CRISI MIGRATÒRIA

Sydney perd una de les seves presons ‘offshore’ per a refugiats

Tancarà el centre de detenció australià a Papua Nova Guinea

L’anomenada solució del Pacífic va perdre ahir un dels seus actius. El president de Papua Nova Guinea, Peter O’Neill, va anunciar el tancament del centre de detenció de migrants que Austràlia té instal·lat a l’illa papú de Manus. Una autèntica presó que el Tribunal Suprem d’aquest estat oceànic havia declarat dimarts inconstitucional, en considerar que viola les llibertats personals dels sol·licitants d’asil que hi ha tancats. L’anunci suposa un fort revés a la política migratòria de Sydney, una de les més dures del món, basada a enviar els refugiats a centres de detenció permanent fora del seu territori.

A l’espera que les autoritats dels dos països pactin el calendari de tancament del centre, on actualment hi ha 850 migrants (tots homes), O’Neill ja va moure peça en relació al destí dels detinguts: “Als que hagin sigut reconeguts com a refugiats els convidem a viure a Papua Nova Guinea si desitgen ser part de la nostra societat i contribuir a la nostra comunitat”. I la resta? Austràlia se n’haurà d’ocupar, va avisar el primer ministre.

Diversos membres del govern de Sydney ja responien ahir que els migrants no viatjaran a territori australià, així que no està clara quina serà la seva sort. Gemma Pinyol, experta en migracions i cofundadora d’Instrategies, recorda que la majoria dels que són interceptats al mar i tancats en centres com el de Manus tenen per objectiu arribar a Austràlia, per la qual cosa un cop alliberats probablement tornin a ser “víctimes de traficants”, que els prometran portar-los al seu destí inicial.

L’estat australià, però, es mostra inflexible: “Això no altera les polítiques de protecció de fronteres [...]. Ningú que intenti arribar il·legalment amb vaixell a Austràlia s’instal·larà a Austràlia”, va dir el ministre d’Immigració d’aquest país, Peter Dutton, després de conèixer dimarts la sentència del Tribunal Suprem papú. La xarxa de centres de detenció offshore va ser creada el 2001 pel govern conservador del llavors primer ministre, John Howard, a partir de convenis bilaterals amb tercers països, a qui es paga perquè frenin els migrants. I, tot i que l’executiu laborista de Kevin Rudd va tancar aquestes presons el 2008, la seva successora i companya de partit, Julia Gillard, les va reobrir el 2012.

El paral·lelisme amb Europa

Pinyol no s’està d’assenyalar les similituds entre la política migratòria australiana i la que està aplicant la Unió Europea. “És una mateixa lògica d’externalitzar la protecció de fronteres a tercers països sense prestar atenció al correcte estudi de les sol·licituds d’asil o a la garantia d’unes condicions mínimes d’acollida”, diu en referència a l’acord de Brussel·les i Ankara. Les precarietat en què viuen els refugiats al centre de detenció de Mória (Lesbos), a més, també es reprodueix a les presons per a migrants d’Austràlia. L’ACNUR ha condemnat en diverses ocasions les condicions “inhumanes” en aquests centres, i precisament ahir un refugiat iranià de 23 anys es va cremar a l’estil bonze en senyal de protesta en un centre de detenció de Nauru (un estat de la Micronèsia). Tot i que va ser atès, va quedar en estat crític.

Àustria aprova per llei blindar les fronteres

El Parlament d’Àustria va aprovar ahir una controvertida llei que permet declarar un “estat d’emergència” per la immigració i restringir el dret d’asil, durant un període de sis mesos, prorrogables tres cops. La reforma legislativa coincideix amb el triomf diumenge passat en la primera volta de les eleccions presidencials de la llista ultranacionalista i xenòfoba FPÖ, tot i que els seus diputats van votar-hi en contra perquè entenen que les mesures són del tot insuficients. Per contra, la nova llei sí que va tenir el suport dels dos partits del govern. L’esmena legal s’havia negociat durant mesos i finalment no s’ha tingut en compte el rebuig suscitat entre les organitzacions de drets humans.

Més continguts de