Ortega aixafa la resistència de Masaya, el feu de la revolució sandinista

El govern bombardeja la ciutat 'rebel' en una acció de "neteja a qualsevol preu" que deixa tres morts

La ciutat de Masaya ha caigut en mans de les forces governamentals de Daniel Ortega després de set hores de setge i l'ús d'almenys un miler d'agents i paramilitars fortament armats i un brutal bombardeig. Segons els organismes de defensa dels drets humans, la jornada de resistència ciutadana i repressió governamental ha acabat amb tres morts: un noi de 15 anys, una dona i un policia. Són víctimes que s'afegeixen a les més de 350 comptabilitzades fins la setmana passada des que el passat 18 d'abril va esclatar la revolta contra l'executiu del dictador. Són 91 dies d'assassinats, segrestos, execucions extrajudicials i tortures que relaten els testimonis i la premsa lliure de Nicaragua. A poc a poc, la comunitat internacional alça la veu amb més força contra Ortega i la seva vicepresidenta i dona, Rosario Murillo, que es resisteixen amb violència al crit de "dimissió". Fins i tot, la crítica arriba des de les files de companys revolucionaris com ara la historiadora Dora María Téllez, que a través de Twitter denuncia que el govern ja no és un "règim legítim" sinó una "banda del crim organitzat".

"Ha caigut Masaya, tot està en silenci, els nois van haver d'abandonar les trinxeres i fugir, les seves armes [dels militars i paramilitars pro-govern] eren massa pesades", ha resumit per a l'agència Efe una integrant del Moviment 19 d'Abril Masaya, un cop les forces del govern van aconseguir el control de carrers i caminaven emmascarats i exhibint armats. Els veïns de la ciutat, i sobretot de l'emblemàtic barri indígena de Monimbó, s'havien alçat per protegir-se amb nombroses barricades, però la força desmesurada ha aconseguit fer forat.

El govern havia qualificat l'atac com un "atac de neteja" contra un dels focus més actius de la dissidència orteguista i fins i tot el màxim responsable policial havia assegurat que era igual el cost que s'hagués de pagar per tal de posar-hi fi. Hores després de l'entrada de les forces oficials, policies i paramilitars perseguien uns 200 veïns que tractaven de fugir de represàlies, una acció que Álvaro Leiva, secretari de l'Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans, ha titllat de "cacera" a les persones. 



La violència contra Masaya i Monimbó no és casual. La ciutat ha sigut una de les més crítiques i més participatives en la revolta contra el règim dictatorial instaurat pel matrimoni Ortega-Murillo, de la mateixa manera que ho va fer 40 anys quan revolucionaris sandinistes van iniciar aquí la inserrecció popular contra la dictadura que el 19 de juliol del 1979, demà dijous farà 39 anys, va acabar amb Anastasio Somoza. Ortega n'era un d'ells, però quatre dècades després ha canviat la ideologia de transformació per la mà dura i la més dura repressió que el país centreamericà recorda des de la sagnant guerra civil dels 80.