Suècia i Finlàndia amenacen amb expulsions massives de refugiats

Holanda proposa el retorn forçat a Turquia dels migrants que arribin a Grècia

Europa va apujar ahir encara una mica més la pressió per aturar el flux de refugiats. Pocs dies després que Dinamarca aprovés confiscar els béns d’aquestes persones per sobre de 1.340 € i que els Vint-i-vuit apostessin per suspendre dos anys l’acord de lliure circulació a Europa, Suècia i Finlàndia van anunciar repatriacions de desenes de milers dels refugiats arribats els últims mesos als seus països.

En una entrevista al diari Dagens Industri, el ministre de l’Interior suec, Anders Ygeman, va assegurar que es rebutjarà la petició de protecció d’entre 60.000 i 80.000 refugiats dels 163.000 que la van demanar en aquest país l’any passat. Aquestes persones hauran de tornar als seus països o al país europeu que els va registrar en primer lloc.

“El primer pas serà el retorn voluntari i crearem les millors condicions per fer-lo possible”, va explicar Ygeman. “Però si això no funciona, haurem de recórrer als retorns forçats”. “Crec que veurem molts vols xàrters”, va pronosticar el ministre suec, que va assegurar que el seu govern vol coordinar-se amb països com Alemanya per organitzar aquests viatges de retorn dels refugiats i tancar acords amb altres països, com l’Afganistan i els del nord de l’Àfrica, per a la readmissió dels seus nacionals.

Un 55%, rebutjats

Les xifres amb què treballa el govern suec quadren amb la gestió de demandes d’asil de l’any passat. De les 58.800 que es van tramitar, un 55% es van rebutjar, i aquestes persones a les quals no es va concedir protecció van haver d’abandonar Suècia. Però davant del “risc significatiu”, segons el govern suec, que molts d’aquests estrangers decideixin quedar-se igualment al país, la idea és contractar més policies de frontera i endurir les sancions als empresaris que donin feina als sensepapers.

També Finlàndia va assegurar ahir que calcula expulsar 20.000 dels 32.000 demandants d’asil que van arribar l’any passat al seu país, segons la taxa habitual de rebuig de sol·licituds, que és d’un 65%. Segons el ministeri de l’Interior finlandès, ja hi ha dos avions xàrter amb destinació a l’Iraq que sortiran els pròxims mesos.

Davant del volum d’aquests retorns, l’ONU va apel·lar als governs europeus a tractar els immigrants amb “compassió i dignitat i total respecte als seus drets”. Les repatriacions massives de migrants estan expressament suspeses per la jurisprudència del Tribunal Europeu d’Estrasburg, excepte en els casos en què s’han analitzat individualment els expedients. I aquest és el procediment que, segons Estocolm i Hèlsinki, s’ha seguit escrupolosament.

Mentrestant, el govern holandès va presentar també ahir una polèmica proposta per pal·liar la crisi de refugiats a Europa: vol que Turquia accepti el retorn de tots els immigrants que arribin amb pastera a Grècia a canvi que la UE es comprometi a reallotjar cada any entre 150.000 i 250.000 refugiats instal·lats al país.

El pla holandès

El pla l’han elaborat el primer ministre holandès, Mark Rutte, i el seu soci de govern, el laborista Diederik Samsom, i serà la proposta que farà la presidència europea de torn, que des del gener ostenta Holanda, a la resta d’estats europeus. La idea topa amb l’oposició d’Amnistia Internacional: “qualsevol pla de reassentament que depengui de tancar les fronteres i deportar desenes de milers de persones negant-los el procediment d’asil és una bancarrota moral”, denuncia John Dalhuisen, director per a Europa de l’organització pro-drets humans. “La resposta paneuropea a la crisi de refugiats global ha sigut desordenada: calen solucions i han d’arribar de pressa. Però de cap manera es pot justificar la vulneració de la llei i les obligacions internacionals”.

El dret internacional preveu que les persones en situació de vulnerabilitat que fugen de la violència o la persecució tenen dret a poder quedar-se en un lloc segur i sol·licitar-hi asil. Fa temps que la UE debat la idea de crear una llista de “països tercers segurs” i perquè el pla holandès tiri endavant (Rutte ha dit que s’ha de fer aquesta primavera, abans que els fluxos tornin a augmentar amb el bon temps), Turquia hauria de rebre aquesta consideració per part dels socis europeus.

AI assegura que aquesta política contradiria el dret internacional. “Turquia no pot ser considerat un país segur per als refugiats. Ni tan sols ho és per a molts dels seus propis ciutadans”, alerta Dalhuisen. Amnistia ha documentat com Ankara (que acull 2,5 milions de refugiats sirians i 250.000 d’altres països, com l’Afganistan i l’Iraq) ha practicat expulsions il·legals i detencions injustificades. A més, la tramitació de peticions d’asil és tan llarga que deixa la majoria de refugiats en un llimb legal durant anys.

Nou naufragi a l’Egeu

Mentrestant, el drama a l’Egeu continua. Malgrat la mala mar, unes dues mil persones continuen arribant cada dia en embarcacions precàries a les illes gregues, segons dades de l’ACNUR. Aquest dijous s’han ofegat 22 persones en el naufragi d’una pastera a l’illa de Samos.

Més continguts de