Egipte pretén construir una nova capital al desert
Un projecte faraònic del règim d’Al-Sissi per impulsar l’economia del país
El CaireAmb més de 20 milions d’habitants i una atmosfera vibrant, el Caire està considerada la gran capital del món àrab i una de les ciutats més importants de l’Àfrica. No obstant això, l’urbs podria perdre l’honor de ser la capital d’Egipte, una condició que ha ostentat durant més de 1.000 anys. I és que el règim del general Abdel Fattah al-Sissi està decidit a construir una nova i flamant capital al mig del desert, segons va anunciar en una conferència d’inversors internacionals.
El projecte té unes dimensions faraòniques fins i tot per a un país acostumat als megaprojectes. La ciutat, que encara no té nom, tindrà una superfície de fins a 700 km, un aeroport més gran que el de Heathrow, a Londres, i un parc el doble de gran que el Central Park de Nova York. Allà s’hi desplaçaran tots els ministeris i edificis del govern del país amb la finalitat de descongestionar el Caire, una megalòpolis a la vora del col·lapse per la sobrepoblació i la decadència de les seves infraestructures. El cost de l’obra no és una minúcia: 45.000 milions de dòlars, ni més ni menys.
Una obra de rècord
“Egipte posseeix més meravelles que qualsevol altre país i ofereix tants monuments que desafia qualsevol descripció”, va declarar Mustafà Madbuly, el ministre d’Habitatge, en la presentació del projecte, a la qual van assistir 30 caps d’estat i emirs, a més de diverses multinacionals. “Per això volem enriquir el seu patrimoni. Hem d’afegir alguna cosa que els nostres néts puguin dir que està a l’altura de les seves característiques”, va afegir en una mostra del nacionalisme egipci, la ideologia dominant del nou règim.
L’obra, fruit d’un partenariat entre el sector públic i privat, la dirigirà un magnat dels Emirats Àrabs Units responsable de diversos luxosos projectes immobiliaris al golf Pèrsic, com el gratacel més alt del món. Igual que totes les dades del projecte, el temps de construcció també és de rècord: entre 5 i 7 anys. L’obra encaixa perfectament amb la filosofia de desenvolupament d’Al-Sissi, que aposta pels megaprojectes com a motor de l’economia del país. No en va, espera poder inaugurar al juliol un nou canal de Suez edificat en només un any.
La idea no ha impressionat els intel·lectuals egipcis, que ho veuen com un deliri de grandesa típic dels dictadors. Encara que algunes capitals van ser edificades del no-res els anys 60 i 70, com Islamabad o Brasília, els experts assenyalen que aquest és el projecte més ambiciós en la història de la humanitat. David Sims, un especialista en planificació urbana establert al Caire, va mostrar el seu escepticisme en declaracions al diari britànic The Guardian : “Això són només un conjunt de xifres de bogeria. La dimensió és enorme, i hi ha qüestions del tipus: com construiràs les infraestructures? D’on trauràs l’aigua? Serà interessant veure si surt alguna cosa de tot això, però jo ho dubto”.
Els dubtes de Sims tenen un fonament sòlid en la història recent del país. Els successius dictadors de les últimes dècades han planificat nous enclavaments urbans al desert per alleujar la congestió del Caire i Alexandria com Sadat City. La majoria dels projectes es van quedar a mitges o van donar lloc a barris fantasma a causa del desinterès dels habitants per desplaçar-se a un barri sense transport públic ni oportunitats d’ocupació.
Els promotors de la nova capital asseguren que hi ha un sector de la societat que demana espais urbans lluny del caos de la gran ciutat. Però els crítics es plantegen si en una societat en què un 45% de la població viu amb menys de 2 dòlars al dia i l’analfabetisme arriba al 30%, no hi ha prioritats més urgents que satisfer els desitjos de les classes més adinerades.
