May busca l’ajuda de Macron per al seu Brexit suau
Els dos mandataris miren d’acostar les seves postures mentre creix la por d’una sortida sense acord
BarcelonaLa primera ministra britànica, Theresa May, ha decidit escurçar les vacances i mirar de rearmar-se de cara a la recta final de les negociacions del Brexit. Per intentar acostar posicions, doncs, va decidir anar a veure el president francès, Emmanuel Macron. La trobada va tenir lloc ahir a Fort de Brégançon, una petita illa de la costa mediterrània francesa a prop de Toló i Ieras, que és la residència d’estiu dels presidents francesos.
May, que era amb el seu marit a Itàlia, va intentar persuadir el líder francès i va mirar de reflotar el seu pla per a un Brexit més suau, tal com va presentar aquest juliol a Checkers -la residència campestre dels primers ministres britànics-, una decisió que dies més tard suposaria la dimissió de Boris Johnson, l’antic ministre d’Exteriors de Westminster. L’anomenat “pla Checkers” proposa la creació d’un mercat únic comú de béns i productes agrícoles, que implicaria que la duana britànica recaptaria els impostos en nom de la Unió Europea. Tot i així, fa temps que Burssel·les reitera que no veu viable l’aplicació d’aquesta idea.
Ronda de contactes
La reunió d’ahir es va produir després que el secretari britànic del Brexit, Dominic Raab, mantingués converses amb els seus homòlegs a París dijous. Tot i això, l’ambaixador del Regne Unit a França, Lord Ricketts, va advertir a May que no esperés cap avenç en les condicions del Brexit en la seva trobada amb el president francès. El mateix Ricketts va assegurar a la BBC que, precisament, Macron és “l’última persona” que vol trencar la postura que manté la UE. En la mateixa línia es va situar un portaveu del govern francès, que va advertir que l’entrevista “no era una negociació” i que no pot canviar el diàleg que Londres manté amb Michel Barnier, el negociador en cap de la Comissió Europea.
Per al govern britànic, Barnier manté una postura molt rígida en les seves negociacions i veuen poc probable que la canviï tret que hi hagi un consens entre els estats europeus més poderosos. Malgrat això, durant els últims dies Barnier ha insinuat la possibilitat d’arribar a un acord comercial que preservaria la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda, un dels temes que més discrepàncies ha generat durant les negociacions. Però fonts del gabinet britànic van apuntar al diari The Guardian : “Els francesos diuen que no a tot, són els més difícils, així que si May pogués avançar qualsevol cosa amb Macron tindria un efecte immensament positiu en les negociacions”. Un segon ministre també va suggerir que les converses d’ahir podien ser determinants: “La realitat és que França podria ser el gran desbloquejador i podria ajudar a posar les negociacions en marxa un altre cop”. La visita de May s’inclou en un seguit de viatges que la premier i alguns dels seus ministres fan aquest estiu a diferents països de la UE per mirar d’enfortir la postura del Regne Unit. Però en aquest cas la trobada es va acabar sense declaracions de les parts i amb un sopar dels líders i les seves parelles a la residència estival. I és que l’amenaça del col·lapse de les negociacions ha marcat el relat de les últimes setmanes. Durant un viatge a Àustria aquest dimecres, el secretari d’Exteriors britànic, Jeremy Hunt, va advertir que el procés anava “cap al no-acord”.
La banca mostra preocupació
També el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, va parlar ahir i va dir que tant el Regne Unit com la UE haurien de “fer tot el possible per evitar” un escenari sense acord. Malgrat aquesta petició, va avisar que els bancs britànics han “acumulat dipòsits” i el sistema financer del país està en condicions de suportar el xoc que podria generar l’absència d’acord. En canvi, la borsa sí que va veure com les paraules de Carney feien caure la lliura esterlina, que es va situar a menys d’1,30 dòlars. En declaracions al programa Today’s de la BBC Radio 4, el governador va reiterar que ara és “altament improbable cap acord” i va recordar que això implicaria conseqüències. Entre d’altres, va destacar “una paralització del comerç i una aturada de l’activitat econòmica”, a més d’un augment de preus durant un llarg període de temps.
