La UE accelerarà els pagaments a Turquia perquè freni els refugiats

Borrell admet que Europa només ha abonat 3.400 dels 6.000 milions d'euros compromesos

"Aturem aquest joc". Així ha reclamat l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, que Turquia torni a retenir milers de persones migrades i refugiades com Brussel·les i Ankara tenen acordat des del 2016 a canvi de 6.000 milions d'euros de fons europeus. Diumenge passat el president turc,  Recep Tayyip Erdogan, va fer efectiu el xantatge per pressionar la UE i va obrir les fronteres a milers de persones que han intentat arribar a Europa a través de Grècia, on han trobat la repressió de les forces policials i militars gregues, avalada de ple per la UE. Per fer front a la situació, d'una banda els ministres de l'Interior europeus van acordar tancar files amb Atenes, enviant-hi reforços i diners, però aquest divendres també s'han reunit de manera extraordinària els ministres d'Exteriors que estan disposats a parlar d'elevar els fons per a Turquia, però no mentre duri el xantatge. 

"No hi ha més diners previstos", ha recalcat Borrell, que ha explicat que la Unió Europea no "actuarà sota pressió". L'exministre d'Exteriors espanyol es va reunir aquesta setmana també amb el mateix president turc, a qui va tornar a demanar-li que respecti l'acord del 2016 i que no "faci servir d'armes les persones migrants". Turquia va obrir les fronteres després de l'escalada a la guerra de Síria a la zona d'Idlib i just després que la Unió Europea acordés sancions contra dos directius turcs per les perforacions a les costes de Xipre. Què busca Erdogan obrint fronteres? D'una banda, més diners (i més de pressa) de la Unió Europea i, de l'altra, suport europeu i de l'OTAN amb Síria. Per això, la qüestió s'aborda tant des de l'angle migratori com de la política exterior. 

Brussel·les justifica l'ús de bales de goma contra migrants i la suspensió del dret d'asil a Grècia

I així ho ha explicat Borrell: "Turquia reclama complir més l'acord. Podem revisar el compliment. Hem pagat 3.400 milions d'euros en cash, la resta està en camí". Ankara reclama, doncs, com a mínim accelerar els temps perquè arribin els 6.000 milions promesos, però la UE es nega a actuar sota xantatge i espera primer que Erdogan compleixi l'acord i torni a tancar la frontera, i més després que ahir Rússia i Ankara pactessin una treva que la Unió Europea rep amb esperances. 

La Unió Europea "reconeix la difícil situació a la qual s'enfronta Turquia a causa de l'ofensiva d'Idlib", diu el comunicat pactat aquest divendres pels ministres. Amb aquest gest, la Unió prepara el terreny per estudiar finançament addicional mentre converteix Grècia en el seu "escut", en paraules de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Un to especialment dur que queda reflectit en el comunicat en què deixaven clar que la UE "no tolerarà" cap entrada "il·legal" a les seves fronteres i per la qual cosa "prendrà totes les mesures necessàries". 

Brussel·les i els Vint-i-set callen malgrat les denúncies i imatges de les autoritats gregues reprimint l'arribada de migrants amb bales de goma i gasos lacrimògens i haver suspès el dret d'asil durant un mes. Els diversos representants de la Unió han admès que no poden assegurar que s'estigui respectant la llei internacional a la frontera entre Grècia i Turquia i ja han justificat les mesures que ha pres Grècia assegurant que es tracta d'una situació "excepcional" i que l'ús de bales de goma o la gestió de les sol·licituds d'asil "depèn de les circumstàncies". Les autoritats turques han anunciat ja ferits i diversos morts.

Per justificar les seves actuacions davant les crítiques, la diplomàcia grega ha distribuït aquest divendres un vídeo en què explica, des del seu punt de vista, "la veritat" de la "crisi" a la frontera i denuncia "propaganda" turca per enviar milers de persones a creuar "il·legalment" la frontera. També acusa Erdogan d'alliberar presoners. Atenes nega que hagi matat persones que intentaven creuar i argumenta que són les forces policials i militars les que han patit per les seves vides pels intents "violents" de creuar la frontera.