Neutralitat o honestedat?

Estic convençuda que la Comissió Europea no és neutral en els processos polítics engegats a Escòcia i Catalunya (ningú ho és quan li qüestionen el seu statu quo ). O bé no entenc quin és el seu concepte de neutralitat. L’advertiment de José Manuel Durão Barroso en una entrevista a la BBC, ara fa una setmana, que seria “extremadament difícil, si no impossible”, per a una Escòcia independent tornar a entrar a la Unió Europea -mentre hi barrejava Kosovo i el possible veto d’alguns estats membres- no va ser una resposta neutral. Així ho va llegir la premsa britànica i més d’un alt funcionari de la Comissió Europea que dilluns sentia que el seu cap s’havia “excedit”. “No subestimis mai l’obstinació espanyola”, hauria respost irònicament un d’aquests funcionaris britànics de Brussel·les a un antic col·lega. Durão Barroso no parlava només per Escòcia, i l’endemà la seva portaveu va haver de matisar que el president de la Comissió “no volia interferir” en els “processos democràtics” oberts.

Europa està immersa en una reconstrucció profunda o, segons Le Monde, en una “desconstrucció des de la base”. La ciutadania els qüestiona des del carrer i des de les urnes, i les institucions europees han quedat atrapades en aquest divorci. La imposició d’una unió d’estats, que s’han apoderat de tot el control de la iniciativa política, els ha deixat, a més, sense veu.

Pragmatisme o bel·ligerància

“Els discursos en negatiu poden acabar sent contraproduents”, reconeix un antic funcionari britànic. Les últimes enquestes publicades aquesta setmana al Regne Unit, després de les declaracions de Barroso i d’una agressiva campanya del govern de Londres que alerta els escocesos que si són independents hauran d’abandonar la lliura britànica, evidencien que la distància entre el sí i el no s’ha escurçat. Els 20 punts d’avantatge que tenia l’unionisme fa només un mes en la mateixa enquesta han caigut a 9.

Mentre la diputada del PP espanyol Cayetana Álvarez de Toledo demanava dimarts des de les pàgines del Financial Times que “els líders europeus afrontin obertament el separatisme amb raons polítiques i morals”, el cap d’internacional del mateix diari deia que en un món “on hi ha tan pocs exemples remarcables de trencaments de nacions de manera civilitzada”, el Regne Unit “podria oferir una lliçó global de com es gestiona el separatisme civilitzadament”.

El setmanari The Economist s’hi afegia advertint que “és un error insinuar que nous estats independents mai podran entrar a la UE... però encara és més deshonest pretendre que l’adhesió serà ràpida o fàcil”. Aquesta és l’autèntica neutralitat: admetre que aquest continua sent un procés en el qual no hi ha res definitiu escrit, ni precedents que serveixin per interpretar-lo. I es pot interpretar des del pragmatisme, la bel·ligerància o la desinformació interessada.

Drets i lleis

Els tractats europeus legislen sobre què cal fer quan un estat demana entrar a formar part de la UE, però no preveu processos de secessió interns. Si aquest nou escenari es converteix en un període transitori negociat o en un forat negre insalvable encara està per veure.

Yves Gounin, membre del Consell d’Estat francès, va publicar un article al gener per a l’Institut Francès de Relacions Internacionals en què defensava que “si bé, i en tot rigor, una Escòcia o una Catalunya independents haurien de ser considerades com a nous estats, el sentit comú fa impossible assimilar-los a Moldàvia, Montenegro o Turquia pel que fa als seus drets a (re)admetre’ls a la Unió”. Segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg, “els subjectes de tot el cos jurídic i de drets de la Unió Europea no són només els estats membres, sinó també els seus ciutadans”, recorda aquest excap de gabinet del ministre francès d’Afers Estrangers. La setmana passada hi havia cua a Brussel·les per assistir a la presentació que Gounin va fer de les seves reflexions. És la confirmació que estem davant uns processos que no són un afer intern britànic o espanyol. Estem immersos en un debat europeu sobre un desafiament que interpel·la directament la UE i a la seva visió de la democràcia i dels drets dels europeus.