Internacional 18/01/2018

La Gran Bretanya pagarà més a França perquè talli el pas a la immigració

May anunciarà al costat de Macron l'acord per contribuir amb 50 milions més a la vigilància

Cristina Mas / Quim Aranda
2 min
Imatge d'arxiu de la tanca que envolta el port de Calais, a França. REUTERS

Barcelona / LondresTheresa May i Emmanuel Macron anunciaran aquest dijous una revisió de l'acord de Le Touquet que regula el control del trànsit de persones al canal de la Mànega. El govern britànic ha avançat que pagarà 50 milions d'euros més a París perquè millori la vigilància i el mur que blinda la frontera entre tots dos països. En els últims tres anys el Regne Unit ha pagat 113 milions d'euros a França perquè li fes de policia fronterera.

Què és l’acord de Le Touquet?

És l’acord bilateral que França i la Gran Bretanya van signar el febrer del 2003 per controlar el pas de sensepapers en el punt més estret del canal de la Mànega. París i Londres van acordar controls fronterers combinats als ports de tots dos països: policies britànics a Calais i policies francesos a Dover. L’acord també estableix que els migrants que siguin rebutjats al país d’arribada hauran de ser acceptats per l’estat d’on van sortir.

Per què França el volia renegociar?

Perquè el trànsit d’un costat a l’altre no és igual: la majoria de migrants volen anar a la Gran Bretanya, i no a l’inrevés. Així, França es convertia a la pràctica en la policia fronterera dels britànics i havia de quedar-se tots els migrants que el Regne Unit rebutjava. Calais i les ciutats properes sempre havien sigut un lloc de pas de persones d’arreu del món que buscaven fortuna al Regne Unit, i havien de malviure en territori francès fins que trobessin l’oportunitat de fer el salt.

La inauguració de l’Eurotúnel, el 1994, va obrir una nova via d’escapada i la situació es va complicar el 2015, quan Calais es va convertir en un dels escenaris de l’anomenada crisi de refugiats a Europa, amb més de 6.000 persones malvivint al camp espontani de Calais, que va acabar rebent el sobrenom de la Jungla. Les autoritats franceses el van desmantellar el 2016. I Macron, amb la ultradretana Marine Le Pen disputant-li la presidència, va convertir en bandera electoral la promesa que la història no es repetiria. Actualment hi ha un miler de refugiats atrapats a Calais.

Quin impacte hi ha tingut el Brexit?

Oficialment el Brexit no hi té res a veure, perquè es tracta d’un acord bilateral entre tots dos països, però políticament la sortida del Regne Unit de la UE ha donat nous motius a Macron. L’Elisi diu ara que si els britànics se’n volen anar s’han de fer càrrec de vigilar les seves fronteres i que volen deixar de ser el pati del darrere. Amb el nou acord, hauran de pagar una part més gran de la factura.

El tapís de Bayeux, un tros d'història europea

Dos dies abans de l’arribada de Macron, la notícia no era el contingut polític de la visita sinó el préstec –enverinat, per a alguns– que duria amb ell. El president francès va anunciar ahir que el tapís de Bayeux, brodat el segle XI al comtat de Kent i que descriu la invasió normanda d’Anglaterra per part de Guillem el Conquistador, i la fi de la dominació anglosaxona a les illes arran de la derrota a la batalla de Hastings (1066), podria ser exhibit per primer cop al Regne Unit. A partir del 2020, si els especialistes determinen que el trasllat no el posa en risc. Macron fa un gest: un tapís per refer alguns dels ponts que el Brexit trenca i perquè la factura que ha passat a cobrar per Calais no sembli massa alta.

stats