Internacional 20/08/2019

S’acaba el calvari de l’‘Open Arms’

La fiscalia italiana ordena el desembarcament dels migrants a Lampedusa i la incautació de l''Open Arms'

Cristina Mas
4 min
Un dels migrants, desembarcant a Lampedusa després de 20 dies d'espera

BarcelonaDinou dies després el malson s’ha acabat. Els nàufrags rescatats per l’ Open Arms van poder trepitjar a última hora de dimarts terra europea. Després d’una jornada extenuant que havia començat amb escenes de tensió cantaven “ Boza! ”,la mateixa paraula que pronuncien els que aconsegueixen saltar la tanca de Melilla i que condensa el significat d’alegria, superació, triomf i arribada. “Estàvem pensant com els explicaríem que teníem permís per desembarcar i no ha calgut: només quan ens han vist somriure ja ho han entès i s’han posat a celebrar-ho”, explicava a l’ARA el capità, Marc Reig.

Migrants i activistes d'Open Arms, esperant desembarcar

La solució no va arribar ni del govern espanyol ni de l’italià, ni tampoc de la Comissió Europea. Va ser el fiscal d’Agrigent, Luigi Patronaggio, que després d’interrompre les seves vacances per visitar el vaixell amb un equip mèdic va dir prou. “La situació és explosiva: cal restablir la calma i que ningú prengui mal”, va dir després que una quinzena de migrants haguessin saltat per la borda del vell remolcador, desesperats per creuar nedant els 800 metres que els separaven de la terra promesa.

Dels 163 migrants que van ser rescatats per l’ONG badalonina, dimarts en quedaven 83 a bord. La resta havien estat evacuats en successives emergències mèdiques o perquè s’havien declarat menors o bé van saltar del vaixell. La decisió del fiscal va coincidir amb la dimissió del primer ministre italià, Giuseppe Conte, arran de la moció de censura presentada pel seu ministre de l’Interior, Matteo Salvini, que ha protagonitzat dues setmanes de pols amb l’ONG i els tribunals italians.

Decomís preventiu

Però no tot eren bones notícies. Alhora que la fiscalia ordenava el desembarcament immediat, va decretar el decomís preventiu del vaixell humanitari. Com va passar amb el Sea Watch 3 després que la seva capitana, Carola Rackete, entrés a Itàlia per desembarcar-hi els rescatats sense autorització a principis de juliol, l’ Open Arms quedarà immobilitzat en un port de Sicília. També el Mare Jonio, de la plataforma italiana Mediterranea, està aturat a l’illa italiana per ordre judicial. El mateix Oscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, treia ferro a la immobilització, que espera que duri només algunes setmanes: “És un cost que assumim per assegurar que les persones a bord puguin ser ateses. Prioritzem la seva salut i seguretat en aquesta emergència humanitària”.

Divendres la fiscalia havia obert, a petició de l’ONG, una investigació per segrest de les persones a bord del vaixell i per abús d’autoritat. Va ser aquesta mateixa fiscalia la que l’agost del 2018 va investigar Salvini pels mateixos delictes per negar durant cinc dies el permís per desembarcar a Catània un centenar de migrants que havien estat rescatats per un vaixell militar italià. En aquest cas no s’ha precisat qui són els investigats.

Els migrants de l''Open Arms', celebrant la notícia del desembarcament imminent

El desembarcament dels nàufrags rescatats per l’ Open Arms a Lampedusa suposa una nova derrota per a Salvini, que ja va veure com un jutge deixava sense efecte el seu decret de seguretat argumentant que s’imposava la necessitat d’assistir l’embarcació, exposada a un fort temporal. Dimarts, el mateix dia que va fer caure el govern de coalició, Salvini treia pit davant del revés judicial: “Em tornaran a denunciar. ¿Un altre desembarcament? ¿Un altre judici? No tinc por. Estic orgullós de defensar les fronteres i la seguretat del meu país”.

La decisió de la fiscalia italiana va agafar a contrapeu les autoritats espanyoles, que unes hores abans havien enviat un vaixell de l’armada, l’ Audaz, des de la base de Rota a Cadis, cap a l’illa italiana de Lampedusa per fer-se càrrec dels migrants rescatats i escortar l’ Open Arms fins a Palma. Dissabte, després de dues setmanes, el govern espanyol va decidir intervenir en la crisi oferint a l’embarcació humanitària el port d’Algesires, a mil quilòmetres de distància, i després els de les Balears, a uns 600 quilòmetres. Quan l’ONG va evidenciar que, en les condicions de desgast físic i psicològic en què es trobaven els nàufrags i tripulants no podia exposar-se a fer el viatge, Madrid va reaccionar activant els ports de les Balears, a dos dies de navegació de Lampedusa. La nova sortida tampoc convencia perquè l’ Audaz havia de navegar tres dies fins a Lampedusa, per després embarcar els migrants i portar-los durant dues jornades més fins a Palma, on també acompanyaria l’ Open Arms.

Petició del govern italià

Però si torna a aigües territorials espanyoles, el vaixell de l’ONG badalonina s’exposa a ser decomissat, com ho va estar entre el gener i l’abril per ordre de la Capitania de la Marina Mercant. Les autoritats, a més, han amenaçat l’organització amb multes de fins a 900.000 euros si tornava a rescatar migrants. El govern italià va reaccionar agraint l’enviament del vaixell espanyol com a resultat de les converses entre tots dos països i instant Madrid a posar fi als rescats de l’ONG. El ministre de Transports, Danilo Toninelli, va dir en un post a Facebook: “Espero que Espanya respongui a la nostra crida i es comprometi a aturar l’ Open Arms ”.

La Moncloa no va voler aclarir dimarts si el vaixell de l’armada continuarà el camí fins a Lampedusa per fer-se càrrec dels migrants ni què passarà amb l’ Open Arms. L’ONG ha guanyat aquesta batalla, però la guerra continua.

365 nàufrags esperen l’‘Ocean Viking’

“Van passar molt de temps al mar, en bots precaris, sense dormir, sense aigua ni menjar. Van arribar deshidratats, febles, marejats, amb hipotèrmia i cremades causades pel combustible o pel sol. Després dels primers dies tractem sobretot malalties cutànies i respiratòries, però també ferides de guerra o malalts crònics”: és el testimoni de Luca Pigozzi, metge de Metges Sense Fronteres, a l’ Ocean Viking, que amb 365 persones a bord espera des de fa una setmana un port per desembarcar-les. “L’emergència a bord més important és la psicològica. Molts han partit tortures i violència sexual, i en un vaixell la seva situació només pot empitjorar”.

stats