Jimmie Akesson: el líder de la ultradreta rejovenida

Als 39 anys ha fet un rentat de cara a la formació

No governarà i és molt probable que el seu partit torni a quedar exclòs dels grans pactes que regiran la pròxima legislatura. Però, aquests dies, a Suècia ningú ho dubta: el líder que ha sortit més reforçat de les eleccions de diumenge és l’ultradretà Jimmie Akesson, de 39 anys.

La seva joventut, el to correcte i la pinta d’estudiant aplicat s’han convertit en la seva millor arma a l’hora de transformar la imatge dels Demòcrates de Suècia (SD). Un partit d’arrels neonazis nascut als anys 80 i que en poc temps ha passat de ser una formació marginal a ser la preferida d’una part creixent de l’electorat.

Sota el mandat d’Akesson, els ultradretans van aconseguir entrar per primera vegada al Parlament l’any 2010. El 5,7% dels vots que van aconseguir llavors es convertien en 12,9 a les eleccions del 2014 i van assolir el 17,6 aquest diumenge.

“Queda clar que el fort impuls que els Demòcrates de Suècia han experimentat en només vuit anys es deu principalment al carisma i saber fer d’Akesson. És un polític molt hàbil”, assegura Torbjörn Larsson, professor de ciències polítiques de la Universitat d’Estocolm, en una entrevista amb l’ARA.

L’art de la retòrica

Amb les seves ulleres d’intel·lectual i una pulcra americana, domina l’art de la retòrica, amb la qual ha aconseguit que molts dels seus conciutadans deixessin enrere la idea d’aquella ultradreta rude i radical que durant molts anys va mantenir el seu partit als marges de l’escena política. La seva normalitat també va quedar palesa quan, el 2014, el desgast de la campanya el va deixar extenuat i va haver d’estar sis mesos de baixa.

Nascut l’any 1979 a Kristianstad, una ciutat al sud del país, va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Lund, una carrera que no va acabar mai. Amb el temps s’acabaria especialitzant en disseny de pàgines web. En realitat la política l’havia cridat des de sempre i les seves idees conservadores el van portar a inscriure’s a les joventuts del Partit Moderat. Però el programa polític d’aquesta formació, que ara és la principal força de centredreta del país, el va decebre. El trobava massa lliberal en temes de finances. Ell creia en un estat del benestar més fort. I tampoc li agradava l’aposta dels moderats a favor de l’entrada de Suècia a la Unió Europea. Amb aquests arguments es va donar de baixa i va començar a interessar-se per la branca jove dels Demòcrates de Suècia, a la qual es va apuntar l’any 1995.

Talentós i despert, aviat va sobresortir, i, només 10 anys més tard, als 26, culminava la seva meteorítica carrera política en ser escollit líder del partit.

Rentar la cara al partit

En els 13 anys que han passat des de llavors, part de la seva estratègia ha consistit a rentar-li la cara al partit, expulsant els membres més extremistes i aplicant una política de tolerància zero. Fa poques setmanes, sense anar més lluny, un candidat municipal va ser apartat després d’escriure: “Els suecs són blancs i el nostre país és nostre”, en un fòrum d’internet.

Però molts critiquen que aquesta actitud aparentment conciliadora només sigui una façana, un maquillatge per amagar la seva veritable intenció de mantenir Suècia per als suecs i per a aquells immigrants que assimilin -que no és el mateix que integrar- els valors, tradicions i cultura nòrdics.

El seu programa electoral gira entorn de l’objectiu de frenar la immigració i imposar regles més dures per aconseguir que els que ja viuen a Suècia facin seva la cultura nacional. Utilitza un to calmat i un posat formal.

Però Akesson té clars els seus principis, entre els quals predomina veure la immigració, especialment la musulmana, “com una de les més grans amenaces des de la Segona Guerra Mundial”.

Més continguts de