asil als Estats Units mentre esperen cita als tribunals d’immigració. En la pràctica, això ja funcionava des de novembre, després de l’arribada de les caravanes d’immigrants més nombroses, però el pacte formalitza aquest paper de Mèxic de guardià de la frontera nord-americana alhora que amplia els seus compromisos d’acollida. Aquestes devolucions han sigut qüestionades als tribunals nord-americans com una vulneració del dret internacional i de les lleis migratòries dels Estats Units.

Probablement a partir d’ara Mèxic intensificarà la repressió contra els que travessen el país camí dels Estats Units per calmar, ni que sigui temporalment, la fúria de Donald Trump. López Obrador va defensar divendres en roda de premsa que, tot i que a partir d’ara seran més estrictes, seguiran “tenint cura que es respectin els drets humans”.

Tal com va confirmar a Washington el ministre d’Exteriors mexicà, Marcelo Ebrard, dilluns es desplegaran 6.000 agents de la Guàrdia Nacional mexicana en onze municipis fronterers amb Guatemala. Això se suma a altres mesures que el país ha pres aquesta setmana, com la congelació de comptes bancaris de suposats traficants de persones i la detenció dels activistes Cristóbal Sánchez i Irineo Mujica, president de Pobles Sense Fronteres, una ONG que defensa les caravanes com una forma de protecció dels migrants.

Mèxic ha aconseguit esquivar la principal pretensió dels Estats Units: acceptar ser catalogat com a “tercer país segur”. Això hauria obligat els migrants que busquen asil a presentar la seva sol·licitud a Mèxic i considerar que tots dos països ofereixen la mateixa protecció. Mèxic s’hi va negar des del primer dia de les negociacions, que divendres van finalitzar amb una sessió de gairebé 12 hores. Ebrard va subratllar que l’acord inclogués el suport explícit de Washington a un pla d’inversions a Hondures, el Salvador i Guatemala, d’on fugen la majoria de migrants que busquen asil als Estats Units. Trump s’hi havia compromès al desembre, però després va tancar l’aixeta i va acusar aquests països de “no fer res” per frenar la sortida de caravanes.

Crítiques demòcrates

La presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, va criticar que “les amenaces i les rebequeries no són manera de negociar la política internacional” i la devolució temporal a Mèxic dels sol·licitants d’asil perquè “violen els seus drets”. El president, per la seva banda, va tuitejar: “Mèxic ha accedit a començar a comprar immediatament grans quantitats de productes agrícoles dels nostres grans i patriotes grangers!” Ho va escriure en majúscules, però això no figura en cap punt del document oficial. ¿Potser és a la lletra petita?

Més continguts de