Un premi Nobel per revifar el procés de pau a Colòmbia

El president Santos rep el guardó per l’acord amb les FARC, després del triomf del no en el referèndum

Colòmbia es desperta cada dia amb un nou titular. El d’ahir, que el president Juan Manuel Santos havia sigut guardonat amb el premi Nobel de la pau 2016. La notícia va agafar per sorpresa els colombians, que no fa ni una setmana veien com l’acord amb la guerrilla de les FARC era tombat en un plebiscit. El comitè noruec del Nobel va reconèixer l’esforç de Santos per unes negociacions “que han culminat en un acord de pau entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC”, va dir la seva presidenta, Kaci Kullmann.

Kullmann va fer referència també al plebiscit, en què el rebuig a l’acord va guanyar amb el 50,21% dels vots. “Posem èmfasi en la importància que el president Santos convidi ara totes les parts a participar en el diàleg que permeti avançar en aquest procés de pau”. Poc després de les set del matí, Juan Manuel Santos es dirigia al país amb un discurs des de la Casa de Nariño acompanyat de la seva esposa. “Agraeixo infinitament i de tot cor aquesta honrosa distinció. La rebo, no a nom meu, sinó a nom de tots els colombians, especialment dels milions de víctimes que ha deixat aquest conflicte”.

El discurs va ser inusualment breu, però Santos va afegir també: “[El guardó] és un homenatge a totes les persones que han contribuït al fet que estiguem a punt d’aconseguir aquesta pau tan anhelada [...]. Gràcies a Déu, la pau és a prop”, va concloure.

Una decisió polèmica

La candidatura per Colòmbia per a aquesta edició del Nobel de la pau estava en un primer moment compartida pel president Santos, cinc víctimes del conflicte i també el cap de la guerrilla, Timoleón Jiménez, àlies Timochenko. “Hi ha diverses parts, però Santos ha sigut qui ha liderat aquest procés històric. Hi ha hagut altres processos a Colòmbia, però en aquest s’hi ha posat tot l’esforç”, va justificar-se la portaveu.

El director d’Oxfam Intermón a Colòmbia, Alejandro Matos, aplaudeix que es reconegui l’esforç que està fent el país per acabar amb aquest conflicte, però creu que “podria haver-se fet millor”. “El premi no reconeix la societat civil, ni les víctimes. Els acords diuen que el centre són les víctimes. Crec que el Nobel ha perdut una gran oportunitat per premiar per primer cop victimaris i víctimes”, explica.

Una d’aquestes víctimes nominada per al Nobel és Luz Marina Bernal, la mare d’un jove de Soacha (Bogotà) assassinat i identificat com a “fals positiu” per l’exèrcit. Els falsos positius eren civils, sovint camperols, assassinats per unitats militars i presentats com a guerrillers, a canvi d’incentius. Els falsos positius es van incrementar un 154% durant les dues legislatures d’Álvaro Uribe, entre el 2002 i el 2010, segons xifres de la Universidad de La Sabana. Santos va ser ministre de Defensa i responsable polític de l’exèrcit en la segona d’aquestes legislatures, entre el 2006 i el 2010.

“Creiem que és una gran oportunitat per mostrar que a les víctimes se’ns ha tingut en compte en aquest procés de pau. És una cosa històrica perquè mai s’havien assegut víctimes i victimaris”, afirmava fa uns mesos des de Barcelona, després de conèixer la seva candidatura. Ahir va preferir declinar l’entrevista sol·licitada.

“El Nobel hauria d’haver sigut atorgat en conjunt també a les víctimes”, diu la portaveu del Moviment de Víctimes de Crims d’Estat (MOVICE), Diana Gómez. “Sobre els falsos positius, la gran pregunta és ¿què va passar amb ells i amb els responsables? Cal visibilitzar la veritat i veure quin paper van jugar Uribe i Santos, si és que el president hi va tenir alguna cosa a veure”.

Matos segueix veient aquí una oportunitat perduda. “Hauria sigut un gran signe de reconciliació haver lliurat aquest premi a la mare d’un fals positiu i al que va ser ministre de Defensa en aquell temps”.

Respecte al canvi en la candidatura del Nobel, la portaveu del moviment de víctimes de la guerra bruta assegura que és una manera de donar suport al procés. “La comunitat internacional està sorpresa amb el no a l’acord. El premi és un suport al procés i a tots els colombians que volen la pau”, assegura.

L’expresident Uribe, líder de la campanya del no a l’acord, va escriure al seu perfil de Twitter: “Felicito el president Santos pel Nobel, desitjo que condueixi a canviar acords perjudicials per a la democràcia”. Per la seva banda, Timochenko va assenyalar: “Felicito el president Juan Manuel Santos, els garants Cuba i Noruega i els acompanyants Veneçuela i Xile, sense els quals seria impossible la pau”.

Compromís per seguir avançant

Les delegacions negociadores de la guerrilla i el govern reunides a l’Havana (Cuba) van comunicar ahir que continuaran amb alguns dels punts acordats en el procés de pau. “Continuarem avançant en les mesures de construcció de confiança de caràcter humanitari, com la recerca de persones desaparegudes, el desminatge humanitari, la substitució voluntària de cultius d’ús il·lícit, els compromisos respecte a la sortida de menors dels campaments i la situació de persones privades de la llibertat”, van explicar en un comunicat.