Els kurds, l’única opció dels Estats Units a l’Iraq

BeirutEnmig del buit de poder de l’Iraq, els kurds són els únics que poden aturar l’auge del jihadisme. Els Estats Units van aconseguir dilluns treure de l’escena política Nuri Al-Maliki i van forçar que Haider al-Abadi s’encarregui d’aglutinar les minories en un govern estable que freni l’avançada de l’Estat Islàmic (ISIL). Però de moment la Casa Blanca veu en els kurds l’única alternativa a l’exèrcit iraquià, que ha sigut incapaç de fer front als jihadistes.

Washington també coopera amb el Regne Unit i França per assistir les desenes de milers de refugiats de la minoria iazidita atrapats a les muntanyes, que porten dies sense aigua ni menjar. Ahir un helicòpter kurd que transportava ajuda i evacuava els desplaçats es va estavellar. En l’incident va morir el pilot de l’aparell i va quedar ferida una periodista del New York Times.

En aquesta lluita, els Estats Units s’han fixat en els peixmergues, com es coneix els milicians kurds, i els ha començat a armar per combatre els jihadistes. L’acció es reforça amb bombardejos aeris a posicions de l’ISIL, de manera que els nord-americans retornen a un escenari bèl·lic que van voler abandonar fa dos anys.

Les relacions entre kurds iraquians i els Estats Units es remunten a la fi de la Guerra Freda. El Kurdistan iraquià deu el reconeixement de regió autònoma a Washington, quan en acabar la primera Guerra del Golf, el 1991, es va crear una zona d’exclusió aèria al nord. En la invasió de l’Iraq, el 2003, les forces kurdes van col·laborar amb la coalició internacional per enderrocar Saddam Hussein. Malgrat el suport que el president Barack Obama ha mostrat al seu homòleg kurd, Massud Barzani, hi ha hagut diverses tensions.

Obama es va oposar rotundament a la celebració d’un referèndum per a la independència del Kurdistan iraquià, que va veure l’oportunitat al juny després de les conquestes dels peixmergues a Kirkuk i altres zones del nord després de la fugida de l’exèrcit iraquià quan els jihadistes van prendre la ciutat de Mossul. Ara les forces kurdes estan més involucrades contra l’ISIL que l’exèrcit iraquià.

Teheran avala el nou govern

Teheran, que havia sigut el principal suport del primer ministre Nuri Al-Maliki, va avalar ahir el relleu al govern de Bagdad, reclamat per Washington des de fa setmanes. El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Xamkhani, va reiterar el seu compromís de cooperar amb Bagdad contra el terrorisme.

HRW acusa Egipte de planejar una matança

Human Rights Watch (HRW) va acusar ahir el govern egipci de crims contra la humanitat per la massacre durant el desallotjament de la mesquita de Rabà al-Adauiya del Caire d’ara fa un any, en la qual s’estima que van morir 887 persones. Segons l’organització de defensa dels drets humans, el president, Abdel Fattah al-Sissi, i dos dirigents més “haurien de ser investigats” i, en aquest sentit, va instar el Consell de Seguretat de l’ONU a crear una comissió.

L’informe acusa la policia de respondre desproporcionadament a l’amenaça que suposaven els manifestants i assenyala que els assassinats van ser “sistemàtics” i van respondre a una planificació prèvia.

“Hi ha prou proves per justificar una investigació per crims contra la humanitat”, va denunciar el director de HRW, Kenneth Roth, que ahir va presentar l’informe a través d’una videoconferència, ja que diumenge Egipte li va impedir l’entrada al país. “És el primer cop que se’ns denega l’accés a Egipte”, va subratllar l’activista, que va equiparar “la magnitud de la massacre amb la que es va produir a la plaça de Tiananmen, a la Xina”.