Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

L’armada argentina deixa de buscar els tripulants del submarí

Els familiars reclamen que es recuperin els cossos sense vida

El submarí San Juan tenia la base al port de la marina argentina de la ciutat de Mar del Plata, a uns 400km de Buenos Aires. Des de fa 16 dies, els familiars dels 44 tripulants han esperat un miracle. I encara l’esperen, tot i que el govern argentí i l’armada han donat per acabat l’operatiu SAR, la sigla en anglès de save and rescue. Això vol dir que ja no es busquen més els mariners. Se’ls dona per morts després de dues setmanes intenses de recerca enmig de l’oceà Atlàntic.

Quatre mil persones s’han desplegat per terra, mar i aire en les tasques per mirar de trobar els 44 tripulants del San Juan. Més d’una dotzena de països han participat en aquest megaoperatiu SAR. I especialment s’hi han implicat els que tenen submarins, com és el cas d’Espanya, gràcies a un acord internacional de col·laboració i solidaritat existent arran de la catàstrofe del submarí rus Kursk l’any 2000.

Tota nació que tingui un submarí perdut, en emergència o enfonsat, ha d’emetre un avís al sistema ISMERLO, l’oficina internacional de rescat de submarins segons la sigla en anglès. I és precisament aquest organisme internacional el que s’encarrega de coordinar la missió de rescat entre els països integrants a tot el món.

El comunicat oficial

Però aquest operatiu internacional i solidari s’ha donat per acabat. “Ja han passat 15 dies des que vam perdre el rastre del submarí, i hem estat buscant-lo el doble de dies que marquen els protocols”, explicava el portaveu de l’armada argentina, el capità Enrique Balbi. Aquest mariner de 53 anys i també exsubmarinista s’ha convertit involuntàriament per als argentins en el rostre mediàtic d’aquesta tragèdia. Cada dia s’ha encarregat d’informar els mitjans de comunicació de les novetats de l’operació de rescat. I ell ha sigut, i no el ministre de Defensa, l’encarregat d’informar, llegint un mil·limètric comunicat de premsa amb un llenguatge eufemístic, que ja no es busquen més els mariners perduts i que ja no s’espera trobar-los amb vida.

“Després d’haver recorregut un milió de milles nàutiques i després d’analitzar tota aquesta àrea a una profunditat de 300 metres sense resultats positius, l’armada ha decidit canviar el protocol de recerca i rescat per només el de recerca de la nau. I si l’embarcació és a més de 500 metres de profunditat es donaran per finalitzades totes les operacions”, explicava Balbi.

El comunicat no va convèncer els familiars dels tripulants del submarí desaparegut. “L’únic que vull és que el meu fill torni -es lamentava Hilda Raquel Colombani-. I, si és mort, vull que em donin el seu cos per poder enterrar-lo cristianament. Vull estar segura que no es queda al fons de l’oceà”. Marcela Moyano, la dona d’un altre desaparegut, també es va mostrar indignada: “S’han de comprometre a buscar-los i rescatar-los”, va reclamar a l’agència Efe. “Les famílies no ens aturarem. Volem els cossos i que es comprometin a buscar-los”, va insistir.

Ara, doncs, per localitzar el submarí, que es creu que pot estar enfonsat a 600 o 1.000 metres de profunditat, són indispensables els minisubmarins enviats a l’Argentina per Rússia. Tripulats remotament des d’un vaixell en superfície, poden precisament arribar fins als 1.000 metres de profunditat.

Paral·lelament, la justícia argentina ja investiga què podria haver passat. L’explosió a bord és la hipòtesi més acceptada. L’aigua del mar, que hauria entrat al submarí pels tubs de ventilació en les maniobres que es fan a poca profunditat per oxigenar la nau, en contacte amb les bateries elèctriques genera una combinació letal. I és que amb aire contaminat i després una explosió, les possibilitats de supervivència són quasi inexistents.

Més continguts de