RELACIONS INTERNACIONALS

Putin arma l’Àfrica

Rússia es ven com a líder comercial i proveïdor militar d’un continent en creixement econòmic

El mateix dia que Vladímir Putin inaugurava la primera cimera Rússia-Àfrica, aterraven dos avions bombarders russos Tu-160 a l’aeroport militar de Pretòria, la capital de Sud-àfrica. La coincidència no és casual i explica molt gràficament la posada en escena de les intencions del Kremlin al continent. La desintegració de l’URSS hi va deixar en anècdota la presència russa, però Putin ja fa uns quants anys que pica pedra per recuperar el paper perdut. Més que aterrar, Rússia torna a l’Àfrica i ho fa amb el catàleg d’armament i el desplegament del profitós sector de la seguretat, amb tot el que això significa. Russos són els mercenaris que vigilen les mines congoleses, com russa és la formació que rep l’exèrcit de la República Centreafricana. Egipte està entrant de la mà de Rússia a l’energia nuclear i té emparaulats negocis de fins a 25.000 milions de dòlars. Res que no hagi fet França, la gran potència colonial tant present en el camp militar, polític, financer i educatiu.

Si la influència xinesa es dibuixa en grans obres d’infraestructura a canvi dels rics recursos que amaga el territori africà (de minerals a les pròpies terres per als conreus extensius), al Kremlin, l’Àfrica, com el Pròxim Orient, li serveix per ampliar aliances i buscar nous mercats per driblar l’impacte de les sancions econòmiques de la Unió Europea i els Estats Units per la invasió de la península de Crimea. Segons Dagauh Komenan, historiador ivorià i doctorand a la Universitat de Les Palmes de Gran Canària, Rússia pot presentar als africans “solucions concretes” com el canvi de rumb que va propiciar la seva intervenció a la guerra de Síria.

L’Àfrica no deixa de ser un mercat verge de més de 1.200 milions de persones en creixement econòmic i demogràfic que els inversors tenen cada cop més en compte. Putin té el camí més o menys lliure perquè la Casa Blanca ha mostrat nul interès pels africans, i la Unió Europea i les velles potències colonials, en certa manera, s’han centrat en el fre a la immigració i el terrorisme.

Al seu favor, Rússia té, com la Xina, estar lliure de ser vista com una potència colonitzadora de les que durant segles van saquejar les riqueses naturals del continent. Presenta, en canvi, una història de cooperació i ajuda als moviments d’alliberament nacionals durant els anys de les lluites per la independència, relata Artur Colom, professor a la Universitat de València. “La Unió Europea hauria de prendre nota de què està passant a l’Àfrica, on els governs s’han fet grans i exerceixen la seva pròpia capacitat de decisió”, continua l’economista català.

Els 54 països presents

La tornada de Rússia es tradueix ja en ser el primer proveïdor d’armament al continent i les relacions comercials s’han multiplicat per quatre en l’última dècada fins a situar-se en 20.400 milions de dòlars. Però en vol més. Putin va deixar clar la setmana passada que “l’Àfrica és ja una prioritat” per a Moscou. Fins a 43 dirigents africans i alts representants dels altres 11 estats van acceptar la invitació de la cimera russo-africana de dos dies que es va fer a la ciutat balneària de Sotxi. No van faltar els líders de les potències econòmiques (Nigèria i Sud-àfrica) o Egipte; tampoc l’ivorià Alassane Ouattara, defensor a ultrança de la Françafrique, la manera com París lliga les seves antigues colònies.

A Sotxi, Putin no va deixar res a la improvisació i els 10.000 convidats (la majoria empresaris africans) van poder comprovar de primera mà la qualitat del material armamentístic que té a la venda Rússia en la gran fira que va muntar per a l’ocasió.

Komenan afirma que tant Rússia com sobretot Putin tenen una “imatge molt positiva” al continent gràcies, en part, a la memòria viva “de la Guinea de Sékou Touré, el Mali de Modibo Keita i la presència del Che Guevara en temps de l’URSS”. Colom recorda, a més, els programes amb què els soviètics van formar milions de joves africans a les seves universitats durant la Guerra Freda, cosa que li permet conservar l’estatus de “soci més igualitari” o si més no aliat contra un Occident cada cop més qüestionat. Però per a l’investigador ivorenc, no és una influència innòcua perquè apunta que Moscou busca refer al continent “l’imperi” perdut i, “mentre la Xina es presenta com una alternativa o un soci econòmic fiable, Rússia posa davant la seva força bruta”, apunta. “I als africans ens agrada la força bruta”, remata.

Amb tot, Putin ha intentat minimitzar el seu interès per la seguretat. “Actualment exportem a l’Àfrica 22.500 milions d’euros en alimentació, que és més que el que exportem en armes, que són 15.000 milions, i en els pròxims quatre anys hauríem de ser capaços de duplicar aquest comerç”, va dir Putin a Sotxi. Paul Stronski, analista de l’Institut Carnegie, escriu en un informe que no queda clar quin és l’impacte real del paper rus a l’Àfrica, més enllà d’anar ocupant el terreny que deixen els altres, però per a la russa Olga Kulkova, de l’Institut d’Estudis Africans de l’Acadèmia Russa de les Ciències, Putin s’ha d’afanyar perquè no pot perdre “les elits que mantenen contactes amb els soviètics perquè les noves generacions ja no els tindran”.

Jaume Portell: “El 90% de la llet que es consumeix al Senegal és llet en pols europea”

Més continguts de