L'Eurocambra segella l'acord del Brexit

El Parlament Europeu aprova per 621 vots el text i escenifica la marxa dels eurodiputats britànics

Nigel Farage onejant la bandera britànica des del seu escó amb satisfacció, seguit de la reprimenda de la vicepresidenta irlandesa de l'Eurocambra i poc abans de les llàgrimes d'altres eurodiputades britàniques contràries al Brexit. Així ha estat el debat amb què aquest dimecres el Parlament Europeu ha dit adeu al Regne Unit i també als seus 73 eurodiputats.  L'Eurocambra ha segellat l'acord per la retirada del Regne Unit de la UE. La seu d'aquesta institució a Brussel·les ha viscut l'últim tràmit parlamentari amb els passadissos més plens de l'habitual. Els adeus entre eurodiptuats i treballadors britànics que fa anys que treballen entre Brussel·les i Estrasburg és la conseqüència més palpable i emotiva d'un Brexit que a partir de dissabte passarà a estar en estat de transició. Com també ho són els brindis dels gairebé exeurodiputats del parti del Brexit. L'acord s'ha ratificat per 621 vots a favor, 49 en contra i 13 abstencions. 

"Marxeu i emporteu-vos les vostres banderetes", ha etzibat amb contundència una Mainread McGuinness, la vicepresidenta irlandesa del grup popular de l'Eurocambra, que ha moderat el debat previ a la votació del Brexit i que s'ha enfrontat per última vegada amb Farage. Fidel a la seva tònica, l'eurodiputat brexiter ha mantingut el to burleta: "Estimem Europa, però odiem la UE", ha dit després de deixar clar que la votació d'aquest dimecres representa el punt àlgid de la seva carrera política perquè es posa fi a un "experiment polític de 47 anys del qual el Regne Unit ha format part sense tenir-ne gaires ganes". Un discurs que ha contrastat amb les lamentacions d'altres eurodiputats britànics i especialment de representats d'Escòcia, Irlanda del Nord o Gibraltar que han insistit en parlar d'un "arreveure" i no d'un adeu. Però justament els eurodiputats s'han posat d'empeus, s'han donat les mans i han cantat l'hora dels adeus (la cançó escocesa   Auld Lang Syne) per acomiadar els seus col·legues britànics.

També s'han lamentat de la votació els portaveus dels principals grups de l'Eurocambra (populars, socialistes, liberals i verds), conscients però que ara s'inicia un període encara més complex, el de transició, en què s'ha de determinar la futura relació amb el Regne Unit com un tercer estat. La part més dura comença ara i per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha insistit que, malgrat voler la millor relació amb el Regne Unit (sense aranzels ni quotes), la UE no permetrà la competència deslleial i exigirà igualtat de condicions per mantenir una relació excepcionalment estreta. I els més europeistes també han volgut reivindicar que amb el Brexit han après la lliçó. El negociador del Parlament Europeu, el liberal Guy Verhofstad, ha reconegut que la marxa del Regne Unit és també un "fracàs" per a la UE, però ha assegurat que la culpa no la té Brussel·les per no cedir a les majors demandes del Regne Unit, sinó tot el contrari: "El Brexit no va començar fa tres anys, va començar fa molt temps, quan vam començar a concedir excepcionalitats, aleshores va començar el descontentament"

Símbols i 'performances'

Al continent ja només queda un petit tràmit formal, el vistiplau del Consell Europeu (és a dir, dels vint-i-set països que a partir d'ara formen la Unió). Un procés que s'enllestirà per escrit abans de divendres, l'últim dia abans del Brexit. Fins aleshores, s'aniran produint altres actes més simbòlics que suposaran la comprovació que el Brexit es fa efectiu. Després de la cerimònia de comiat que ha presidit David Maria Sassoli, als eurodiputats britànics els queden set dies per recollir totes les seves coses i abandonar les oficines de Brussel·les. Les d'Estrasburg ja les van deixar en l'últim ple.

L'adeu comptarà amb performances de diversos tipus. Divendres el Partit del Brexit ho escenificarà amb el que ha batejat com a Brexodus,  portaran la bandera britànica fins a l'Eurostar, el tren entre Brussel·les i Londres que passa per sota del canal de la Mànega. I l'eurodiputat dels Verds Magig Magid també vol que el Regne Unit s'acomiadi del club comunitari de la millor manera: aquest dijous, aprofitant que és el dia en què habitualment els eurodiputats i els seus assistents es troben després de la jornada laboral als bars de la plaça del davant del Parlament, ha fet una convocatòria especial per acomiadar el Regne Unit.

A les institucions europees onejarà la bandera britànica fins a última hora, en un esdeveniment "sense cerimònia" però "amb dignitat". Una de les banderes quedarà a la Casa de la Història Europea a Brussel·les, un museu que recull els principals esdeveniments de la història de la UE.  Finalment, divendres Ursula Von der Leyen, Charles Michel i el negociador del Brexit, Michel Barnier, faran una declaració simbòlica en l'últim dia en què el Regne Unit formarà part oficialment de la UE. La realitat és, però, que fins al final del 2020 el Brexit tindrà poques més afectacions pràctiques, perquè comença un període de transició en què el Regne Unit continuarà estant sota el marc legislatiu i normatiu de la UE i durant el qual s'haurà de negociar a contrarellotge la relació futura, una negociació que es preveu encara més complexa que la segellada aquest dimecres.

El Brexit deixa al descobert el rumb incert de la UE