EUROPA

Esprint per als relleus a la UE: Tusk proposarà als líders que els socialistes presideixin la Comissió

Frans Timmermans és el candidat proposat per Alemanya, França, Espanya i Holanda

Segon assalt en forma d’esprint i amb 'jet lag'. Amb bona part dels líders arribats directament des del Japó -on se celebrava la reunió del G-20-, aquest vespre els Vint-i-vuit tornen a trobar-se a Brussel·les per desencallar les negociacions per als relleus de les presidències de les principals institucions europees. L’última trobada, que es va allargar fins a les dues de la matinada, només va servir per constatar el bloqueig als candidats oficials per part dels caps d’estat i de govern, que han hagut de tornar a començar aquesta última setmana. Però les noves negociacions, que es van intensificar ahir a Osaka, tornen a posar els candidats oficials sobre la taula. Els partits de l’Eurocambra -que han de ratificar les propostes- han pressionat en aquest sentit i ahir la cancellera alemanya Angela Merkel ho deia clarament després de reunir-se amb els seus homòlegs de França, Holanda, Espanya i Itàlia: “Està clar que el procés del candidat oficial és més important del que va semblar en l’últim consell [...]. Forma part de la solució”. Per això, després de reunir-se amb els presidents dels partits de l'Eurocambra, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, proposarà als Vint-i-vuit en la reunió que comença aquesta tarda a les 18 hores que sigui el socialista Frans Timmermans qui presideixi la Comissió Europea. 

És una proposta forjada en la reunió del G-20 que ha tingut lloc aquests dos últims dies a Osaka entre Alemanya, França, Espanya i Holanda, i que va transcendir divendres passat malgrat que inicialment semblava que els candidats oficials havien quedat descartats. Així ho ha comunicat Tusk en la reunió que ha tingut amb els presidents dels grups polítics de l'Eurocambra prèvia a la cimera amb els líders. A més, aquesta opció, segons publiquen alguns mitjans, implicaria que Manfred Weber seria proposat per a la presidència del Parlament Europeu i que el Consell Europeu quedaria en mans dels liberals, i l'Alt Representant també seria per als conservadors. Tot i això, els països del grup de Visegrad (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia) ja han anunciat la seva oposició a la candidatura de Timmermans, cosa que complicaria arribar a la majoria qualificada en la votació dels Vint-i-vuit tenint en compte que el Regne Unit podria abstenir-se pel Brexit i Itàlia hi votarà en contra, segons ha anunciat el seu ministre de l'Interior. 

El sistema dels candidats oficials, en joc

“Això acaba de començar”, deia Pedro Sánchez fa una setmana citant altres líders més experimentats i confessant-se novell en aquesta mena de negociacions. El sistema a través del qual es va escollir l’actual president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, és el que està en joc. És l’anomenat 'sistema de candidats oficials' ('spitzenkandidaten'), pel qual cada família política presenta un nom a la cursa per presidir la Comissió, i es considera una elecció més directa per part del ciutadà, que no implica només una negociació entre bambolines. Però el candidat guanyador, l’alemany Manfred Weber (PPE), en va sortir debilitat i no acaba de convèncer ni la seva pròpia família, i encara menys els socialistes i els liberals. Aquests últims van bloquejar-lo amb l’esperança de trencar el monopoli dels conservadors a la presidència, però lluny de quedar-se de braços plegats, els conservadors s’hi van tornar amb un veto als altres candidats oficials: Frans Timmermans (S&D) i Margrethe Vestager (ALDE). Davant aquest carreró sense sortida, Juncker i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, sortien a les dues de la matinada a comunicar que cap dels candidats oficials genera prou consens i que calia tornar a començar.

Els presumptes candidats a presidir el ‘govern’ de la UE

Des d’aleshores, Tusk (encarregat de posar oli als engranatges de les negociacions) s’ha reunit i ha trucat als líders polítics de l’Eurocambra i dels Vint-i-vuit per buscar consens i tenir clares les línies vermelles. I en les reunions amb els portaveus del Parlament la sensació va ser que seria molt difícil enterrar els 'spitzenkandidaten' per molt que els líders (sobretot Emmanuel Macron) ho vulguin. Així ho confirmava Merkel en una roda de premsa després de la minicimera europea al Japó. I així s'ha confirmat aquest diumenge amb la proposta de Timmermans per assumir la presidència de la Comissió. Aquesta opció, però, suposaria que per aconseguir paritat de gènere el president del Consell i l’Alt Representant haurien de ser dones. L’escenari també seria una victòria per a Pedro Sánchez, que ha sigut el negociador en cap dels socialistes i que també ha sigut clau en l’acord comercial amb Mercosur. Però la cimera d’avui s’albira llarga, amb un sopar que començarà al vespre i que, com queda avisat al programa, pot convertir-se en esmorzar. I tampoc es descarten sorpreses.

Frans Timmermans

Aquest holandès poliglot és el vicepresident primer de l’executiu europeu, responsable de l’estat de dret i el respecte als drets fonamentals. La setmana passada havia quedat descartat, però en les últimes negociacions el seu nom torna a ser sobre la taula perquè podria generar consens entre les tres grans famílies polítiques.

Leo Varadkar

El seu nom ha començat a aparèixer a les travesses en l’última setmana, després del fracàs de la primera cimera per repartir càrrecs. És el primer ministre d’Irlanda, carismàtic i del PP, que ha enfortit vincles amb la resta de líders europeus i Brussel·les gràcies a les negociacions del Brexit, en què Irlanda és un dels conflictes clau.

Michel Barnier

És el candidat a l’ombra que més ha sonat. És l’actual negociador en cap per part de la Comissió Europea en les converses per al Brexit, cosa que l’ha acostat a tots els líders dels Vint-i-set. D’aquí que la seva sigui vista com una figura que pot generar consens. Polític francès, diverses vegades ministre, és membre del partit conservador i el 2006 va ser escollit vicepresident del Partit Popular Europeu. En aquest cas, malgrat no ser liberal, la nacionalitat li jugaria a favor per rebre el vistiplau francès, encara que Emmanuel Macron reiteri que l’eix nacional no és important en aquesta decisió.

Kristalina Gueorguieva

El seu nom sona juntament amb el de la directora de l’FMI, Christine Lagarde. Gueorguieva podria ser la primera presidenta de la Comissió Europea d’un país exsoviètic (Bulgària). Va ser vicepresidenta de la Comissió Europea amb Juncker fins al 2016. Des del 2017 és l’executiva en cap del Banc Mundial i n’ha estat presidenta interina fins a l’abril.

Més continguts de