ESTATS UNITS

Hillary Clinton, la candidata impopular

La primera dona que aspira a la Casa Blanca crea antipatia entre el 56% dels americans

Una dona serà, per primer cop a la història, candidata d’un gran partit a la presidència dels Estats Units. Hillary Clinton es va assegurar la nominació demòcrata primer gràcies als superdelegats -líders del partit amb llibertat de vot- i aquesta matinada als últims estats que han votat. Tot i obtenir aquesta gran fita, les primàries no han sigut el passeig triomfal que albirava quan s’hi va presentar.

La lluita cos a cos amb el seu màxim rival, el senador de Vermont, Bernie Sanders, ha revelat les seves vulnerabilitats i ha creat divisió en el si del seu partit. D’altra banda, la popularitat que va aconseguir durant el seu mandat com a secretària d’Estat dels EUA es va esfumar en un no res. L’escàndol dels seus correus electrònics, destapat el març de l’any passat, va crear antipatia entre uns votants que ja van desconfiar d’ella el 2008, quan va perdre les primàries demòcrates contra el llavors jove senador d’Illinois, Barack Obama.

De fet, Clinton és una de les candidates més impopulars de la història electoral del país: un 56% dels nord-americans en tenen una opinió desfavorable. No aixeca passions ni entre els votants demòcrates, és vista per alguns com una oportunista i se l’associa amb l’avui tan denigrat establishment .

Trump també genera rebuig

El seu únic consol -i la seva sort, si vol arribar a la Casa Blanca-és que el seu rival, Donald Trump, genera encara més rebuig que ella. El candidat presidencial republicà és impopular entre un 58% dels nord-americans. La diferència amb Clinton és petita i, per tant, analistes polítics i votants veuen la campanya presidencial de novembre com una elecció entre el menor de dos mals.

Tant Trump com Clinton s’hauran d’esforçar a mobilitzar els seus electors i unir uns partits que s’han esquerdat després de les primàries. Cap dels dos ho tindrà fàcil. La candidata demòcrata ha de persuadir unes bases més progressistes que ella i que han preferit el missatge i el programa de Sanders. Per la seva banda, el magnat immobiliari necessita guanyar el suport de la classe dirigent del Partit Republicà i moderar el seu discurs.

Les convencions de partit que se celebraran aquest juliol seran una oportunitat d’or per a tots dos no només per enfortir la seva candidatura, sinó també per generar l’entusiasme necessari per obtenir una victòria en les eleccions presidencials.

Suport de Sanders

Clinton va allargar la mà al senador de Vermont ahir, l’últim gran dia de primàries (només quedarà el petit districte de Colúmbia el 14 de juny), i a poques hores del tancament dels col·legis electorals a Califòrnia, Nova Jersey, Nou Mèxic, Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud. “Per descomptat que parlaré amb el senador Sanders i espero que m’ajudi en això [unir el partit], perquè hem de sortir de la convenció units i preparats per guanyar Trump”.

L’equip de campanya de Sanders es va queixar ahir que la nit abans l’agència de notícies Associated Pressinformés que Clinton tenia assegurada la nominació demòcrata gràcies els superdelegats. Els partidaris del senador de Vermont van assegurar que la notícia era un exemple més que demostra que el sistema polític del país està trencat i afavoreix Clinton. L’equip de Clinton, però, també va lamentar l’anunci, ja que tenien por que desmobilitzés el seu electorat. A més, van assegurar que preferien proclamar la victòria després dels resultats d’ahir.

Malgrat la polèmica, Hillary Clinton ja és la candidata demòcrata a la Casa Blanca i al novembre es podria convertir en la primera presidenta dels Estats Units.