CRISI MIGRATÒRIA

La UE només ha reallotjat 208 refugiats dels 160.000 promesos

Brussel·les renya Grècia i Itàlia per no obrir prou centres per registrar les persones que arriben a Europa

Els estats de la Unió Europea van acordar fa tres mesos que en dos anys havien de reallotjar 160.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, les principals portes d’entrada al continent. No obstant, l’acollida està sent lenta, amb comptagotes, i només s’han distribuït 208 persones, el 0,13%. Espanya, que s’havia compromès a allotjar-ne 15.000, només n’ha rebut 12. Avui els Vint-i-vuit es tornen a reunir en una cimera amb l’agenda de la immigració sobre la taula, sabent que el Canadà, per exemple, ha obert la porta a 160 sirians i s’ha compromès a concedir-los passaport en quatre anys.

“Al setembre vam acordar una estratègia global per fer front a la crisi migratòria, però la seva implementació s’està produint amb un gran retard. Hem d’afanyar-nos”, reconeix el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en la seva tradicional carta d’invitació a la cimera de líders europeus. No és la primera vegada que Tusk adverteix que s’ha de fer més.

Procediment lent

El reallotjament de refugiats -de Síria però també d’Eritrea o el Pakistan i l’Afganistan-és un procés lent i farragós. Molts refugiats es neguen a inscriure’s per por que això els impedeixi seguir el camí cap a Alemanya i Suècia, les destinacions majoritàries, com constaten les ONG. “No es tracta de convèncer que es registrin i que se’ls obligui a marxar a un país contra la seva voluntat, és fer pedagogia, explicar la situació”, comenten fonts comunitàries.

Els estats membres, alhora, culpen Itàlia i sobretot Grècia, a la qual acusen de ser incapaç de gestionar les seves fronteres exteriors. Només un 20% de les embarcacions que arriben a les costes gregues aquest any han sigut interceptades, una xifra que ha obligat Atenes a demanar ajuda a l’agència europea Frontex per vigilar l’entrada de persones al seu territori.

Però la falta d’agilitat també s’explica perquè dels cinc centres de registre ( hotspots ) que haurien d’estar operatius a les illes de Lesbos, Kos, Chios, Samos i Leros, només en funciona un, cosa que impedeix atendre dignament tots els nouvinguts. Aquest també és el cas d’Itàlia. L’executiu comunitari lamenta que només té un hotspot a Lampedusa, mentre encara s’espera l’obertura de cinc centres més al sud de Sicília.

Per la seva banda, el bloc dels països de l’Est manté el rebuig a acceptar refugiats. De moment Eslovàquia i Romania han portat el cas davant la justícia europea. Eslovàquia no ha ofert cap plaça per acollir refugiats, i Romania n’ha ofert 300 però no ha acollit ningú. Tampoc Polònia, on la nova i ultraconservadora primera ministra, Beata Szydlo, va guanyar fa poc les eleccions amb un discurs marcadament antiimmigració.

Brussel·les busca una estratègia per superar la “difícil” oposició del bloc oriental a la nova agència de guardacostes i fronteres per les suspicàcies que aixeca la cessió de competències en seguretat a la Unió. D’altra banda, avui Tusk voldrà que els estats s’afanyin a prendre decisions que fa mesos que esperen: “Hem de tornar a tenir el control de les fronteres exteriors per contenir les onades migratòries i preservar el tractat de Schengen”.

Més continguts de