Sturgeon advoca per un segon referèndum a Escòcia abans del 2024

La primera ministra posa la plena sobirania al centre de la recuperació de la crisi del covid-19

St. Andrew's Day, festa nacional d'una que es vol profundament europea. "Escòcia comparteix el patró amb països com Grècia i Romania. Aquest és un petit però oportú recordatori de la nostra interconnexió i humanitat compartida", ha dit la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, en la segona frase del discurs de cloenda del congrés anual de tardor del Partit Nacional Escocès (SNP), celebrat aquest dilluns a la tarda de manera virtual.

Un inequívoc recordatori, aquesta manera de començar, que en només 32 dies Escòcia es veurà arrossegada fora de la Unió Europea (UE) contra la voluntat majoritària dels seus ciutadans gràcies al Brexit. "Per tant, abans d'anar més lluny, vull enviar aquest missatge als nostres amics i veïns europeus. Sou i sempre sereu part del que som. No esteu lluny de nosaltres. Als que heu vingut d'altres països a viure al nostre, gràcies. I, sisplau, quedeu-vos. I als altres països de la UE: Escòcia vol tornar-hi i espero que sigui aviat". I fer-ho com un "nou estat independent", ha reblat.

Un missatge contundent que suposa un repte enorme tant per a Sturgeon i l'SNP com, especialment, per al primer ministre, Boris Johnson, i el Partit Conservador. Johnson  ja va reiterar, al principi d'aquest 2020, que no permetrà un segon plebiscit. Amb tot, la gran qüestió és saber si el premier podrà resistir l'enorme pressió política que tindrà si les enquestes es confirmen i l'SNP arrasa en les eleccions legislatives del mes de maig. Difícilment.  

Oportunitat d'un futur millor

En el seu discurs, Sturgeon no ha oblidat la pandèmia, i fins i tot ha admès errors en general i en la gestió específica de la crisi del coronavirus. Però ha volgut refermar la idea que la independència no és una "distracció" sinó que és la manera "d'assegurar que el país surt de la crisi de la manera correcta".

Per aquesta raó, doncs, la líder de l'SNP ha avançat: "Al mes de maig [durant la campanya electoral] us demanarem que confieu en nosaltres per continuar la tasca de construir un país millor. Us demanaré que ens jutgeu pel nostre historial i que avaleu els nostres plans de futur". Un futur que passa irremeiablement "perquè es faci un referèndum legal d’independència durant la primera part" de la legislatura. És a dir, a tot estirar, abans que acabi el 2023, gairebé una dècada després de la celebració del primer, que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014. 

Sturgeon sap on fa mal a Westminster. I sap també que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i la desastrosa gestió de la pandèmia del govern de Boris Johnson, li ha donat ales personalment com la figura més important de l'espectre polític escocès, tot i les moltes crítiques, força raonables i justificades algunes, que rep des del laborisme a causa dels nivells de pobresa del país i del fracàs escolar, per exemple. Amb tot, aquestes ales polítiques no només poden fer volar Sturgeon en les legislatives, també, fins i tot, en un hipotètic segon referèndum d'independència. Des del febrer fins ara, el suport al sí ha passat del 49% al 56%, gairebé 12 punts més que els 44,7 que va rebre en la consulta de fa sis anys. 

Les paraules de la primera ministra han estat molt ben triades a l'hora de parlar de "legalitat". Com ja ho van ser abans-d'ahir, dissabte, en la salutació de benvinguda virtual als participants al congrés, quan va recordar que, si bé la independència és l'eina que pot obrir les portes del futur, cal mantenir "el cap fred" i dur a terme una "pacient persuasió" per convèncer Westminister i, especialment Johnson, perquè transfereixi els poders a Holyrood per fer el referèndum. És a dir, perquè faci el mateix que va fer David Cameron. El llavors primer ministre britànic i l'homòleg escocès, Alex Salmond, van establir en l' Acord d'Edimburg, del 15 d'octubre del 2012, tots els ets i uts del procés.

En altres paraules, Sturgeon no vol aventures unilaterals, malgrat que una part del partit s'hi mostraria favorable si Johnson persisteix en la seva negativa. En aquest sentit, però, algú tan poc sospitós d'independentista com l'ex primer ministre conservador John Major afirmava fa escassament vint dies que per  mantenir unit el Regne Unit caldria emprar la fórmula "Consens, consideració i consulta". Tot el contrari del que, de moment, vol Johnson.

Sturgeon també ha parlat del perjudici econòmic de la sortida de la Unió en aspectes com la davallada de la població a causa de la restricció al lliure moviment de persones, i l'impacte que això tindrà en la contractació de personal comunitari per als hospitals de l'NHS (seguretat social). I també ha promès continuar invertint en el sistema públic de salut, per a la qual cosa caldrà tots els recursos i poders possibles. 

Quan la crisi sanitària s'hagi superat, quan els efectes del Brexit puguin ser mesurats més enllà de la propaganda, el Regne Unit s'enfrontarà en un termini màxim de dos anys a una nova prova de foc. Sturgeon ha mostrat avui clarament les intencions. Un cop més, la pilota és a la teulada. Mentrestant, ha promès una gratificació extra de 500 lliures al personal sanitari que serà abonada abans d'acabar l'any fiscal, el 31 de març. Un pagament, a més, que vol que sigui lliure d'impostos, facultat per a la qual necessita l'autorització del Tresor britànic. Una altra manera –intel·ligent– de desafiar un Londres, cada cop més entre el desastrós Brexit i la potencial independència d'Escòcia.