L’Afganistan es resisteix a l’EI
Les víctimes en atacs de Daeix es multipliquen per deu aquest any, però tant el govern com els talibans contenen el grup a l’est del país
BarcelonaLes imatges que arribaven des de Kabul el 23 de juliol a la tarda eren dramàtiques. Cadàvers per tot arreu, gent ensangonada, caos i rostres plens d’indignació. Poca estona abans, un home s’havia immolat enmig d’una manifestació de la minoria ètnica hazara -de la branca xiïta- que transcorria pacíficament pel centre de la capital afganesa. El resultat: 80 morts, més de 300 persones ferides i una imatge inusual, la del govern i els talibans condemnant alhora l’atemptat. Al darrere de la matança hi havia l’Estat Islàmic (EI), tal com el grup terrorista va reivindicar poca estona després. I l’atac es convertia, així, en el més mortífer que s’ha fet en nom del grup jihadista en territori afganès (i el pitjor a la ciutat des de la invasió nord-americana el 2001).
“Ningú pensava que l’EI tingués capacitat per cometre una atrocitat com la de Kabul”, admet Francesc Vendrell, ex enviat especial de l’ONU i la Unió Europea al país. A diferència del que passa a Síria i l’Iraq, recorda Vendrell, Daeix (acrònim àrab de l’EI) té una presència molt reduïda a l’Afganistan, concentrada a les províncies orientals de Nangarhar i Kunar. Potser per això totes les alarmes van saltar a les Nacions Unides després de l’atac jihadista de fa unes setmanes. “Estem molt preocupats sobre la possibilitat que Daeix faci mal a civils”, va afirmar el cap de la missió de l’ONU a l’Afganistan (UNAMA), Tadamichi Yamamoto, dos dies després de la tragèdia.
Segons les dades de la UNAMA, el conflicte afganès ha deixat 5.166 víctimes civils (1.601 morts i 3.565 ferits) en els primers sis mesos del 2016, un 4% més que en el mateix període de l’any anterior i una xifra rècord en la primera meitat de l’any des que el 2009 es va començar a calcular aquesta estadística. Del total de víctimes, el 60% s’atribueixen a accions de grups insurgents, i el 23%, a les tropes afganeses, però l’EI també té a veure amb l’augment de la violència al país en els últims mesos. Els jihadistes han deixat 122 víctimes en la primera meitat de l’any, gairebé deu cops més que en el mateix període del 2015 (13).
Reclutes locals amb poder limitat
Això vol dir que Daeix s’està fent fort a l’Afganistan? “És molt difícil de dir”, reconeix Vendrell, si bé considera que els atacs reivindicats pels jihadistes al país estarien perpetrats per combatents “que s’han declarat lleials a l’EI” i que, com ha passat en recents atemptats a Europa, no haurien rebut “ordres directes” del grup terrorista. Hi coincideix, més contundent, l’analista polític afganès Malaiz Daud: “Daeix reivindica molts atacs que no tenen res a veure amb el grup”, diu, i assegura que l’EI “és encara molt dèbil a l’Afganistan”. “Ho tindrà molt difícil per incrementar el seu poder i presència” al país, sentencia Samina Ahmed, analista de l’International Crisis Group.
Tot i que molts dels que han actuat en nom de l’EI són talibans dissidents, els experts consultats asseguren que els insurgents es mantenen units en la seva lluita contra Daeix. De fet, l’exlíder dels talibans, el mul·là Mansur -mort el maig d’aquest any en un atac amb drons nord-americans-, va enviar a finals de l’any passat una carta al califa Abu Bakr al-Bagdadi en què l’advertia que a l’Afganistan només hi ha lloc per a “una bandera” i “un lideratge”. Borhan Osman, investigador de l’Afghanistan Analysts Network, explica en un informe recent que Daeix és capaç d’“exectuar operacions ocasionals” al país amb l’ajuda de “reclutes locals” i de causar nombroses baixes, però insisteix que tots els intents del grup d’expandir-se més enllà de l’est del país han “fracassat estrepitosament”.
El govern afganès, que va prometre “venjança” després de l’atemptat a Kabul, tampoc posa les coses fàcils a l’EI. Més de 120 jihadistes -segons dades oficials- han estat morts en les últimes setmanes en una ofensiva per terra i aire de l’exèrcit del país. Tota una “operació de neteja sobre el terreny”, tal com la va descriure el ministeri de Defensa afganès, ordenada pel mateix president, el qüestionat Ashraf Gani.
El problema més greu per a l’executiu de l’Afganistan, però, no és Daeix sinó els talibans. Els insurgents, que a final del 2015 van aconseguir capturar temporalment l’estratègica ciutat de Kunduz, controlarien actualment fins a nou districtes al nord-est i sud del país, segons el ministeri de l’Interior. “Per ara, no es donen les condicions ni hi ha possibilitats que tirin endavant les converses de pau entre talibans i el govern de Kabul”, lamenta Vendrell, i pronostica que en el pròxim any la situació no canviarà. Al contrari, hi haurà “més atemptats” i “moltes morts civils”.
