Hong Kong prohibeix per primer cop commemorar Tiananmen a causa del covid-19

El 31è aniversari de la massacre coincideix també amb l'enduriment de la postura xinesa cap a l'illa

Dijous es compliran 31 anys de la revolta estudiantil que va desembocar en una tragèdia a la plaça Tiananmen de Pequín, amb la mort de centenars de manifestants. Però per primer cop des de llavors, la vigília amb espelmes que marca cada any aquella efemèride ha quedat prohibida. El motiu és la pandèmia del covid-19, que manté encara la prohibició de reunions superiors a vuit persones i altres restriccions de moviment després que vuit positius nous en l'últim dia fessin pensar en un possible rebrot.

Però a ningú se li escapa que, a més de la pandèmia, la commemoració –prohibida a la Xina continental– arriba enmig de l'enduriment de la política del govern xinès cap a Hong Kong, amb l'aprovació la setmana passada de la nova llei de seguretat per a Hong Kong, que prohibeix la secessió i altres delictes i està pensada clarament per evitar noves protestes com les que van incendiar els carrers de l'illa l'any passat per demanar més democràcia.

La Xina abandona la "diplomàcia del panda" i abraça la dels "llops guerrers"

L'illa semiautònoma de Hong Kong té de moment 1.088 casos positius confirmats i 4 morts per coronavirus. Tot i haver experiment alguns rebrots, Hong Kong ha aconseguit controlar el virus sense confinar la població però amb mesures estrictes, com el tancament d'escoles o el control als aeroports, que es van imposar des de ben d'hora, ja a finals de gener, i que es mantenen fins ara. L'ampli ús de mascaretes i la poca afluència als espais públics han contribuït a les baixes xifres.

Aquest dimarts les autoritats han informat que la prohibició de reunió en espais públics i les mesures de distància física estrictes amb què operen els bars i restaurants es mantindran almenys dues setmanes més per intentar contenir aquest possible nou focus d'infecció, a més de la quarantena obligatòria a tots els passatgers que arriben de l'exterior. 

Unes prohibicions que suposen també la suspensió dels actes de commemoració de Tiananmen, que estan prohibits a tota la Xina continental però que cada any s'han celebrat a Hong Kong. Amb tot, molts hongkonguesos asseguraven que pensaven mantenir algun tipus de commemoració.

"No puc estar-me callat. Si la gent calla, jo no ho faré", deia a l'agència Reuters Daisy Lam, de 52 anys, que ha participat en totes les commemoracions des d'aquell 4 de juny del 1989. També Chan Ching-wah, de 56 anys, hongkonguès que va participar en la revolta estudiantil i que era a Pequín aquell fatídic dia d'ara fa 31 anys, assegurava que rendiria homenatge als caiguts també aquest any. "El perill que Hong Kong enfronta ara, la repressió que enfrontarà, no és poca cosa. Espero que la batalla a Hong Kong no porti a una repressió com la del 4 de juny", afirmava també a Reuters. 

Aquell 4 de juny del 1989 milers d'estudiants van liderar una revolta pacífica per reclamar més democratització al país. El govern xinès va respondre decretant la llei marcial, traient els tancs al carrer i disparant contra els manifestants. L' organització Mares de Tiananmen, que reuneix familiars de les víctimes mortals de la revolta, ha documentat detalladament fins a 202 morts, però l'abast final de la massacre encara és desconegut.