La tomba de Jesús estrena imatge després de dos segles

JerusalemA començaments del segle IV, santa Helena, la mare de l’emperador Constantí el Gran, va visitar Palestina com a pelegrina i va redactar un detallat informe del seu periple. Com a cristiana, es va informar de les tradicions cristianes de la zona i els cristians nadius li van indicar, entre altres coses, on era exactament la tomba de Jesús. Allà, hi havia un temple romà que va enderrocar Constantí per construir una església petita. Des dels orígens, el temple ha patit diversos incidents i renovacions. A l’Edat Mitjana, per exemple, es va destruir en dues ocasions i va ser reconstruït al segle XI. A més, va haver de ser restaurat al segle XVI i, més tard, poc després de l’incendi del 1807.

Al mes de març hi ha hagut una altra fita històrica per a l’església del Sant Sepulcre, al barri cristià de Jerusalem. Un equip de restauradors de la Universitat Tècnica Nacional d’Atenes, dirigit per Antonia Moropoulou, va completar una renovació de l’edícula que protegeix la tomba de Jesús dins del temple on, segons la tradició, Jesús va ser enterrat i va ressuscitar tres dies després.

Moropoulou ha explicat al National Geographic que els estudis que s’han fet han impedit el col·lapse de l’edícula, però també va advertir que els fonaments no són segurs i que en qualsevol moment podria haver-hi una “catàstrofe”. La restauradora grega considera que es va fer el que es va poder amb els 3,4 milions d’euros que es van desemborsar.

El projecte de la universitat grega va començar el maig del 2016, després que les tres esglésies més importants que tenen competència sobre el Sant Sepulcre -la grega ortodoxa, la catòlica i l’armènia- es posessin d’acord per començar la feina. Les tres ordres van respondre així a la decisió de la policia israeliana de tancar l’edícula perquè consideraven que era perillosa per als pelegrins. El projecte de renovació es va completar el 23 de març.

Reforç de titani

L’equip grec va treure l’estructura de ferro que veien els milers de pelegrins que havien visitat el Sant Sepulcre des de l’any 1947, quan l’estructura es va col·locar provisionalment per sostenir l’edícula que amenaçava de caure. Es van reforçar les columnes amb titani i, fins i tot, la tomba de Jesús pròpiament dita s’ha obert per primer cop en segles.

Ara Antonia Moropoulou ha proposat fer una altra renovació de més abast, que duraria deu mesos i costaria sis milions d’euros. L’objectiu és restaurar a fons la base de l’edícula i instal·lar-hi un sistema de drenatge completament nou on ara hi ha les columnes que envolten la capella. Moropoulou considera que és urgent fer aquesta segona reforma per garantir el futur de l’estança.

Segons Martin Biddle, la màxima autoritat mundial d’aquest edifici, que ell ha estudiat durant una dècada, sota l’edícula hi ha quatre o cinc capes arqueològiques que no s’han estudiat adequadament. Biddle considera que si es torna a obrir el terra, caldria estudiar detingudament el que hi ha sota de l’edícula.

Les reformes que es van completar al mes passat confirmen les paraules de Martin Biddle, és a dir, que l’edícula es va construir sobre les restes d’altres temples de la antiguitat, però també han mostrat que una gran humitat és perillosa per a l’estructura de l’edícula. La base de la capella es troba sobre canals de drenatge molt antics que n’han fet malbé els fonaments i que podrien enfonsar-se aviat. Les mateixes columnes de la rotonda que potser marquen un antic temple romà s’assenten sobre enderrocs que no s’han consolidat plenament.

L’església del Sant Sepulcre és un dels monuments més característics de Jerusalem. Aquest temple no només guarda l’edícula on s’amaga la tomba de Jesús sinó que també guarda el Gòlgota o Calvari, el turó on Jesús va ser crucificat segons la tradició cristiana, i també altres llocs tradicionals, com ara la gruta on es diu que santa Helena va trobar la creu de la crucifixió. Al voltant de quatre milions de persones visiten el santuari cada any.