Trump substitueix el director d'Intel·ligència per un congressista afí
El president anuncia que Dan Coats deixa el càrrec i proposa el nom de Texas John Ratcliffe
WashingtonJa sigui perquè se’n van o perquè els fan fora, en dos anys i mig de mandat han abandonat l’administració Trump més de mig centenar de càrrecs. L’últim a sumar-se a la insòlita llista de baixes ha sigut Dan Coats, director d’Intel·ligència Nacional. La seva renúncia serà efectiva a partir del 15 d’agost. Ho va anunciar ell mateix en una carta que va fer arribar diumenge al president en què no especifica els motius. No obstant, des del seu nomenament el març del 2017 s’han anat evidenciant les seves diferències amb Donald Trump. Els dos mantenen visions molt diferents respecte a Rússia, Corea del Nord o l’Iran, països clau en la política exterior de Trump, i el president ha marcat repetidament distàncies amb les conclusions de les seves pròpies agències d’Intel·ligència.
Un dels moments en què la bretxa es va fer evident es va produir després de la reunió de Trump a Hèlsinki amb el president rus, Vladímir Putin, el juny del 2018. Preguntat per si es creia els informes de les seves agències, que certificaven la interferència russa en les eleccions presidencials del 2016, Donald Trump es va limitar a contestar: “Dan Coats i altres em van dir que creuen que és Rússia”, mentre Putin “acaba de dir que no és Rússia”. Per a sorpresa general, el líder nord-americà va rematar amb un desconcertant: “No veig cap motiu pel qual hauria de ser [Rússia]”. Va ser tal l’enrenou que, de tornada a Washington, Trump va haver de llegir una nota amb una justificació sui generis : l’excusa era que faltava un “no” entre “el motiu pel qual” i “hauria de ser”.
L’espurna de la tensió ja havia calat. Setmanes després de Hèlsinki, Dan Coats va afirmar en un acte públic que, si Trump l’hagués consultat, li hauria desaconsellat una trobada a soles amb Vladímir Putin, amb els traductors com a únics testimonis. En aquest mateix acte, Coats va protagonitzar un moment hilarant quan li van comunicar en directe que la Casa Blanca acabava d’anunciar una invitació al president rus per visitar Washington. Atònit, l’hi va fer repetir a la seva interlocutora. “Serà una cosa especial”, va encertar a dir entre rialles, després de deixar patent la seva sorpresa davant la notícia. La invitació a Putin es va retirar dies després i es va postergar fins al final de la investigació del fiscal especial Robert Mueller sobre la trama russa.
A més, en una compareixença davant el Congrés al gener, Coats va contradir el president sobre la voluntat nord-coreana de desfer-se del seu arsenal nuclear i va donar a entendre que l’acord nuclear amb l’Iran, del qual Trump va retirar els Estats Units el maig del 2018 , seguia sent efectiu. El president va tuitejar que “potser Intel·ligència hauria de tornar a l’escola”.
Trump tria un trumpista
Concís en elogis cap a Dan Coats, a qui es va limitar a agrair “els seus grans serveis al país”, Trump va anunciar ahir a través de Twitter la seva intenció de proposar com a director d’Intel·ligència el congressista de Texas John Ratcliffe. Si és confirmat, serà el sisè a ocupar un lloc que va ser creat arran dels atacs terroristes de l’11 de setembre del 2001 per coordinar les diferents agències del sector, entre les quals hi ha l’FBI i la CIA. El president va presentar a Ratcliffe com algú “altament respectat” que “liderarà i inspirarà grandesa per al país que estima”. Per ocupar el càrrec, necessita el suport de la majoria simple del Senat (51 vots), on el seu partit ocupa 53 seients. Sense experiència prèvia en assumptes d’Intel·ligència, el congressista ha sigut un notable aliat de Trump al Capitoli.
Chuck Schumer, líder de la minoria demòcrata al Senat, va afirmar en un comunicat que “Ratcliffe va ser seleccionat perquè ha exhibit una lleialtat cega al president Trump”. Schumer es refereix en particular a la cridanera intervenció de Ratcliffe durant l’interrogatori de la setmana passada al Congrés al ja ex fiscal especial Robert Mueller. El republicà va donar pàbul a algunes de les teories conspiratives sobre l’origen de la investigació del Rusiagate i va arribar a afirmar que Mueller havia “violat” les funcions que corresponien al seu càrrec.
Ratcliffe va disparar contra Mueller per haver escrit “180 pàgines sobre decisions que no es van prendre sobre possibles delictes que no van ser imputats o decidits”. Un atac a la part de la investigació del fiscal sobre la possible comissió del delicte d’obstrucció a la justícia per part de Trump. Tot i la vehement intervenció, el republicà no té raó. Les directrius del departament de Justícia obliguen a explicar les decisions independentment de si se’n deriven càrrecs o no, com va apuntar Neal Katyal, autor el 1999 de les normes que guien els fiscals especials.
