Atrapats sota les bombes a Idlib: "La humanitat ha mort, o l'han assassinada, a Síria. No tenim on fugir"

Més de mig milió de persones fugen dels bombardejos d'Al-Assad i Putin a l'últim feu rebel

L'ofensiva del règim de Baixar al-Assad, amb el suport de Rússia i l'Iran, contra l'últim gran feu rebel de Síria ha desencadenat un dels pitjors desastres humanitaris d'avui al món. Després de nou anys d'una guerra indiscriminada que ha deixat centenars de milers de morts i ha fet saltar pels aires totes les línies vermelles del dret internacional, a la província d'Idlib, al nord-oest del país, s'havien concentrat uns tres milions de persones, la població i les milícies desplaçades de les zones del país controlades progressivament pel règim.

Des del desembre, Al-Assad i Putin protagonitzen l'ofensiva per capturar aquest últim feu rebel, que s'ha intensificat en les últimes setmanes. Segons l'ONU ja hi ha més de 520.000 desplaçats, el 80% dels quals són criatures i dones, que no tenen on fugir, atrapats entre l'avenç del règim i la frontera de Turquia, que continua tancada. Desplaçats per segon cop, ara no tenen cap escapatòria: desenes de milers de persones fugen sense saber on anar, col·lapsant les carreteres.

"Les forces del règim i de Rússia estan a 6 kilòmetres de la ciutat d'Idlib", explica per WhatsApp a l'ARA Mohamed Tawish, un dentista de 53 anys que va haver de fugir fa un mes de la seva ciutat, Maarat al-Numan, abans que caigués a mans del règim. Abans havia hagut de marxar d'Alep, quan va ser conquerida per l'exèrcit lleial a Al-Assad el 2014. "Sentim molts combats i no sabem què passarà. Molta gent ha marxat, buscant un lloc on amagar-se, però no hi ha cap lloc segur. La humanitat ha mort, o l'han assassinat, a Síria". Pare de la Rawa, de 6 anys, i de la Siwar, de 4, no sap què fer: "Sabem que hem perdut, que no tenim gaires opcions. Si obren la frontera potser intentarem anar cap a Turquia o a la zona nord d'Alep, que està sota control turc, o potser em quedaré aquí a ajudar la gent. Tinc principis revolucionaris i una responsabilitat com a metge cap als civils sirians. Només puc dir gràcies als que ens heu escoltat i que tots els que assisteixen en silenci a la massacre dels sirians haurien de sentir vergonya".

12 hospitals bombardejats al nord de Síria

La decisió és difícil perquè sap a què s'exposa si es queda i la ciutat és capturada pel règim: "Quan vivíem a Alep vaig veure com les forces del règim capturaven amics meus que eren metges i ens tornaven els cossos". I és que el règim sirià considera terroristes el personal mèdic que ha treballat a les zones rebels aquests anys. "A la nit sempre tinc malsons, però el pitjor és que m'atrapin i em torturin".

L'ofensiva siriana i russa se centra en recuperar el control de la carretera M5 que connecta Alep amb la frontera turca. Setmanes de bombardejos continuats han buidat pobles sencers i la gent s'ha llançat a les carreters sense un destí cert. El nou èxode, en ple hivern, és un dels pitjors que es veuen a Síria des del 2011, en una guerra que ha obligat la meitat dels seus 20 milions d'habitants a marxar de casa seva.

Des del programa d’emergències de l'ONG local Violet, la seva coordinadora, Asmahan Dehny, relata la cruesa de la situació i explica que els equips de rescat han estat “desplaçats i obligats a fugir” i , ara, denuncia, “no poden assegurar un refugi adequat” ni per a ells ni per a les famílies. En conseqüència, Denhy es pregunta qui assistirà els milers de desplaçats que fugen cada dia.

Idlib, un infern sense escapatòria a la guerra de Síria

El fotògraf d'Idlib Fared Alhor també relata un desastre de grans proporcions: "La situació és catastròfica, hi ha molta gent i moltes criatures que no saben on anar, els campaments de desplaçats estan desbordats, la gent se'n va cap a la frontera amb Turquia, on tots els pobles estan plens i ja no hi cap ningú ni a les escoles ni als poliesportius; famílies senceres viuen sota les oliveres sense cap mena de protecció; tothom es mou cap a un futur incert. I els bombardejos del règim d'Al-Assad i Rússia no s'aturen".

L'ofensiva també ha provocat enfrontaments entre Turquia, que ocupa el nord de Síria, i Damasc: almenys cinc soldats turcs i 13 sirians han mort des de dilluns. El president turc Recep Tayyip Erdogan ha advertit el seu homòleg rus Vladímir Putin que no tolerarà un altre atac i l'ONU ha demanat que s'aturin les hostilitats.

Mentrestant, res sembla capaç d'aturar l'avenç del règim d'Al-Assad, que ja ha conquerit poblacions importants com Maarat al-Numan, una ciutat coneguda per les seves manifestacions massives contra la dictadura siriana i també contra l'ordre que pretenien imposar les milícies islamistes. El 2016 la localitat va ser atacada per un grup pròxim a l'Estat Islàmic i pels salafistes de Hayat Tahrir al-Sham perquè la gent, que lluitava contra el règim, es negava a alçar les banderes negres.

La frontera turca, tancada

El govern de Turquia, que ja acull més de tres milions de refugiats sirians, ha dit que no està disposat a acollir el nou èxode. I cues de camions carregats amb dones i criatures i les seves pertinences s'acumulen a la frontera. Almenys uns 300 civils han mort en l'ofensiva des de mitjans de desembre, i els bombardejos han afectat escoles i també hospitals i centres mèdics. L'ONU investiga si s'han comès crims de guerra.