Fracassa el referèndum sobre el canvi de nom de Macedònia per falta de participació

La consulta no té validesa perquè hi han votat menys del 50% dels electors censats

El referèndum que Macedònia ha celebrat aquest diumenge sobre el seu canvi de nom no tindrà validesa perquè hi han participat menys del 50% dels electors censats. Mitja hora abans del tancament dels col·legis electorals, només un 34% dels electors hi havien votat, segons informa l'agència Efe. Segons l'article 30 de la Constitució macedònia, el resultat d'una consulta només és vàlid si hi voten el 50% més un dels electors censats.

Fins a 1,8 milions d'electors estaven cridats a les urnes aquest diumenge a Macedònia per decidir si aquest país balcànic continuava anomenant-se Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, en la sigla en anglès) o adoptava el nom de República de Macedònia del Nord, tal com el govern del país i el de Grècia van acordar el juny passat.

Aquest canvi podria haver obert la porta a Skopje a entrar a la Unió Europea, perquè fins ara Grècia l'hi havia impedit. Però el referèndum era consultiu. Això vol dir que el Parlament n'havia de validar el resultat.

Des que Macedònia es va independitzar de la desapareguda Iugoslàvia, l'any 1991, Atenes considera que els macedonis intenten apropiar-se del patrimoni grec i que tenen ambicions territorials amagades. Per a Grècia, el nom de Macedònia només pot designar una de les seves províncies septentrionals, que també s'anomena així i on hi ha la ciutat de Salònica.

Al juny el nou primer ministre socialdemòcrata macedoni, Zoran Zaev, va firmar un acord amb el seu homòleg grec Alexis Tsipras per posar fi a la rivalitat entre els dos països. Van consensuar que el país balcànic es diria Macedònia del Nord. D'aquesta manera els dos països quedaven satisfets. El país balcànic perdria el nom d'Antiga República Iugoslava, que tan poc agrada als macedonis, i es diferenciaria de la regió grega de Macedònia especificant que és la Macedònia "del nord".

Més continguts de