Israel comença l'annexió d'una tercera part de Cisjordània

El moviment contravé la legalitat internacional i fa inviable un estat palestí

El govern de Benjamin Netanyahu comença aquest dimecres, 1 de juliol, l'annexió d'una tercera part de Cisjordània, el territori palestí ocupat des del 1967. Un gest que contravé la legalitat internacional i podria suposar la sentència de mort al projecte d'un estat palestí que coexistís amb Israel. Els bons coneixedors del Pròxim Orient no gosen fer pronòstics sobre l'impacte que pot tenir portar els palestins davant l'evidència que el somni d'una pau sota la forma de dos estats –que molts ja veuen impossible– s'ha esvaït definitivament.

En plena companya electoral, Netanyahu va prometre al setembre que, si era reelegit, s'annexionaria la vall del Jordà, el riu que ressegueix la frontera amb la veïna Jordània, i que integraria també a Israel 30 colònies no reconegudes per Tel Aviv al nord del mar Mort. El pla es va endarrerir per la crisi política interna a Israel, que ha hagut de celebrar tres eleccions en un any fins que Netanyahu va haver d'acceptar un acord de coalició amb l'opositor Benny Gantz, que el rellevarà d'aquí 18 mesos. Netanyahu i Gantz han acordat engegar el pla d'annexió al juliol.

"Fa un mes que soldats israelians van començar a retirar els cartells dels pobles del nord de la vall on s'indicava que som palestins. També han començat a construir carreteres i han continuat enderrocant cases i arrencant oliveres", explica a l'ARA des del poble de Bardala, a la vall del Jordà, Rachid Khadiri. "També han destruït canalitzacions de rec, perquè saben que, sense aigua, no podem mantenir les nostres collites. Els 11.000 colons de la vall, però, gasten més aigua que els tres milions de palestins de tot Cisjordània", apunta. "Volen expulsar comunitats senceres, posant controls militars que impedeixin que els palestins o les organitzacions internacionals puguin accedir als nostres pobles. Aïllats i sense ajuda internacional, la gent haurà de marxar", afegeix l'activista. Les autoritats israelianes han deixat clar que els palestins dels territoris annexionats no tindran ciutadania israeliana, encara que estaran sotmesos a la seva sobirania. 

Per què ara?

El projecte del govern israelià d'annexionar part de Cisjordània s'empara en la carta blanca que li ha donat l'administració Trump amb el seu anomenat "acord del segle", que deixaria els palestins amb un estat sense continuïtat territorial i sense control sobre les seves fronteres. És a dir, convertit a la pràctica en una sèrie de bantustans encerclats per 130 colònies formals i 92 de  salvatges, i privat de la vall del Jordà, de la qual els palestins només conservarien la ciutat de Jericó i el seu oasi. 

This is what a future State of Palestine can look like, with a capital in parts of East Jerusalem. pic.twitter.com/39vw3pPrAL

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 28, 2020

Per què és important la vall del Jordà?

Com la resta de Cisjordània, la vall del Jordà i la riba occidental del mar Mort són territoris palestins que Israel va conquerir militarment el 1967, en la Guerra dels Sis Dies, i que, segons les resolucions de l'ONU, Tel Aviv ocupa il·legalment i corresponen als palestins. 

La vall del Jordà és un dels territoris més fèrtils del Pròxim Orient, per la seva riquesa de minerals, i la zona més rica en recursos de Palestina. Destaca per la producció de dàtils i també d'agricultura de regadiu intensiu, normalment en grans produccions israelianes en què treballen palestins per sous molt inferiors al del salari mitjà d'Israel. També conté una de les principals reserves d'aigua, que converteix la vall en una zona d'alt valor estratègic. Hi viuen uns 65.000 palestins –un terç de la població que hi havia el 1953, la resta ha estat foragitada– i 11.000 colons, que resideixen en assentaments agrícoles. 

La zona és sensible també perquè Israel valora molt la cooperació de Jordània en matèria de seguretat. "La vall és important també per raons de seguretat, perquè Israel no vol una frontera jordano-palestina", recorda Eduard Soler, investigador del Cidob. "I també té un valor simbòlic, perquè els sectors més expansionistes del moviment sionista el consideren un territori seu". Les guerrilles de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van operar des de la vall del Jordà als anys setanta.

Què suposa l'annexió?

De fet, el moviment de Netanyahu no és més que la confirmació legal d'una realitat de facto. "Israel ja ocupa les terres palestines, entren i surten quan volen, detenen la gent, destrueixen les cases, imposen controls militars a totes les carreteres, però amb l'annexió no sabem què passarà, tothom està angoixat", explica a l'ARA des de Ramal·lah l'activista Hanin Nassar. Des dels Acords d'Oslo del 1993 –que van donar lloc a l'Autoritat Palestina com a primer pas cap a la consecució d'un estat palestí a canvi de la renúncia a la resistència a l'ocupació israeliana–, la majoria dels 2.400 quilòmetres quadrats de la vall es van convertir en zona C, sota control militar israelià total.

Això vol dir que una unitat de l'exèrcit, la Coordinació d'Activitats del Govern als Territoris, és responsable dels permisos de construcció, de l'agricultura, de l'aigua i de les carreteres. L'exèrcit també hi fa maniobres habitualment, i converteix els pobles i terres palestines en en zones militars tancades. A més, fa anys que Israel prepara el terreny per a l'annexió amb la construcció d'una xarxa de carreteres i autopistes que separa la vall de la resta de Cisjordània. Si l'annexió es materialitza, s'hi imposarà directament la legislació israeliana. 

Netanyahu preveu annexionar-se el nord de la vall, on es troben 30 d'aquestes colònies agrícoles israelianes. El pla començaria aquest dimecres mateix amb l'annexió de tres blocs d'assentaments. En total a Cisjordània, uns 600.000 colons jueus viuen en assentaments situats a l'àrea C, que no han deixat d'expandir-se des de la signatura dels Acords d'Oslo, en un pla que s'ha accelerat en els 14 anys en què Netanyahu ha estat al poder a Israel. 

Com reaccionaran els palestins?

És la gran pregunta. Els partits palestins a Cisjordània van publicar dilluns un comunicat conjunt en què es comprometen a recuperar la unitat per respondre a l'ofensiva israeliana, i s'han convocat manifestacions aquest dimarts i dimecres, que es preveuen massives. Per la seva banda, Fatah, que controla l'Autoritat Palestina, ha aturat la cooperació de seguretat amb Israel i ha amenaçat amb lliurar l'armament de la policia palestina a Israel, perquè siguin els seus soldats els que assumeixin les conseqüències. Hamàs des de Gaza ha advertit que reaccionarà militarment. Però tot dependrà de la magnitud de l'operació israeliana. "És un escenari molt obert, tot dependrà de l'ambició de l'annexió, que estarà en funció de les necessitats polítiques de Netanyahu, i també del que passi a les eleccions nord-americanes", afegeix Soler. Per a l'activista de la vall, "el dret internacional és paper mullat si no serveix per protegir la població civil, i aquí no tenim cap estat ni cap exèrcit que ens defensi".