SÈRIE VENEÇUELA (9/10)
Internacional 21/05/2018

Nicolás Maduro guanya unes eleccions plenes d'irregularitats i amb una abstenció rècord

Només obté el 30% dels vots i més de la meitat de l'electorat no hi va participar

Mònica Bernabé
4 min
Nicolás Maduro celebra ahir el seu triomf a les eleccions presidencials de Veneçuela.

BarcelonaNicolás Maduro s'ha proclamat guanyador de les eleccions presidencials que es van fer ahir a Veneçuela, malgrat que només ha aconseguit un 30% dels vots, hi va haver una abstenció rècord i els comicis van estar plens d'irregularitats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Només un 46% de l'electorat va participar en les votacions, segons dades oficials difoses pel Consell Nacional Electoral. En eleccions presidencials anteriors, la participació mitjana arribava al 80%. Els partits opositors que formen la Taula d’Unitat Democràtica –que inclou una amalgama de formacions de dretes i esquerres– havien fet una crida perquè l’electorat s’hi abstingués, perquè consideraven que les eleccions eren irregulars.

Maduro va aparèixer eufòric davant els seus seguidors al final de la jornada electoral, quan es van saber els resultats. Va parlar d'una "victòria popular permanent" que li permetria mantenir-se al poder fins al 2025, i va presumir que havia superat el seu principal rival als comicis, Henri Falcón, per un marge històric. Maduro va obtenir 5.823.700 vots (el 67,7% del total), i Falcón només 1.820.552 (el 21,2%). Fins a 20 milions d'electors estaven cridats a les urnes. En tercer lloc es va situar Javier Bertucci, que amb prou feines va obtenir 925.042 vots (un 11%).

L'abstenció va ser la clau de la jornada. Caracas, la capital veneçolana, estava ahir desèrtica. “Semblava que fos l'endemà de Cap d’Any”, va comentar Juan Carlos Villa, un veneçolà que treballa de transportista i que assegurava que fins i tot gairebé no circulaven vehicles a la ciutat.

Alguns van parlar de l'inici d'una nova revolució, la dels carrers buits. Ahir a la tarda Maduro va animar les Unitats de Batalla Hugo Chávez (UBCh) –col·lectius politicomilitars chavistes– perquè “facilitessin al poble el transport per anar a votar”. Però ni d'aquesta manera va aconseguir que la participació augmentés.

Un centre electoral a Maracaibo, al nord-oest de Veneçuela, sense cap votant.

Potser arran de l'evidència del desastrós resultat, Maduro ha convocat aquest mateix dilluns una gran jornada de diàleg amb la resta de forces polítiques. "Faig una crida a Henri Falcón, Javier Bertucci i tots els líders de l'oposició perquè ens reunim, ens trobem i parlem de Veneçuela", va declarar als afores del Palau de Miraflores, davant centenars de simpatitzants. Falcón i Bertucci, però, han declinat l'oferiment i han exigit la repetició dels comicis perquè consideren que la jornada electoral es va caracteritzar per les irregularitats.

El Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) –la formació de Nicolás Maduro– va instal·lar ahir una infinitat de carpes de control electoral prop de molts centres de votació on els electors van acudir per participar en els comicis. Durant les últimes setmanes Maduro havia promès pagar una bonificació econòmica a tots els que anessin a votar ahir “lliurement”. Però per aconseguir aquesta bonificació el votant havia de registrar-se a les carpes chavistes de control electoral abans d’anar a votar, mitjançant l’anomenat carnet de la pàtria. Es tracta d'un document d’identitat amb un xip que el govern de Maduro va distribuir a tots els que volguessin beneficiar-se d’ajudes públiques, com ara l’adquisició de caixes de menjar a preu regalat.

Un centre de control electoral chavista, ahir als comicis presidencials.

“Després de registrar-se al punt de control, la gent pot votar qui vulgui, fins i tot l’oposició. Però normalment ningú ho fa per por de perdre les ajudes del govern”, aclareix l’analista política Colette Capriles. Henri Falcón va denunciar que la formació de Maduro va instal·lar fins a 350 carpes o “punts vermells”, com es coneixen a Veneçuela els llocs de control electoral chavistes, perquè són vermelles i perquè aquest color també identifica el partit de Maduro. Javier Bertucci va calcular que el nombre de punts vermells escampats arreu del país ascendia a 380.

“Aquesta pràctica està prohibida per la legislació electoral vigent”, va destacar Luis Lander, de l’Observatori Electoral Veneçolà, que també va recordar que tots els candidats que havien participat en les presidencials van firmar un acord l’1 de març en què es comprometien a no recórrer a aquesta pràctica. El Consell Nacional Electoral –organitzador de les votacions– també va assegurar la setmana passada que s’oposaria a la instal·lació d’aquests punts de control.

Segons Lander, el partit de Maduro ja va pagar una bonificació als votants i va instal·lar punts de control als comicis de l’any passat a les alcaldies i governacions. També aclareix que, quan Hugo Chávez era al poder, “tots els partits, també els de l’oposició, instal·laven carpes de propaganda electoral el mateix dia de les votacions”. “Es pot dir que amb el carnet de la pàtria ara el sistema s’ha sofisticat”, va afegir.

L’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que és a Veneçuela com a observador electoral convidat pel govern, va insistir ahir en la necessitat d'optar pel diàleg entre el govern i l'oposició, i va demanar als candidats derrotats als comicis que canalitzessin les seves denúncies a través del Consell Nacional Electoral.

Zapatero va anar ahir a un centre electoral de Caracas i va ser escridassat per alguns votants. L'expresident espanyol havia declarat divendres que esperava uns comicis a Veneçuela “amb totes les garanties”.

stats