OBSERVATORI DE L’EST

Putin contra la memòria russa

Putin ha posat en el punt de mira l’associació Memorial, que durant els últims vint-i-sis anys ha estat investigant els arxius del Gulag i fent el recompte dels crims de l’estalinisme. El ministeri de Justícia va denunciar subvencions no russes a la secció de Memorial de Sant Petersburg i immediatament -el 2 de novembre- va aplicar a l’associació la llei que considera “agent estranger” les ONG beneficiàries d’ajudes exteriors: sobretot si són occidentals.

Concretament els diners rebuts per Memorial provenen de la fundació privada nord-americana National Endowment for Democracy. L’etiqueta “agent estranger” -que seria l’equivalent a l’estigma “enemic del poble” dels temps soviètics- posa sota control les associacions que, segons el Kremlin, intentarien influir en l’opinió pública amb l’objectiu de modificar la política de l’estat.

Però en el cas de Memorial el que sembla que pretén Putin és impedir, a més, la feina -ni de bon tros enllestida- d’aprofundir en la investigació del terror i l’extermini a què va ser sotmesa la societat soviètica durant gairebé set dècades: és a dir, impedir la recuperació de la memòria. Sobretot perquè Putin basa el seu projecte polític imperial precisament en el restabliment de l’imaginari de l’URSS, la desintegració de la qual és considerada per l’amo del Kremlin com “la més gran tragèdia geoplítica del segle XX”.

Si Memorial fos intervinguda o dissolta, els demòcrates russos perdrien un dels seus referents històrics. Memorial va ser la primera associació cívica fundada a l’empara de les reformes de Gorbatxov el gener del 1989. Recordo els dies en què la van donar a conèixer el premi Nobel Andrei Sàkharov i l’historiador Iuri Afanàssiev. El principal objectiu era investigar els crims del comunisme, però aquells primers mesos del 1989 Memorial va servir de paraigua per a les candidatures democràtiques que es van presentar a les primeres eleccions pluralistes des del 1917.

“Volem ser un país normal”

Va ser el primer episodi del que seria una democràcia extremadament vulnerable, i en va sorgir el primer grup opositor al Congrés de Diputats. En deien Kulak [El Puny] perquè tenia cinc portaveus: els més coneguts, Sàkharov, Ieltsin i Afanàssiev, que el desembre del 1987 va passar per Barcelona fent d’emissari de la perestroika, convidat pel Cidob. La frase final de l’entrevista que li vaig fer a la cafeteria de l’Hotel Colón se’m va quedar gravada: “Volem ser un país normal”.

Iuri Afanàssiev va morir fa dos mesos, el 14 de setembre passat, i fins a l’1 d’octubre The New York Times no li va dedicar tota una plana. Un cert oblit va planar sobre la desaparició d’un dels símbols dels demòcrates russos. Oblit potser premonitori del cop que Putin preparava contra Memorial. Perquè, si és que no havia quedat prou clar, els kagebistes hereus dels txekistes ensinistrats per Stalin no estan disposats a acceptar que la recuperació de la memòria russa els acabi traient del pedestal dels herois i els col·loqui en el catàleg de botxins.

És una cosa més o menys semblant al que passa amb la també paralítica democràcia espanyola i les seves fixacions en el passat franquista. Putin sap d’on prové i actua en conseqüència. Mentre pugui impedirà que es desenterrin les paraules dels arxius i els morts del camps i les cunetes.

Més continguts de