L’assassinat de Berta Cáceres, al descobert

Ciutat De MèxicEra gairebé mitjanit quan dos homes van obrir a puntades de peu la porta de la casa de Berta Cáceres a La Esperanza, el seu petit poble, a Hondures. Van passar per la cuina i un d’ells va obrir la porta de l’habitació i va disparar sis vegades. Cáceres va morir poc després.

En un país on la lluita per protegir el dret a la terra provoca venjances violentes, l’assassinat el 3 març del 2016 de la defensora del medi ambient podria haver-se perdut simplement entre el fosc recompte de víctimes. Però Cáceres, de 44 anys, era reconeguda a nivell internacional per liderar la seva comunitat indígena lenca en contra d’una presa que una empresa planejava construir a les seves terres. La seva fama va transformar el seu assassinat en un crim emblemàtic i va convertir la investigació que se’n va fer en un desafiament a l’arrelada impunitat dels poderosos a Hondures. Vint mesos després de ser assassinada, un equip internacional de cinc advocats ha advertit que la gent que va ordenar l’assassinat podria no enfrontar-se mai a la justícia. L’evidència, segons els advocats, apunta a una conspiració en contra de Cáceres que es va planificar durant mesos i que provenia dels alts executius de Desarollos Energéticos, coneguda com Desa, una empresa hondurenya que té la concessió per construir preses.

“La prova existent és concloent respecte de la participació de nombrosos agents estatals, alts directius i empleats de Desa en la planificació, execució i encobriment de l’assassinat”, diuen els advocats en un informe. “No obstant això, el ministeri públic no ha demanat imputacions a aquestes persones”, continua.

Desa ha negat repetidament qualsevol participació en l’assassinat de Cáceres o algun nexe amb “qualsevol acte de violència o intimidació en contra de qualsevol persona”. Hi ha vuit sospitosos detinguts, incloent-hi Sergio Rodríguez Orellana, el gerent d’assumptes comunitaris i mediambientals de Desa, i Douglas Geovanny Bustillo, un tinent retirat de l’exèrcit hondureny que va ser el director de seguretat de Desa fins a mitjans del 2015.

“El que cal és processar les persones que van contractar Bustillo per planificar l’operació”, va dir Miguel Ángel Urbina Martínez, un dels advocats que revisen el cas a petició de la família de Cáceres. L’informe dels experts va ser publicat fa uns dies i The New York Times va obtenir-ne una còpia prèvia.

La investigació del govern, feta per una unitat d’elit de la procuradoria general de la República d’Hondures, encara està oberta, tot i que el grup d’advocats diu que no hi ha senyals que hagi anat més enllà dels sospitosos actuals.

En diversos crims al país hi ha involucrats grups poderosos que, segons alguns crítics, operen fora de la llei. “El gran desafiament d’Hondures és desmuntar les forces paral·leles a les institucions de l’estat”, va indicar Urbina, un expert en justícia criminal guatemalenc i assessor de la reforma judicial.

Per elaborar l’informe, el grup d’Urbina va analitzar aproximadament 40.000 pàgines amb missatges de text transcrits que els investigadors del govern hondureny van recuperar a partir de tres telèfons mòbils, un de requisat a les oficines de Desa i dos d’utilitzats per Rodríguez i Bustillo. D’acord amb l’informe, els missatges mostren que els dos homes van estar en contacte freqüent amb tres alts executius de Desa mentre vigilaven Cáceres i altres membres del seu Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh).

Els advocats diuen que les converses revelen que les ordres d’amenaçar el Copinh i sabotejar les seves protestes provenien d’executius de Desa que controlaven les forces de seguretat de l’àrea; donaven instruccions i pagaven el menjar, l’allotjament i l’equip de ràdio de les unitats policíaques. “Hi havia una estructura criminal formada per executius i empleats de la companyia, agents de l’estat i bandes criminals que recorrien a la violència, les amenaces i la intimidació”, va afirmar Roxanna Altholz, directora associada de la Clínica de Lleis de Drets Humans de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i membre del grup d’advocats.

Altholz es pregunta per què la procuradoria, que va requisar els telèfons l’abril i maig del 2016, no va actuar a partir de “la qualitat i la quantitat d’informació” que “havia tingut durant l’últim any i mig”. Un portaveu de la procuradoria va declinar fer comentaris.

Per a Bertha Zúñiga, filla de Cáceres, el contingut dels missatges demostra que els executius de Desa es creien intocables. “Confiaven tant en la seva impunitat que parlaven obertament”, va dir Zúñiga.

L’empresa ha sortit en defensa del seu empleat Rodríguez i ha dit que és “un home de família honest i treballador”. Desa va obtenir la concessió per construir una presa al riu Gualcarque, a l’oest d’Hondures, el 2009. Per llei l’empresa havia de consultar la comunitat lenca, però el Copinh es va oposar al projecte des del començament amb l’argument que la presa posaria en perill els recursos aqüífers i la forma de vida de la comunitat. El 2015 Cáceres va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, però amb això no n’hi va haver prou per protegir-la.

El novembre del 2015, segons l’informe dels advocats, l’exdirector de seguretat Bustillo es va reunir amb un alt executiu de Desa. Al gener va visitar La Esperanza i després va obtenir una pistola mitjançant Mariano Díaz Chávez, un antic oficial de les forces especials hondurenyes a qui s’acusa d’organitzar el grup de xoc que va assassinar Cáceres.

Després de l’assassinat, Rodríguez, el gerent de medi ambient detingut, va reenviar detalls de l’informe de l’escena del crim que la policia havia proporcionat a un dels executius de l’empresa. “Sergio, relaxa’t”, li va respondre a Rodríguez un altre executiu per mitjà de WhatsApp uns dies després. “Tot sortirà bé, ja ho veuràs. No tinguis por, que l’encomanaràs a tothom”.