El Parlament britànic tomba el Brexit de May per tercer cop

El Regne Unit fa front a la sortida de la UE sense acord el 12 d’abril o a una nova ampliació, i May insinua celebrar eleccions generals

El Regne Unit ha obert definitivament la capsa de Pandora. Continua aprofundint el forat de la pitjor crisi política i constitucional en més de tres segles i, llevat que no sorgeixi cap alternativa en els pròxims deu o dotze dies, s’encamina cap a la sortida sense acord de la Unió Europea (UE) el 12 d’abril.

May s’ofereix en sacrifici ritual a canvi del Brexit

El mateix dia en què el país havia d’abandonar finalment la UE, segons va prometre la premier conservadora Theresa May fa dos anys, ahir el Parlament va tornar a refusar, per tercer cop, el seu pla de divorci.

La primera conseqüència de la derrota (58 vots de diferència, 344 contra 286) és que la pròrroga que el Consell Europeu havia atorgat a Londres fins al 22 de maig si aquesta setmana s’acceptava l’acord s’ha perdut de manera automàtica. La segona és que, legalment, l’adeu britànic a la UE tindrà lloc l’esmentat 12 d’abril, llevat que el govern no hagi presentat un full de ruta alternatiu.

Des de Dublín, Leo Varadkar, primer ministre de la República d’Irlanda, va enviar un missatge ben explícit: “Sembla que el Regne Unit no ha entès completament que el no acord no està fora de l’agenda”. Varadkar va suggerir que la UE hauria d’estar oberta a una extensió llarga per evitar l’abisme.

La tercera conseqüència de la derrota de May, potser a mitjà i llarg termini la més greu, és el retorn a la superfície del populisme més tronat i extremista, el mateix populisme tòxic que durant la campanya del referèndum del 2016 mostrava cartells de cues de refugiats sirians, com si fossin immigrants morts de gana, que s’amuntegaven a les fronteres del Regne Unit per començar la invasió. La prova és el que es veia un parell d’hores després de la votació a la plaça del Parlament, a les rodalies del Palau de Westminster.

Croats de la causa

Uns dos mil o tres mil croats del Brexit s’aplegaven al voltant dels dos actes organitzats com a protesta perquè el suposat dia del Brexit s’havia convertit en el dia de la gran traïció. Un a càrrec del moviment Leave Means Leave i l’altre dels partidaris de l’UKIP (Partit Independent del Regne Unit).

Cap a les 17.30 h (hora local) Nigel Farage, exlíder de l’UKIP, un dels grans motors del Brexit i ara al davant d’un nou partit, el Brexit Party, arengava els congregats davant de l’escenari de Leave Means Leave: “Sou valents de venir aquí, perquè sento que a Westminster som en territori enemic. Hi ha centenars de persones a l’altra banda del carrer [els diputats] que han tractat aquest referèndum [el del Brexit] i els que vau votar amb un menyspreu total els últims tres anys”. Enardit, Farage va demanar als assistents no caure en el desànim. I els va assegurar que si calia prendria part amb el Brexit Party en les eleccions europees de finals de maig. I encara va expressar: “I si es produeix el pitjor escenari, si ens obliguen a combatre en un segon referèndum, guanyarem per un marge més gran que l’última vegada”.

El diputat ultra- brexiter Mark Francois, un dels 34 conservadors que van votar contra el pla de May -dels quals només sis remainers-, també es va adreçar als congregats per Leave Means Leave. Els va dir: “És el moment de conservar la calma. Si ho fem, d’aquí catorze dies aquest país pot ser lliure”, en relació a l’opció de sortir de la UE sense acord.

L’altre acte pro-Brexit el va animar l’ultradretà Tommy Robinson, abans a la feixista English Defence League i ara assessor del cap de l’UKIP post-Farage, Gerard Batten.

A través de les xarxes socials, diputades com Joanna Cherry (del Partit Nacionalista Escocès, SNP) i Lisa Nandy (laborista) van denunciar els abusos i els insults que van rebre dels partidaris del Brexit quan marxaven del Parlament.

Desconcert

El que era electricitat, excitació i també indignació al carrer per part dels brexiters és desconcert i desesperació a Downing Street. Theresa May i un grup dels seus ministres hi van mantenir diferents reunions al llarg de la tarda. Immediatament després de conèixer-se el resultat de la votació, May es va adreçar a la cambra insinuant la possibilitat de forçar eleccions generals. “Senyor president, em temo que estem arribant al límit d’aquest procés en aquesta casa [la dels Comuns. El Parlament] ha refusat el no acord, el no Brexit. Dimecres va refusar totes les variacions de l’acord al damunt de la taula i avui [per ahir] ha refusat aprovar l’acord de retirada sol i [per poder] continuar el procés en el futur”. Tant Jeremy Corbyn, líder laborista, com Ian Blackford, de l’SNP, van demanar-li explícitament la dimissió i que deixés pas a la celebració d’eleccions generals.

Però a última hora d’ahir diferents comentaristes polítics britànics especulaven amb la possibilitat que May intenti la setmana vinent tornar a presentar el seu pla de sortida a una nova votació. Hipotèticament, ho faria després que dilluns la cambra -que torna a tenir el control de l’agenda- voti vies alternatives de sortida a la crisi. Si una de concreta -la integració dins d’una unió duanera, per exemple- aconsegueix una majoria, els diputats podrien forçar May a implantar-la. S’hi podria negar i, per exemple, tornar a posar el pla a votació. Un altre cop arraconaria els diputats perquè triessin entre el seu i la nova opció o potser el no acord. I de retruc pressionaria encara més la vintena llarga dels irreductibles tories a optar per sortir de la UE sota les seves condicions o empassar-se’n unes de pitjors. Perquè el que és clar és que, si surt res de la cambra, l’opció serà la versió més tova possible del Brexit. I fins i tot amb un possible segon referèndum confirmatori.

Amb tot, la reacció després de la desfeta del govern d’alguns ultra- brexiters, com la del diputat Richard Drax, mostren la dificultat de l’intent. Drax, que en les dues primeres ocasions va votar contra May i ahir a favor, va dir a la BBC: “Personalment, em sento avergonyit de mi mateix perquè he traït totes les coses en què crec [votant aquest acord]. Però ara, perduda la votació, l’únic que pot fer la primera ministra és treure’ns el 12 d’abril sense acord”. Posicions com aquesta, i la duresa dels nord-irlandesos del DUP contra el pacte posen el llistó molt alt a May. Però amb el Brexit tot és possible. Com que el dia que molts havien de celebrar hagi estat una jornada de ràbia per a uns i d’esperança per als altres. Ningú no està content. Passi el que passi, però, el fracàs de May és rotund.

Més continguts de