TERRORISME

L’Estat Islàmic crea un ‘califat’ al Congo

Els jihadistes troben a l’Àfrica subsahariana territoris abonats per crear aliances amb grups locals

Com qualsevol negoci normal, l’Estat Islàmic busca l’expansió territorial. I quan un mercat es tanca en busca de nous per escampar-se tant com pugui. Una bona via per al creixement és teixir aliances amb aliats locals als quals van bé les coses o, en una política més directa i dura, prendre la clientela de la competència. Sense Síria ni l’Iraq, l’Estat Islàmic passa per una mala temporada, però encara juga a l’alça a la borsa del jihadisme en països de l’Àfrica subsahariana. A Mali i Burkina Faso grups terroristes li han jurat lleialtat, i hi han començat a arribar combatents retornats del Marroc, Algèria i Tunísia que fàcilment es poden traslladar en aquesta regió del Sahel. A Kivu Nord, una regió de l’est de la República Democràtica del Congo, l’han declarat la “Província de l’Àfrica Central” del califat. És un terreny abonat, explica per correu electrònic Max Abrahms, professor de la Universitat Northeastern de Boston, perquè compleixen els criteris de “governs febles i països empobrits amb un gran nombre de milicians preexistents”. Només a la regió congolesa, fronterera amb Uganda i afectada pels conflictes dels minerals i l’epidèmia de l’Ebola, es calcula que hi ha mig centenar de grups insurgents. A Mali també es compten per desenes, i Burkina Faso, Togo i Ghana, països tradicionalment estables, estrenen insurgència armada.

A mitjans d’abril, l’Estat Islàmic es va atribuir el seu primer atac al Congo, perpetrat a través dels insurgents locals de les Forces Democràtiques Aliades, que feia anys que buscaven entrar en contacte amb els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi. De fet, l’agència Reuters explica que el 2018 ja es va trobar un llibre de propaganda de l’Estat Islàmic escrit en àrab al costat del cadàver d’un milicià congolès. L’atemptat donava la raó al president Félix Tshisekedi, que, setmanes abans, havia advertit que un cop derrotats a Síria els jihadistes ho tindrien fàcil per aprofitar-se del “caos generalitzat i la pobresa”. La investigadora del Grup de Recerca del Congo, Laren Poole, ha assegurat en diverses ocasions que hi ha vincles també econòmics entre les Forces Democràtiques i l’Estat Islàmic, que transferiria diners en metàl·lic a través del kenià Waleed Ahmed Zein. Els congolesos han captat l’atenció de grups jihadistes amb vídeos de propaganda en què fan servir una bandera similar a la de l’Estat Islàmic.

En aquesta regió oriental congolesa, els jihadistes troben recursos. Des que el país va acabar la guerra civil amb una inestable i feble pau el 2003, les regions orientals pateixen de la insurgència i de les batalles entre milicians, paramilitars i l’exèrcit per controlar les mines de coltan, cobalt, or i diamants. És un negoci multimilionari que ha acabat finançant un conflicte que ha portat més morts i dos milions de desplaçats. Al Níger, els jihadistes tenen la font de riquesa en l’urani, per exemple, que França s’endú a preus baixos per a les seves centrals nuclears mentre el país africà ha de comprar energia a Nigèria.

Iñaki Méndez, analista de The Political Room, apunta que l’Estat Islàmic necessita molts diners per mantenir-se perquè a diferència d’Al-Qaida, el gran rival també a l’Àfrica, el califat es planteja com un “protoestat i ofereix educació, salut i altres serveis”. D’aquesta manera, es guanya “la voluntat de la població civil, que deixa de molestar”, a part dels sous dels milicians. El califat, continua aquest expert en jihadisme, és “internacionalista i global”, i ara ja no té capital però manté províncies al Sud-est Asiàtic o l’Àsia central, on hi ha atacs i massacres a diari. Quan els milicians arriben “netegen el territori de gent incòmoda o altres insurgents” i instauren la xaria, la llei islàmica, tot i que al Congo els musulmans són el 10% del cens. “Als cristians els cobren un impost”, assenyala.

Més continguts de