La UE accepta ajornar el Brexit fins al 31 de gener

Els Vint-i-set acorden prorrogar per tercer cop la sortida del Regne Unit, com havia demanat Johnson

Tercera pròrroga del Brexit amb l'esperança que aquesta vegada vagi la vençuda. Divendres passat els ambaixadors de la Unió Europea ja van consensuar la necessitat d'allargar la sortida del Regne Unit de la UE, tal com Boris Johnson havia sol·licitat a contracor. No havien aconseguit consensuar, però, fins quan, principalment perquè França s'oposava a cedir fins al 31 de gener i apostava per donar només dues setmanes argüint també que primer havia de quedar clar si hi haurà eleccions o no a Londres. Aquesta incògnita s'hauria de desvetllar aquesta setmana a Westminster. Una conversa entre Emmanuel Macron i Boris Johnson aquest cap de setmana ha desbloquejat el debat, i aquest dilluns els Vint-i-set han pactat tornar a allargar la situació fins al 31 de gener del 2020, amb la possibilitat de sortida flexible cada principi de mes si l'acord aconsegueix ratificar-se del tot abans d'aquesta data. Johnson ho ha acceptat, també a contracor, aquesta mateixa tarda.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ho ha anunciat a primera hora aclarint que el procés culminarà per escrit, alliberant els líders europeus d'haver de tornar a viatjar a Brussel·les per discutir-ho en una cimera extraordinària a Brussel·les, com va passar en l'ocasió anterior. 

"Una pròrroga que malmet la nostra democràcia"

"Una pròrroga no volguda, que malmet la nostra democràcia". Amb aquestes paraules ha definit Johnson el tercer ajornament del Brexit que ell mateix ha acceptat hores després de l'acord entre ambaixadors a Brussel·les. Aquesta vegada el premier britànic sí que ha signat una carta en què accepta l'oferta de pròrroga flexible, però també aprofita per deixar clar que ell preferiria tenir una Cambra dels Comuns al seu favor i que, per això, vol convocar eleccions al desembre. A més, també fa servir l'escrit per exigir a la Unió Europea que "deixi clar" que una altra pròrroga és "impossible".

El to a Brussel·les és molt diferent. Fonts diplomàtiques remarquen que la UE ha intentat actuar sempre amb la màxima tranquil·litat i moderació, evitant el xoc (amb alguna excepció, com quan Tusk va assegurar que els promotors del Brexit tenen un lloc reservat a l'infern). Però els diplomàtics europeus consideren que aquesta última és una solució "raonable" tenint en compte que la pròrroga compta amb la possibilitat que si es ratifica el procés abans del 31 de gener el Regne Unit pugui sortir abans, a principis de cada mes. La intenció des de la capital de Bèlgica és sempre posar-ho fàcil a Londres per evitar a tota costa un Brexit sense acord i totes les seves conseqüències.

L'esperança a Brussel·les és que aquesta vegada sigui la definitiva, perquè les mateixes fonts admeten que hi ha ganes de girar full del Brexit. Si el procés de negociar la sortida ha sigut llarg i complicat, un cop el divorci sigui definitiu s'obrirà un procés encara més complex per negociar la relació futura entre la Unió Europea i el Regne Unit com un estat tercer. Per a aquesta negociació, el francès Michel Barnier continuarà sent la cara visible des de Brussel·les. 

Un comissari britànic 

La concessió de la pròrroga és un document tècnic que va acompanyat d'una declaració política escrita en què, a més, s'especifica que el Regne Unit haurà de proposar un candidat a la Comissió Europea perquè quan es constitueixi definitivament l'executiu europeu el Regne Unit encara serà dins la Unió. De fet, la composició de la futura Comissió Europea ja s'hauria votat si no fos perquè tres dels seus candidats han estat tombats per l'Eurocambra. Els tractats deixen clar que la Comissió Europea ha d'estar constituïda per un comissari de cada estat membre i, per això, el Regne Unit haurà d'enviar-ne un encara que sigui per dos mesos. 

Londres està compromès a actuar de "bona fe" mentre duri el procés de negociació de sortida, és a dir, a no posar impediments en els processos de funcionament de la Unió Europea. Si el Regne Unit no volgués presentar un comissari podria interpretar-se que actua de mala fe, cosa que podria posar en joc tot el procés. Tot i això, fonts diplomàtiques descarten aquest punt i apunten que no seria formalment complicat prorrogar, per exemple, el servei de l'actual comissari britànic fins que el Regne Unit marxi definitivament del club comunitari. 

Tot plegat, però, continua penjant de Westminster. És la Cambra dels Comuns la que ha de decidir si es convoquen eleccions anticipades al desembre o no, cosa que podria influir en el procés. Calen dos terços de la Cambra dels Comuns per convocar eleccions anticipades, una majoria que fins ara Johnson no havia aconseguit. El primer ministre britànic creu que amb unes eleccions generals s'aclariria la posició del Parlament britànic sobre el Brexit, ja que ara la complicada aritmètica ha obstaculitzat tot el procés. En unes eleccions generals, Johnson espera guanyar vots, aglutinar tot el vot favorable a la sortida i poder acabar de ratificar l'acord abans del 31 de desembre. Però això també depèn de Westminster.