Merkel defensa un servei social obligatori per als joves
El seu partit proposa que també el facin els refugiats
BerlínLes declaracions són de dissabte, però encara porten cua. La secretària general del partit dels democratacristians alemanys (CDU), la cancellera Angela Merkel, considera que un any de servei social “obligatori o voluntari serviria per millorar la integració dels refugiats en el país i en la societat”. El debat sobre l’obligatorietat del servei social no és nou a Alemanya. La novetat és voler ampliar-la als refugiats. Per a Annegret Kramp-Karrenbauer seria una manera “d’incrementar l’acceptació dels refugiats entre la població”.
Abans-d’ahir, durant la tradicional entrevista d’estiu a Merkel a la televisió pública alemanya ARD, la cancellera va tirar de pragmatisme per dir simplement que s’oposava a la reintroducció del servei militar obligatori però que estaria bé un any de servei social per a joves. No va especificar-ne l’origen. Que el taló d’Aquil·les entre els dos partits germans, la CDU i la CSU, és la immigració es va fer evident durant la crisi de govern d’aquest estiu. La CDU segueix navegant tant amb els conservadors de Baviera com amb els socialdemòcrates a Berlín. La CDU i la CSU han fet un gran pas acceptant debatre una llei sobre immigració per a especialistes de països de fora de la Unió Europea (UE), després de dècades d’oposar-s’hi radicalment. La proposta del servei social potser és només un globus sonda mentre es debat aquesta llei als despatxos.
El servei social és una pràctica habitual a Alemanya. Es va introduir el 2011, quan es va abolir el servei militar obligatori. Segons el ministeri alemany de Benestar Social i Família, hi participen cada any unes 120.000 persones. L’oferta, d’entre 6 i 18 mesos, s’adreça a voluntaris d’entre 16 i 26 anys, que reben un màxim de 370 euros al mes amb assegurança a la seguretat social i, segons els casos, també allotjament i manutenció. Des del 2015, quan Alemanya va rebre un notable flux d’immigrants, algunes regions federals van obrir aquest servei als refugiats. Amb 50 places, la primera va ser Saxònia, una de les regions amb més casos registrats d’atacs a centres d’immigrants i d’on va sorgir el moviment civil contra l’islam Pegida. Actualment també s’ofereix a Baden-Württemberg, per exemple, la regió que registra la falta de mà d’obra qualificada més elevada, amb un 72% segons l’Institut d’Economia Alemanya (IW).
Veus contràries
Els requisits perquè un refugiat pugui optar al servei social són que porti un mínim de tres mesos al país i que tingui un permís de treball emès pel Servei d’Immigració. Qui en defensa l’obligatorietat ho veu com una opció més durant la llarga espera del procés d’asil, en paral·lel als cursos de llengua i integració que ja s’ofereixen. Les veus contràries proposen, en canvi, que s’acceleri la integració dels refugiats al mercat laboral real.
El secretari general de l’SPD, Lars Klingbeil, ha qualificat de populista la proposta del servei social per als refugiats. Acusa el partit de Merkel de desviar l’atenció del principal motiu de desacord aquests dies dins la coalició de govern: les pensions. “La CDU té por d’un debat sobre pensions estables i sobre la confiança en l’estat perquè no té cap idea”, ha dit Klingbeil. Demà dimecres el ministre de Treball, Hubertus Heil (SPD), presentarà la seva proposta de pensions durant la reunió del gabinet i s’espera que la seva mitja taronja, la CDU, la tombi. L’SPD vol assegurar l’actual nivell de pensions fins al 2040, però la CDU no es vol picar els dits i només es vol comprometre fins al 2025.
