Internacional 18/12/2019

Macau: el model que la Xina vol per a Hong Kong

L'excolònia portuguesa commemora els 20 anys de sobirania de Pequín

Dolors Rodríguez
3 min
El Casino Lisboa és un dels més famosos de la ciutat de Macau

Zhuhai (Xina)La política d'"un país, dos sistemes" funciona sense friccions a Macau. Al contrari que a la veïna Hong Kong, on les protestes per exigir reformes democràtiques han encès els carrers, aquesta excolònia portuguesa es posa com a exemple d'èxit d'annexió a la Xina. Macau celebra aquest divendres el 20è aniversari de sobirania xinesa blindada per la policia a causa de la visita a la ciutat del president, Xi Jinping, que presideix els actes oficials. El desplegament de seguretat –que ha comportat alguna detenció i traves per als periodistes– es deu més aviat a la por que activistes de la veïna Hong Kong hi organitzin alguna protesta, que no pas a l'existència d'un moviment opositor a l'excolònia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De fet, Macau és un oasi. Quan hi ha arribat, Xi Jinping ha elogiat la manera com s'hi ha implementat "completament i precisament" el principi d'"un país, dos sistemes". Aquestes últimes setmanes la premsa xinesa també ha destacat el seu patriotisme i la forta "identitat nacional", al contrari de Hong Kong.

Las Vegas de l'Àsia

El 20 de desembre del 1999, quan s'hi van retirar els portuguesos, Macau ja era un gran casino i el joc, la seva principal font d'ingressos. Dues dècades després, la ciutat ha guanyat glamur. Els casinos decadents i les sales de joc decrèpites situades en soterranis –molt allunyats de l'imaginari de luxe que associem a llocs com Montecarlo– han deixat pas a una ciutat d'oci amb espais rutilants. La Xina ha convertit Macau en Las Vegas de l'Àsia gràcies a importants desenvolupaments immobiliaris i hotelers.

El joc d'atzar està prohibit a la Xina i els casinos de Macau tenen un gran atractiu. L'èxit ha sigut tan gran que ara Pequín intenta adoptar mesures contra la ludopatia. La lluita contra la corrupció ha frenat els viatges de funcionaris a Macau, on sovint eren convidats com a agraïment per la firma d'un bon contracte. Ara ja no és una destinació adequada si es vol escalar dins el Partit Comunista. A més, com a mesura de prevenció contra l'addicció al joc, als caixers dels bancs xinesos de Macau hi ha límit per treure efectiu, cosa que ha generat un petit mercat negre de canvi.

Diferències entre les dues excolònies

El PIB de Macau ha passat en dues dècades dels 6.400 milions del 1999 als 55.000 milions de dòlars actuals. Però no és només el desenvolupament econòmic, el que provoca que la excolònia portuguesa se senti còmoda dins la Xina. Hong Kong i Macau, situades a una banda i l'altra de la desembocadura del riu Perla, partien d'una història diferent. Mentre que Hong Kong s'havia convertit en una important plaça financera abans de la recessió, el 1997, Macau malvivia del joc i era dependent de la Xina.

Els britànics, malgrat els 150 anys de colonització, no van deixar a Hong Kong un llegat de democràcia, però sí un sistema legal independent, llibertat de premsa i una administració eficient sense corrupció. Aquests valors, més la democràcia, són reivindicats ara per una gran part de la població hongkonguesa, que se sent amenaçada per les ingerències xineses. En canvi, Macau té una població reduïda, d'uns 700.000 habitants, gairebé la meitat dels quals són treballadors poc qualificats provinents del continent. L'excolònia sempre ha acceptat sense problemes les peticions xineses. El 2009 va aprovar sense oposició una Llei de Seguretat Nacional que dona el poder a Pequín, i estableix l'extradició de sospitosos d'haver comès algun delicte a les autoritats del continent.

Macau: el model que la Xina vol per a Hong Kong

Pequín intenta cuidar Macau. El joc continua sent la principal font d'ingressos, el 80% del PIB. Però ara s'està intentant diversificar l'economia perquè el joc genera problemes com el blanqueig de capitals, la prostitució i les màfies. La Xina també ha desenvolupat la ciutat veïna de Zhuhai. El famós pont més llarg del món construït sobre el mar, que uneix Hong Kong, Zhuhai i Macau, és l'exemple visible de l'aposta xinesa per desenvolupar una zona batejada com a Àrea de la Gran Badia. Pequín pretén convertir-la en una mena de Silicon Valley.

A Zhuhai, Pequín hi vol reforçar el turisme familiar amb l'aquari més gran del món i un equipament tipus Disney, amb espectacles de circ, atraccions i llargues platges amb palmeres. A l'illa de Hengqin, a menys de dos-cents metres de Macau, s'ha creat una zona econòmica especial per millorar les sinergies entre Zhuhai i l’excolònia portuguesa. Yang Chuan, director administratiu de la Zona de Lliure Comerç de Hengqin, destaca els avantatges fiscals a l'àrea amb l'objectiu d'"atreure empreses estrangeres" i presumeix que Henggin “té un dels deu millors sistemes de subministrament d'energia del món”. A més de la tecnologia, entre les seves prioritats hi ha el sector farmacèutic i s'ha creat un gran centre dedicat a la medicina xinesa enfocat a mercats de parla portuguesa.

stats