ESTATS UNITS

Trump armarà els kurds contra l’Estat Islàmic

Pren la decisió, que desafia Erdogan, mentre estudia enviar més tropes a l’Afganistan

El president Donald Trump manté la seva deriva intervencionista i cada cop s’allunya més de les tesis aïllacionistes defensades durant la campanya presidencial. La Casa Blanca va informar ahir que els Estats Units entregaran armament pesant a les Unitats de Protecció del Poble (YPG, les sigles en kurd), la principal milícia kurda que lluita contra el grup jihadista Estat Islàmic (EI). La decisió del president va arribar en plena anàlisi de la proposta del Pentàgon d’enviar entre uns 3.000 i uns 5.000 soldats a l’Afganistan, segons va publicar el diari The Washinton Post.

Trump corre el risc de fer enfadar els votants més fidels, que li van donar suport pel seu missatge electoral “Amèrica primer”, i per haver defensat “reconstruir” els EUA abans que països estrangers com l’Iraq. A més, l’enviament d’armes als kurds, per intentar recuperar la ciutat siriana de Raqqa -considerada la capital de l’autoproclamat califat dels jihadistes-, tampoc agradarà al president de Turquia, Tayyip Erdogan. El govern turc acusa els combatents kurds de terroristes.

“És un pas necessari per garantir una victòria clara” contra l’EI, va dir el Pentàgon en un comunicat. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va explicar que el president Trump entén “les preocupacions en seguretat” de Turquia i va insistir en el compromís dels EUA a “protegir al seu aliat de l’OTAN”.

Erdogan visitarà la setmana que ve el president nord-americà a Washington i s’espera que l’estratègia a Síria sigui un dels punts polèmics de la seva trobada bilateral. El director general adjunt per a Síria i el Líban de la cancelleria turca, Mustafa Yurdaku, va assegurar fa uns dies que per al seu país “tan terrorista és el Daeix [acrònim àrab de l’EI] com el PKK [grup armat kurd a Turquia], que està afiliat a l’YPG”. “Per això rebutgem també la col·laboració amb l’YPG”, va insistir.

Per la seva banda, el secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, que estava de visita a Dinamarca, va informar que ha mantingut converses amb Turquia per mitigar les diferències i evitar que l’aliança del seu país amb els turcs, en la lluita contra els jihadistes, en surti perjudicada. “Ho solucionarem. Mirarem què hi podem fer”, va dir Mattis.

La llista completa d’armes encara no s’ha anunciat, però, segons l’agència d’informació AP, que cita oficials nord-americans, entre elles hi hauria morters de 120 mm, metralladores i munició, així com vehicles blindats lleugers.

La guerra més llarga

Els militars nord-americans també pressionen Trump perquè autoritzi enviar un mínim de 3.000 tropes a l’Afganistan. Després de 16 anys de presència en aquest país asiàtic, la guerra més llarga dels Estats Units continua. El seu predecessor, Barack Obama, va reduir el nombre de soldats de 100.000 als 8.400 actuals però no va poder posar fi al conflicte. Ara el Pentàgon considera que cal incrementar la intervenció perquè veuen l’exèrcit afganès incapaç de contenir els talibans.

Més continguts de