Soleimani, el general iranià que movia els fils des de l'ombra

El cap de la Força Quds va dirigir l'exitosa estratègia de Teheran en les guerres de l'Iraq i Síria

Heroi per a l'Iran i dimoni per als Estats Units, el general Qasem Soleimani, de 62 anys, era un dels homes més poderosos del Pròxim Orient. Per això la seva mort en un atac amb drons que aquesta matinada ha ordenat personalment Donald Trump és una declaració de guerra en tota regla.

El líder de la Força Quds, el cos d'elit de la Guàrdia Revolucionària dedicat a defensar els interessos de l'Iran a l'exterior, durant vint anys ha dirigit l'estratègia de l'Iran a la regió. Més poderós que el president, movia els fils des de l'ombra per convertir l'Iran en una potència regional, amb presència militar i política des de l'Afganistan fins al Iemen. Una visió que ell havia batejat amb la idea de la "profunditat estratègica", i que una part creixent de la població iraniana veia en els últims anys com una política per protegir els interessos de les elits militars a costa de les seves condicions de vida.

"Soleimani era molt competent, carismàtic, preparat, professional i un ésser diabòlic", assegurava fa uns mesos en un documental a la BBC el general nord-americà David Petraeus, que després de comandar les tropes nord-americanes a l'Iraq va ser director de la CIA amb Barack Obama.

Nascut al si d'una família treballadora a la regió de Kerman, Soleimani tenia 22 anys quan el règim del Xa va ser derrocat a la Revolució Islàmica del 1979. Aquell mateix any es va unir a la Guàrdia Revolucionària i va participar en la repressió de la revolta kurda al nord-est del país, per la qual cosa va ser ascendit al rang de tinent. Va fer la seva carrera a la guerra Iran-Iraq del 1980, en què van morir desenes de milers d'iranians. Es va forjar la imatge d'un màrtir en vida. Als 90 va ser el comandant de la Guàrdia Revolucionària a la seva regió natal i va ser una de les figures clau en la lluita contra el tràfic de drogues provinent del veí Afganistan. Una de les claus que expliquen el personatge és que Suleimani s'havia forjat una imatge espiritual, moral i idealista que li conferia un caràcter especial per a un comandant militar.

Després de la invasió nord-americana del 2003 que va derrocar el règim de Saddam Hussein, Soleimani es va centrar en l'Iraq: la Força Quds es va convertir en el principal suport de les milícies xiïtes que combatien contra l'invasor i contra els sunnites, a les quals van facilitar armament sofisticat i entrenament. El resultat va ser una derrota militar dels Estats Units, que amb Barack Obama acabarien retirant-se de l'Iraq cedint la influència sobre el govern de Bagdad a Teheran.

Heroi en la lluita contra Daeix

Quan el 2014 l'autoproclamat Estat Islàmic es va fer fort a l'Iraq ocupant Mossul, la tercera ciutat del país, les forces de seguretat iraquianes, organitzades d'acord amb el sistema sectari heretat de l'ocupació nord-americana, sense estímuls i sense lideratge polític van fugir en desbandada demostrant que l'Iraq post-Saddam era un estat fallit. Mentre que els Estats Units d'Obama i les potències europees van ser lentes a reaccionar, l'Iran, que veia l'amenaça molt a prop, va prendre la iniciativa. Soleimani va enviar grans quantitats d'armament tant als peixmergues kurds del nord del país (que mantenien una relació històrica amb Teheran com a contrapoder al règim enemic de Saddam) com a les milícies xiïtes que van enfrontar-se a la milícia d'Al-Baghdadi i el seu projecte de califat. El govern del primer ministre Nouri al-Maliki, sota la tutela de Teheran, va agrair l'ajuda. I per primer cop Soleimani va sortir de l'ombra deixant-se veure dirigint les operacions al camp de batalla. Més que deixar-se veure s'exhibia fent-se selfies amb els combatents en primera línia.

Finalment, els Estats Units i la Gran Bretanya es van haver d'afegir a la batalla al mateix costat de la barricada amb l'Iran per esborrar del mapa l'amenaça jihadista. Les aliances líquides del Pròxim Orient feien estranys company de viatge.

Durant uns anys els kurds de l'Iraq, primera força de xoc sobre el terreny, van rebre armes de tots els costats, fins que es van sentir prou forts per celebrar el setembre del 2017 un referèndum d'independència, que les milícies xiïtes aliades de Teheran es van encarregar de deixar en no res, pel temor que els kurds de l'Iran en seguissin l'exemple.

Aliat d'Al-Assad

Es considera Soleimani el cervell al darrere de tot aquest disseny estratègic de la política regional de l'Iran, que tenia com a objectiu crear un cordó de seguretat de l'Iran al voltant d'Israel, pel qual poguessin circular armes fins a Síria, el Líban i el Iemen. Síria ha sigut un dels altres taulers d'aquest joc d'escacs: quan el 2011 va esclatar la revolució contra Baixar al-Assad en el marc de l'onada de canvi al món àrab, l'Iran va sortir en defensa del seu aliat primer amb les milícies xiïtes libaneses de Hezbol·lah i després amb una intervenció directa de la Força Quds, que, juntament amb els bombardejos de l'aviació russa, han sigut vitals per a la supervivència del règim de Damasc. Fa un any Tel Aviv va acusar Soleimani d'estar al darrere d'un atac amb drons llançats des de Síria dins l'espai aeri israelià.

Amb tot això Soleimani va esdevenir una figura molt popular a l'Iran, i fins i tot va arribar a protagonitzar una pel·lícula de dibuixos animats en què lidera la victòria en una guerra contra els Estats Units. Segons Ali Ansari, del Centre d'Estudis Iranians de la Universitat de Saint Andrews, "Soleimani s'havia convertit en una mena d'heroi de l'antiga mitologia iraniana, una mena de cavaller que amb la seva força i bondat era capaç de vèncer tots els dimonis".

La seva retòrica alimentava aquesta imatge d'heroi. Avui ressonen les seves paraules de fa uns mesos advertint als Estats Units: "Vosaltres començareu la guerra, però nosaltres decidirem com s'acaba".