Facebook desactiva nous intents de Rússia i l'Iran d'interferir en les eleccions dels EUA

Elimina diversos comptes falsos d'aquesta xarxa i d'Instagram que estenien missatges divisius

Facebook ha anunciat aquest dilluns al vespre que ha desactivat fins a quatre xarxes coordinades de comptes d'Instagram i Facebook, un d'ells operat des de Rússia i els altres tres des de l'Iran, que presumptament tenien l'objectiu d'interferir en les eleccions dels Estats Units del novembre del 2020, en què Donald Trump es juga la reelecció.

Els comptes vinculats a Rússia haurien sigut creats des de l’Agència d’Investigació d’Internet [IRA, en la sigla en anglès] de Sant Petersburg, l'organisme estatal que els serveis secrets nord-americans acusen d'estar al darrere de les interferències a les eleccions del 2016 que van donar la victòria a Trump. Tant aquesta com les tres xarxes iranianes han estat acusades per Facebook de dur a terme "un comportament inautèntic coordinat" per influir en les posicions polítiques dels nord-americans i, de retruc, en el seu vot.

"El Kremlin ha desenvolupat una caixa d'eines per interferir en aquestes eleccions"

"Veiem que aquesta operació està dirigida en gran mesura al debat públic dels Estats Units i implicant-se en les qüestions polítiques més conflictives i sovint divisives als EUA ara mateix", ha dit Nathaniel Gleicher, responsable de la política de ciberseguretat de Facebook, en un post a la xarxa.

Gleicher diu que la xarxa vinculada a l’IRA va utilitzar 50 comptes d’Instagram i un compte de Facebook per reunir 246.000 seguidors, aproximadament el 60% dels quals eren als Estats Units. Els primers comptes estan datats al gener d'aquest any, de manera que l'operació semblava ser "bastant immadura en el seu desenvolupament", apunta. "Es van centrar força en la creació d'audiència, que és el que fas primer al intentar configurar una operació", ha explicat.

Facebook ha anunciat també noves mesures per combatre la interferència i la desinformació estrangera de cara a les eleccions nord-americanes del 2020, incloent-hi la identificació de mitjans de comunicació controlats de manera estatal i una protecció més gran per als càrrecs electes i candidats que podrien ser objectius d'atacs de pirateria informàtica.