Israel s’alarma per la seva ultradreta religiosa

JerusalemTot i que l’opinió pública israeliana dóna suport decididament als atacs aeris contra els combatents de Hamàs i els seus arsenals d’armes a la franja de Gaza, també és cert que hi ha una reflexió en marxa sobre l’assassinat a sang freda d’un adolescent palestí. Un grup de jueus radicals van cremar viu Muhammad Abu Khdeir, i la seva mort va catalitzar l’esclat de la violència.

La brutalitat en contra d’innocents no és nova en tots dos costats del conflicte àrabo-israelià. Però malgrat una ordre judicial que prohibeix la divulgació d’informació sobre aquest cas, els israelians han estat discutint els vincles entre els sospitosos detinguts per l’assassinat de l’adolescent i els grups d’extrema dreta israelians que acostumen a actuar amb total impunitat.

Fins ara ha transcendit molt poca informació sobre els sis detinguts per la mort de Khdeir, però diversos mitjans de comunicació israelians els han vinculat a grups extremistes i els han descrit com a shababnikkim, que en argot hebreu pejoratiu es refereix a joves d’extrema dreta procedents de famílies ultraortodoxes.

Els precedents

La relació és fàcil de fer perquè la defensa la porta una associació d’advocats relacionats amb la dreta. Però el vincle també amoïna perquè és una mostra de la decadència moral de la societat. De com una minoria s’atreveix a actuar d’una manera més descarada. No és un fenomen nou perquè ja el 1995 un estudiant religiós va matar el primer ministre Isaac Rabin, que va firmar els acords d’Oslo amb Iàsser Arafat. L’any anterior, un altre extremista va matar 29 musulmans que pregaven a Hebron i als anys 80 el grup Resistència Jueva feia esclatar autobusos palestins amb explosius.

“La ceguera moral ha afectat els israelians en general”, escriu Anshel Pfeffer, cronista de l’extremisme jueu al diari Haaretz. “Tots som socis en això, còmplices en la complaença, si no en els fets”, admet.

Deborah Weissman, presidenta del Consell de Cristians i Jueus, apunta que l’assassinat d’adolescents palestins està demostrant que la societat israeliana “no és immune als extremismes”, i entén que “el terror religiós pot passar a moltes religions, potser a totes”. Per Weissman, encara que els assassins extremistes suposen “un fenomen molt marginal”, la seva existència obliga els israelians jueus a fer un exercici de reflexió sobre la seva identitat i la seva història.

“Hem de presentar un nou punt de vista de la història dels jueus, un que no sigui presentar-se com a víctimes absolutes” del conflicte, sosté Weissman. El segon pas seria “discutir quines implicacions té convertir-se en un estat”, afirma.

A més, parla d’aprendre del passat. “Hi va haver un temps en què els jueus eren les víctimes i no tenien poder però quan ets tu qui té el poder has d’exercir-lo sàviament”, conclou.

Un centenar de morts palestins en els atacs

Un centenar de palestins han mort en els quatre dies de l’operació Marge Protector, segons van confirmar ahir les autoritats sanitàries de Gaza. Entre les víctimes es parlava de 23 menors d’edat. L’exèrcit israelià ha llançat més d’un miler d’atacs contra la franja, on viuen 1,6 milions de persones. Hamàs també continua la seva ofensiva i va disparar coets des del Líban. Mentrestant, els Estats Units es van oferir a fer de mediadors per aconseguir un alto el foc, però de moment no han obtingut cap resposta.