Hong Kong desafia les "línies vermelles" de Pequín

Uns 60.000 manifestants demanen llibertat en l'últim dia de celebracions de canvi de sobirania de l'excolònia britànica

Desenes de milers de persones van recórrer aquest dissabte els carrers de Hong Kong per exigir democràcia, hores després que el president xinès, Xi Jinping, abandonés el territori advertint que no tolerarà cap desafiament a l'autoritat. Unes 60.000 persones, segons els organitzadors, van participar en la llarga marxa festiva que van secundar partits, organitzacions estudiantils, ONGs i fins i tot una banda de Falun Gong. No hi van faltar les banderes taiwaneses, en defensa de la seva independència de la Xina, ni la de l'arc de Sant Martí dels col·lectius LGTB.

Líders de l'oposició, com Joshua Wong, del partit de centreesquerra Demosisto, o Leung Kwok Hung –conegut com a Cabells Llargs–, del moviment Acció 5 d'Abril, exigien democràcia i alhora denunciaven que la Xina no respecta la llibertat d'expressió.

La reclamació de sufragi universal i respecte a les llibertats van ser els lemes més corejats. I, per sobre de les reivindicacions partidistes, unanimitat a demanar el total alliberament del premi Nobel de la pau  Liu Xiaobo, malalt de càncer terminal. Amb una foto de Liu a les mans, una jove que es va identificar com a Sally, assegurava que calia lluitar per les llibertats perquè "cal evitar que hi hagi un cas com el del dissident Liu Xiaobo a Hong Kong", amb referència al cas dels llibreters segrestats a finals del 2015.

La independència com a objectiu
Al costat dels partits prodemocràtics, moviments localistes reivindicaven la independència de Hong Kong com un objectiu molt a llarg termini, que s'ha de plantejar per negociar. Però també hi ha grups extremistes que reivindiquen un Hong Kong només pels hongkonguesos. Una dona de mitjana edat assegurava enèrgicament que s'ha acabat "un país, dos sistemes". "Només volem un país, Hong Kong, i no volem que ens governi el partit comunista".

La manifestació s'acabava a pocs metres d'on se celebrava la festa oficial del vintè aniversari del canvi de sobirania de l'excolònia britànica a la Xina, amb actuacions musicals i focs artificials.

Els dos actes mostren una societat dividida entre els qui reclamen més llibertats i autonomia i els qui accepten que des del 1997 només hi ha un país, la Xina, i cal adaptar-se.

Prèviament, en el seu discurs abans d'abandonar Hong Kong, Xi Jinping va advertir que no permetrà que es travessi cap "línia vermella" que desafiï el poder de Pequín i va insistir que el sistema educatiu haurà de reforçar la cultura patriòtica. A més, va insinuar que Hong Kong haurà d'aprovar una llei de seguretat nacional seguint la línia de la de la Xina continental. Prova de la voluntat de Pequín va ser que Carrie Lam, la primera dona a dirigir el govern local, jurava el càrrec en mandarí, la llengua oficial de la Xina, en lloc del local cantonès.

Durant els tres dies que ha durat la visita oficial de Xi Jinping per commemorar la recuperació de la colònia, la policia ha sotmès l' oposició prodemocràtica a un ferri control, amb detencions i impedint manifestacions. A més de la pressió policial, els grups prodemocràtics han patit l'assetjament dels activistes proxinesos que han intentat boicotejar els actes de l'oposició i a vegades s'hi han enfrontat, sense que la policia els detingués.

Avery Ng, representant de la Lliga dels Socialdemòcrates, ha denunciat les amenaces de grups de "sicaris" que l'han seguit fins a casa seva, una pràctica utilitzada a la Xina per acabar amb les protestes.

La setmana passada, el centre de Hong Kong es va omplir d'activitats promogudes per grups proxinesos que van incloure actuacions de grups folklòrics, cançons patriòtiques i jocs. Al costat dels organitzadors, actius manifestants armats amb banderes xineses van intentar impedir algunes protestes.

Més continguts de