Per què Espanya encapçala els contagis de covid-19 a Europa?

Els experts consultats apunten a diverses causes però reconeixen que no hi ha una explicació clara

El repunt de casos de covid-19 que s'ha produït a Europa aquest mes d'agost, després que a finals de la primavera s'hagués controlat la primera onada de la pandèmia, ha disparat totes les alarmes. Al sud-est del continent (als Balcans, Bulgària, Romania i Grècia) la situació és encara pitjor que a la primavera. A Bèlgica, Itàlia i el Regne Unit els rebrots són preocupants, però no s'ha arribat al col·lapse del sistema sanitari com va passar al març i l'abril. A França –que avui ha decretat l'obligatorietat de portar mascareta a París–, Polònia i Holanda ja es parla de segona onada. Però en aquest context desfavorable Espanya destaca com el principal focus d'expansió del virus al continent: el mapa de nous casos diagnosticats per regions tenyeix de vermell Catalunya, les Balears, l'Aragó, el País Basc, Navarra, la Rioja, Cantàbria, les dues Castelles i Madrid. Només Malta, el sud de Croàcia, algunes regions de Romania i el nord de Letònia presenten una taxa tan alta de nous contagis els últims 14 dies (més de 120 per cada 100.000 habitants), segons les dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. La taxa espanyola acumulada de les últimes dues setmanes és de 196, més del doble que a Romania, el segon país més afectat de l'espai econòmic europeu.

Els experts consultats apunten a diversos factors per explicar el repunt europeu, però reconeixen que és difícil explicar les males dades epidemiològiques d'Espanya. "Hi ha hagut una combinació de factors. Primer, segurament hi ha un efecte rebot o fatiga després del confinament de la primavera que ha portat a una gran interacció social. S'ha subestimat l'impacte de les reunions grans, curtes i freqüents amb amics i familiars. Una reunió amb 30 persones és un problema (en termes de risc); si en concatenes dues, el nombre de contactes i possibilitats de transmissió no se sumen, es multipliquen", explica Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de fàrmaco-epidemiologia a la Universitat d'Oxford. "A Espanya les vacances han comportat una activitat social de molt risc. Potser en altres països, sobretot al nord d'Europa, això no ha sigut així per qüestions culturals", afegeix.

Però l'argument de les diferències culturals entre el nord i el sud d'Europa no explica que Itàlia, que va ser l'epicentre de la pandèmia al continent, hagi detectat deu vegades menys casos per cada 100.000 habitants que Espanya en les últimes dues setmanes. "La diferència amb Itàlia és més difícil d'explicar. O ho han fet millor amb ús de mesures de control (mascaretes, higiene de mans, distància social) o ho han fet pitjor amb el diagnòstic. El temps dirà", afegeix Prieto-Alhambra. L'altre cas que no encaixa amb les causes culturals és Suècia, on l'estratègia de les autoritats va ser no prendre gaires mesures i té més contagis que els seus veïns nòrdics, amb patrons culturals semblants.

L'investigador diu que arreu del continent "calia  haver organitzat sistemes de cribatge massiu i control i traçat de contactes abans, quan hi havia molt poca transmissió comunitària. Fer-ho abans hauria minimitzat molt els problemes".

Sergio Alonso, investigador de Biocomsc de la UPC, apunta que si Espanya té més casos no és perquè faci més tests. "França fa els mateixos i el Regne Unit molts més. Però el que sí que és cert és que a tots els països ha millorat el testatge i ara es detecten més casos asimptomàtics que abans, quan només es feien proves a la gent amb símptomes greus o molt greus", cosa que explica la menor mortalitat. "Els rebrots tampoc han estat una sorpresa: hi havia un nivell basal de contagis que no ha desaparegut mai, i això fa que quan es relaxen les mesures de protecció es produeixin més o menys brots. Però no saben del cert què hi ha al darrere de l'augment de casos: podem intuir que la gent s'ha relaxat, farta del confinament, perquè no hi ha cap explicació climatològica ni tampoc cultural: simplement vam passar una situació molt difícil a la primavera, els casos van baixar amb el confinament i després hem cregut que a l'estiu podíem gaudir de les vacances", diu Alonso.

L'investigador de la UPC reconeix que no hi ha una resposta clara per explicar la situació d'Espanya:"És molt difícil entendre el que està passant aquí. Quan tenim una sociabilitat molt semblant a Itàlia o a Grècia, costa d'entendre què s'està fent malament aquí que s'estigui fent molt millor en altres llocs". Alonso esmenta per exemple que Espanya va ser un dels primers països a decretar l'obligatorietat de portar mascareta sempre a l'espai públic: "Però si vas a una terrassa i te la treus per xerrar també et pots contaminar".

Per a Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, "les estratègies a tot arreu són relativament semblants i és difícil saber per què a Espanya van començar abans els rebrots i ara tenim una situació pitjor. Les possibles variables són que la desescalada es va fer massa ràpid (sense haver aturat prou la circulació del virus), que l'estratègia de proves, rastreig i aïllaments era millorable, i la relaxació de la ciutadania… I segur que hi ha altres factors que encara no hem pogut valorar".

Prieto-Alhambra recorda que no hi ha motius per relaxar-se: "El virus no s'ha fet més lleu, simplement l'estem diagnosticant abans, en gent més jove. La segona onada dels Estats Units ens ensenya que hi ha un decalatge de més d'un mes entre l'increment de casos i l'increment d'ingressos, i encara més per veure un increment en mortalitat. Pensar que el fet que ara tinguem molts casos però pocs morts vol dir que el virus s'ha fet més lleu és una errada clàssica en epidemiologia, i en diem biaix d'anticipació diagnòstica".

El que sí que queda clar des d'un punt de vista científic és que com més es transmeti el virus més difícil serà la tornada a l'activitat després de l'aturada estiuenca. "Les evidències recollides en països on s'ha fet una tornada parcial com Anglaterra o Dinamarca ens ensenyen que, tot i que els nens rarament pateixen la malaltia amb gravetat, sí que la poden transmetre. Ara també sabem (tot i que ja ho sospitàvem) que la transmissió en escoles és un reflex del que passa al seu entorn: l'obertura en zones amb alta transmissió comunitària portarà problemes. L'obertura en zones amb poca transmissió hauria de ser més fàcil de controlar".