Tailàndia, un paradís convertit en abocador

Brossa electrònica i plàstics d’Occident contaminen el país, que ha triplicat la importació de deixalles

Una popular cadena de supermercats de Tailàndia ha imposat el que considera una mesura “imprescindible” per combatre la contaminació per plàstics. Un cop al mes, els caixers no poden oferir bosses de plàstic i han de conscienciar els clients de no abusar-ne. La resta de dies, però, es predica el contrari. Quan un comprador arriba a caixa amb una ampolla d’aigua i un plat d’arròs precuinat -tot envasat en plàstic- el dependent li dona dues bosses grans, una canyeta i dos coberts. Però no hi ha cap contenidor per reciclar tot aquest plàstic.

El problema dels plàstics i les deixalles a Tailàndia ha arribat a un punt que organitzacions com Greenpeace han titllat el país de “terra d’escombraries”, no només per l’excés de plàstics i la manca de reciclatge, sinó també per la impunitat a l’hora de cremar residus i contaminar l’aire i per l’abús dels combustibles fòssils. Conseqüències? En el primer trimestre d’aquest 2019 -agreujat per l’escassetat de pluges i vent- l’alerta per contaminació es va estendre a bona part del país durant setmanes. La ciutat de Chiang Mai va ser la més contaminada del món durant molts dies.

L’últim problema afegit, i el que avui dia resulta el més greu de tots, és la importació de deixalles electròniques i plàstiques d’altres països, principalment d’Occident. Fins a l’1 de gener del 2018, la Xina era el principal importador mundial de residus electrònics i plàstics de tot el món. Però aquell dia va entrar en vigor la prohibició d’aquestes importacions i els països del Sud-est Asiàtic es van convertir en el nou abocador del món. Quan els països desenvolupats no saben què fer amb la seva brossa, de tan baixa qualitat que és quasi impossible de reciclar, l’envien ara cap a estats com Tailàndia o Malàisia.

Un ‘hub’ de deixalles

Just després que la Xina es negués a acceptar residus d’altres països, Tailàndia va triplicar la importació de deixalles. Segons Greenpeace, el 2018 van entrar 481.381 tones de plàstic al país. Així i tot, l’organització ecologista avisa que el regne siamès és el tercer gran importador: Malàisia i el Vietnam encara agafen més deixalles. Gran part d’aquestes deixalles procedeixen dels EUA, el Japó o la mateixa Xina, però també d’Europa. Malàisia, de fet, se n’ha cansat i ha començat a retornar a Occident milers de tones de deixalles plàstiques que han entrat il·legalment al país. Al maig va enviar 3.000 tones de tornada cap a diversos països, entre ells Espanya.

¿Però què fa Tailàndia amb totes aquestes escombraries? Segons el director de l’organització ecologista Earth, Paenchom Setang, la corrupció hi té molt a veure. L’ecologista assenyala que a Tailàndia els importadors legals de brossa tenen exempcions d’impostos i facilitats duaneres, però el problema més greu és la importació il·legal, que actua gairebé sense problemes a causa de la corrupció duanera.

El director de Greenpeace Tailàndia, Tara Buakamsri, explica que les deixalles electròniques i els plàstics no reciclables es poden utilitzar com a combustible en incineradors. Però molts dels materials que hi ha dins els aparells digitals rebutjats es poden aprofitar, si bé el procés d’extracció és altament contaminant. El món produeix avui més de 50 milions de tones mètriques de deixalles electròniques, segons dades de l’ONU. I el nombre no para de créixer, ja que els aparells són cada cop més econòmics i ja no es reparen.

El govern de Tailàndia va patir força aquest any, quan, abans de la temporada de pluges, imatges de la forta pol·lució a tot el país van aparèixer en mitjans de tot el món. Es van tancar les escoles i es va recomanar a la població l’ús de mascaretes anticontaminació. Desgraciadament, les reglamentàries només es podien comprar al mercat especulatiu a internet, ja que a les botigues es van esgotar en un parell de dies.

Què va fer el govern de Tailàndia per combatre un excés de pol·lució que l’OMS va qualificar de gran risc? Només mesures insignificants, com llançar aigua amb canons, perquè no podia aturar les veritables causes de la contaminació: la crema de rostolls en zones agràries, un parc de vehicles molt contaminants, pràctiques industrials dubtoses i la importació de deixalles.

Al cap i a la fi, les organitzacions ecologistes tailandeses denuncien que el fet que Tailàndia s’hagi convertit en un hub de deixalles és en part per culpa del govern militar que lidera el país des de fa més de cinc anys. El 2016 les autoritats van signar una nova llei que permetia establir exportadores de deixalles a tot el país. Ara, davant del problema de les exportacions il·legals, les autoritats acusen suposades màfies internacionals que “extreuen beneficis i contaminen el país”. Però les accions són limitades. Quan l’any passat una investigació periodística va exposar que la fàbrica JW Metal Recovery emmagatzemava més de 200 tones de deixalles no registrades, la policia va tancar una vintena de factories sense permisos. Però després tot va tornar a la normalitat. El govern tailandès va prometre que aquest estiu aprovaria una llei per prohibir 422 tipus de deixalles electròniques, però des de Greenpeace són pessimistes i no creuen que aquesta mesura estigui a punt de fer-se realitat.

Mentrestant, la devastació propiciada per l’excés de deixalles es fa més notòria a la zona del port de Laem Chabang, per on acostumen a entrar els vaixells carregats de brossa. Ja és habitual que apareguin a la zona animals marítims morts per haver-se empassat plàstics i residus electrònics. Desgraciadament, avisen les organitzacions ecologistes, és un problema creixent del qual no es parla prou.

Més continguts de