Itàlia regularitzarà durant sis mesos immigrants sense papers per treballar al camp i al servei domèstic

BarcelonaDesprés de dies d'estira-i-arronsa entre els partits socis de govern, Itàlia obrirà la porta a la regularització dels migrants sense papers que treballin a l'agricultura o el servei domèstic. El decret, anunciat aquesta tarda pel govern de Giuseppe Conte en el marc d'un paquet d'estímuls econòmics de 55.000 milions d'euros per l'impacte del covid-19 en un dels països més afectats d'Europa, podria beneficiar 300.000 migrants que treballen clandestinament en condicions d'explotació al camp i uns 200.000 al servei domèstic.

"Des d'avui els invisibles seran menys invisibles, que van ser brutalment explotats en els camps podran accedir a un permís de residència", ha anunciat aquest vespre emocionada després del Consell de Ministres la titular d'Agricultura i principal impulsora de la iniciativa, Teresa Bellanova.

Per fer front a l’emergència sanitària, es preveu una amnistia per als empresaris que tinguin treballant immigrants sense papers, amb l'únic requisit que puguin demostrar que van arribar a Itàlia abans del 8 de març. En queden exclosos els que hagin estat condemnats per explotació o abusos en el passat. Hi ha també una segona via de regularització: els estrangers que tinguin un permís de residència que hagi caducat després del 31 de octubre del 2019 o posteriors podran demanar un permís de residència temporal per buscar feina sempre que puguin demostrar que ja havien treballat en aquests dos sectors. Les sol·licituds s'han de presentar entre l'1 de juny i el 15 de juliol i i tenen un cost de 400 euros si és l'empresari qui la presenta i de 160 si ho fa el treballador.

La regularització ha estat forçada per la patronal agrícola, que tem que es perdi la collita perquè no han pogut arribar al país els centenars de milers de temporers de l'Europa de l'Est que cada any recollien fruita i verdura. "El tema de la immigració continua polaritzant la societat italiana, després d'anys d'instrumentalització política, però ara hi ha sectors conservadors que defensen la regularització", explica a l'ARA Annalisa Camilli, periodista romana del portal Internazionale. "A Itàlia no hi ha hagut mai una política de gestió de la immigració, sempre s'ha funcionat a cop d'emergència", recorda.

I és que, passats els sis mesos del permís temporal, si no poden presentar un contracte de treball estable amb el salari mínim i demostrar que tenen un habitatge, tornaran a entrar en la il·legalitat. Les organitzacions solidàries amb els immigrants critiquen la limitació de la mesura en plena pandèmia i reclamen un canvi en la llei d'estrangeria. "Ens oposem a una regularització parcial i excloent que tracta la immigració com a mà d'obra d'un sol ús per al sector agrícola i el treball domèstic, en comptes de garantir un permís de residència desvinculat del treball, i l'accés a una feina digna i particularment al dret a la salut", apunten des de la campanya Som aquí, regularització ja.

El mateix enfocament de drets defensa Elisa De Pieri, investigadora d'Amnistia Internacional a Itàlia: "La regularització és la manera més pràctica d'assegurar l'accés als drets dels immigrants sense papers en les circumstàncies actuals, i és clau per garantir la seguretat de tota la comunitat, perquè sota la pandèmia es requereix que tothom hi sigui inclòs i pugui accedir als serveis sanitaris. Tots els estrangers, siguin treballadors o aturats, han de tenir garantit l'accés a la salut, a condicions d'habitatge adequades i a poder respectar les mesures de distanciament. És envident que està en joc el conjunt de la comunitat".

A Itàlia no hi havia cap regularització des del 2002 i les coses van empitjorar amb l'arribada de l'ultradretà Matteo Salvini al capdavant del ministeri de l'Interior, perquè el 2018 va impulsar la polèmica llei que deixava sense protecció humanitària desenes de milers de migrants arribats en pasteres des de Líbia. Segons la legislació italiana, els migrants no tenen cap camí per obtenir els documents al país per molt de temps que hi visquin i hi treballin.