ESPIONATGE

Obama perdona Chelsea Manning a pocs dies de plegar

L’exmilitar compleix condemna de 35 anys per filtrar documents classificats a Assange

Barack Obama torna a moure fitxa. A quatre dies de deixar la Casa Blanca, el president nord-americà va anunciar ahir que perdona la pena de presó per a l’exsoldat Chelsea Manning, reclosa per haver filtrat documents secrets militars a Wikileaks. L’alliberament es farà efectiu el 17 de maig, quan Donald Trump ja portarà quatre mesos a la presidència dels Estats Units. El cas va suposar la filtració més gran de la història del país.

La decisió d’Obama suposa un alliberament per partida doble, perquè l’exanalista militar no només obté la llibertat abans del previst (el 2045), sinó que deixa enrere la reclusió en un centre d’homes. Chelsea Manning, que va intentar suïcidar-se dos cops l’any passat, va entrar a la presó fa gairebé set anys com a Bradley Manning, però el 2013, tot just confirmar-se la sentència de 35 anys de presó, va anunciar que volia ser tractada com una dona i que passava a anomenar-se Chelsea.

El perdó d’Obama alleuja el departament de Defensa de la difícil responsabilitat que durant els set anys ha suposat mantenir l’empresonament de Manning, qüestionat tant pels que l’han vist com una heroïna per la llibertat d’informació, com pels que han criticat que la reclusió li impedeixi arribar fins al final en el canvi de gènere. En campanya, Trump va amenaçar de deixar sense efecte els avenços que l’administració ha aprovat recentment per tractar els militars transgènere.

En els últims dies, la Casa Blanca havia indicat que Obama estava considerant seriosament l’excarceració de Manning. Contràriament, el president ha rebutjat concedir l’indult a Edward J. Snowden, l’exanalista de la CIA que va filtrar arxius de la intel·ligència nord-americana i que es va exiliar a la Rússia de Vladímir Putin. Divendres passat, preguntat sobre les dues sol·licituds de clemència, el portaveu de la Casa Blanca, Joshua Earnest, va indicar “l’enorme diferència” entre Manning i Snowden.

Diferències amb Snowden

“Chelsea Manning és una persona que va passar pel procés de la justícia penal militar, va ser exposada a un procés, trobada culpable, condemnada pels seus crims, i ella va reconèixer irregularitats”, va afirmar el portaveu d’Obama. En canvi, Snowden va triar refugiar-se “en braços d’un adversari”, d’un país que “recentment ha soscavat la confiança” de la democràcia nord-americana, va assegurar fent referència a les acusacions segons les quals el Kremlin està al darrere dels ciberatacs per afavorir els interessos electorals de Trump.

En canvi, la decisió podria tenir relació amb Julian Assange. Wikileaks va assegurar la setmana passada que “si Obama garanteix la clemència per a Manning, Assange acceptaria ser extradit als EUA”.

Manning , quan encara era coneguda com a Bradley, es va desplegar amb la seva unitat militar a l’Iraq, a finals de l’any 2009. En aquell país va treballar com a analista d’intel·ligència de baix nivell, ajudant a avaluar l’activitat insurgent. Aquesta tasca li va facilitar claus per entrar a la xarxa informàtica amb els documents classificats. Manning ho va aprofitar per copiar 250.000 cables diplomàtics de les ambaixades nord-americanes amb la resta del món i registres d’incidents a les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, alguns dels quals posaven al descobert abusos de les tropes nord-americanes amb els detinguts.

Les filtracions van demostrar que les víctimes mortals de civils eren probablement moltes més que les reconegudes oficialment per Washington. Entre les informacions més icòniques hi ha les imatges d’un vídeo de l’atac d’un helicòpter nord-americà a un comboi que circulava per Bagdad i en què van ser assassinats dos periodistes de Reuters.

Manning va justificar la filtració a Wikileaks amb l’esperança que el portal de Julian Assange impulsaria el debat i la discussió sobre reformes del sistema. En el consell de guerra, Manning va confessar i va demanar perdó.

Més continguts de