Turisme i canvi climàtic, un còctel letal per a la costa europea

BarcelonaL’emissió de gasos d’efecte hivernacle és el tema clau de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP21) de París, que hauria de fixar un objectiu global de reducció d’aquestes emissions. Segons dades de l’Eurostat, des del 1990 no han deixat de minvar a Europa. Però hi ha sis països on, en canvi, han augmentat: Malta, Xipre, Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia. El canvi climàtic avança i Europa no s’escapa del seu impacte. Des de repercussions en collites, boscos i costes, fins a les fortes inundacions que s’han registrat en algunes zones, els efectes de l’escalfament global s’han deixat sentir d’una manera o altra a tots els estats de la UE. I les víctimes no són només els seus ciutadans.

Una de les moltes espècies que pateixen les conseqüències de l’acció de l’home és la tortuga babaua o careta, que havia abundat al mar Mediterrani i que avui està en perill d’extinció. Tot el que li espera són dificultats, i moltes relacionades amb el turisme: des de les bosses de plàstic que floten en l’aigua i que confon amb meduses, la seva presa preferida, fins a la gran amenaça que suposa l’escalfament global, que l’afecta dins i fora de l’aigua. La tortuga babaua fa els seus nius a les platges de l’est del Mediterrani, a Grècia, Xipre i Turquia. Però estudis recents calculen que, pel canvi de temperatura, en els pròxims quaranta anys podrà fer-ho en menys de la meitat de llocs.

Sense lloc per fer posta

Aquest any, la temperatura global pujarà 1 ºC respecte de l’era preindustrial, i l’inici del desglaç dels pols i l’augment del nivell del mar ja han començat. Es preveu que les costes s’estrenyin, una tendència que empitjorarà amb el desenvolupament del turisme. Milers de persones es desplaçaran cada any a la costa grega, on tot apunta que s’hi viuran estius més llargs i calorosos que els actuals. Les tortugues es quedaran sense lloc per fer la posta.

Després d’haver estat vagant per les aigües de tot el planeta (també viuen en mars tropicals i subtropicals) durant més de 100 milions d’anys, ara tenen un futur negre: el perill d’avui pot convertir-se en sentència de mort demà. I amb elles, desapareixerà una baula més dels ecosistemes marins. Associacions com Archelon, Medasset i WWF porten més de 30 anys lluitant per protegir-les i salvaguardar els seus hàbitats a Grècia. Ho fan a través de la vigilància dels nius, de l’atenció directa a les malaltes o ferides, de la investigació acadèmica i el desenvolupament i implementació de plans de gestió; a més de campanyes de sensibilització. Algunes organitzacions aposten per l’ecoturisme i mitjans de vida alternatius i respectuosos.

Cap interès d’Atenes

Fins ara, però, les autoritats no els hi han posat fàcil. Quan el 2014 el Tribunal de Justícia de la UE va condemnar Grècia per fer servir d’abocador el Parc Nacional Marí de Zacint, una de les illes Jòniques, Medasset va rebre el càstig amb més resignació que alegria. “Més aviat, era el trist resultat d’una negligència sense precedents per a un dels espais ecològics i destinacions turístiques gregues més importants”, va dir llavors l’organització. “En essència, el govern no ha mostrat mai cap interès per protegir les platges més importants de la Mediterrània per a la implantació de la tortuga babaua”, va lamentar Medasset.

A principis d’any, abans de les eleccions, el partit d’esquerra alternativa Syriza era gairebé l’únic del panorama polític grec que integrava la preocupació mediambiental, però això no ha cristal·litzat un cop a l’executiu. L’escassedat de recursos, la crisi dels refugiats i el problema del deute l’han superat. Però al discurs inicial de la Cimera de París, el primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras, va detallar que el 20% dels fons que Grècia rep de la UE es destinaran a afrontar el canvi climàtic.

Són tants els fronts oberts, que es fa difícil lluitar contra tots a la vegada. El 2014 es tractava de camions abocant deixalles en un parc natural que hauria d’haver estat protegit, però la contaminació ambiental, l’extracció de petroli i gas, el soroll sota l’aigua i el trànsit de vaixells també són nocius contra els hàbitats marins de la tortuga babaua, igual que la construcció a primera línia de mar.

Multifactorial

Tot suma, i porta al mateix lloc: a una degradació dels espais tant de vida com de nidificació. Un problema que no se soluciona amb la regeneració artificial de platges, que sovint es fa amb tipus de sorra que ve d’altres llocs i és menys adequada que la que hi havia anteriorment. D’aquesta manera, les femelles acaben construint nius anòmals, i els ous i les cries veuen minvades les possibilitats de supervivència. Després de néixer, tenen tendència a orientar-se per la llum. A les platges verges, la direcció més lluminosa era l’horitzó a mar obert, però ara ja no: ho són les construccions turístiques. Si s’equivoquen de camí, s’enfronten, també, a la deshidratació i l’esgotament.