Ucraïna declara l’estat de guerra
Kíev respon així a l’atac rus contra tres vaixells militars seus al mar d’Azov
MoscouRússia i Ucraïna han entrat en una nova escalada de tensió arran de l’incident de diumenge al mar d’Azov, que separa els dos països, quan els guardacostes russos van disparar contra una flotilla ucraïnesa per impedir-li travessar l’estret de Kertx. L’incident va portar ahir el Parlament ucraïnès a declarar la llei marcial “a totes les regions frontereres amb Rússia, Moldàvia o tocant al mar Negre i el mar d’Azov”.
Després d’hores de debats molt encesos, la Rada va aprovar al vespre, amb 276 vots a favor, el projecte de llei del president, Petró Poroixenko, per declarar l’estat de guerra durant 30 dies a partir de demà. En un missatge televisat, Poroixenko havia alertat: “Les dades d’intel·ligència parlaven d’una amenaça extremadament greu d’operació terrestre contra Ucraïna”.
Sense precedents
Inicialment Poroixenko proposava que la llei marcial durés 60 dies, però els seus crítics hi veuen una maniobra del president en uns moments baixos de popularitat per influir en els comicis presidencials, previstos per al 31 de març. Poroixenko va destacar que “l’estat de guerra no significa la declaració de guerra”, i que no inclourà la mobilització de tropes ni limitarà els drets fonamentals dels ciutadans. Els analistes destaquen, però, que es tracta d’una mesura sense precedents a Ucraïna, que no es va aplicar ni el 2014, durant l’annexió de Crimea a Rússia, ni durant els moments més sagnants de la guerra a l’est del país.
Rússia i Ucraïna tenen versions enfrontades sobre els fets al mar d’Azov: Moscou assegura que la flotilla ucraïnesa, formada per dos cuirassats i un remolcador i que navegava d’Odessa a Mariúpol, va violar les fronteres i les normes del dret internacional quan va fer maniobres perilloses i no va respondre a les alertes dels guardacostes russos, per la qual cosa aquests es van veure obligats a disparar. En canvi, Kíev considera que els guardacostes russos van violar el tractat del 2003 que estableix que el mar d’Azov i l’estret de Kertx són aigües territorials compartides a les quals tenen accés lliure els dos països i assegura que sí que es va avisar del pas de la flotilla. L’estret de Kertx és el que uneix el mar d’Azov amb el mar Negre.
El conflicte es veia venir des que el maig passat es va inaugurar el pont que Moscou va fer construir sobre l’estret de Kertx per unir la regió russa de Krasnodar amb la península de Crimea, annexionada per Rússia l’any 2014. El pont simbolitza el domini indiscutible de Moscou sobre aquesta península, però ni Ucraïna ni la comunitat internacional reconeixen l’annexió, perquè sostenen que es va fer basanr-se en un referèndum il·legal. L’annexió també ha provocat divergències sobre el que uns i altres entenen per aigües territorials.
Des de la inauguració del pont, Rússia ha augmentat la presència militar a la zona i també les inspeccions a vaixells ucraïnesos que volen entrar al mar d’Azov escudant-se en motius de seguretat i en el tractat del 2003 que diu que la gestió ha de ser conjunta. La sortida al mar Negre a través de l’estret de Kertx és vital per a l’economia ucraïnesa i per a les exportacions des dels ports de Mariúpol i Berdiansk.
Rússia acusa Kíev de muntatge
El cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, creu que l’incident al mar d’Azov va ser orquestrat per les autoritats ucraïneses amb l’objectiu de beneficiar-se de la provocació i comptant que els Estats Units i Europa es posaran de part d’Ucraïna. Lavrov va recordar que fa uns dies Ucraïna va proposar un projecte de resolució a les Nacions Unides sobre la militarització del mar d’Azov.
El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va declarar ahir, després d’una reunió convocada per analitzar la crisi del mar d’Azov, que tots els aliats donen suport a Ucraïna, i va instar Rússia a alliberar els detinguts i els vaixells. Segons va informar ahir a la tarda Tatiana Moskàlkova, la representant de drets humans adscrita a la presidència de Rússia, els guardacostes russos havien detingut 24 persones, tres de les quals havien quedat ferides lleus durant l’incident. Segons la versió de Kíev, els ferits són sis, tres dels quals estan greus.
L’OTAN fa costat a Ucraïna
“No hi ha justificació per a l’ús de la força militar contra vaixells i personal naval ucraïnesos”, va advertir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, al final d’una reunió extraordinària que els ambaixadors dels 29 països de l’Aliança Atlàntica van celebrar ahir amb el seu homòleg ucraïnès arran del conflicte a l’estret de Kertx. “Demanem a Rússia que alliberi immediatament els mariners i els vaixells ucraïnesos decomissats, i sol·licitem calma i moderació”, va destacar també Stoltenberg. Per la seva banda, les institucions europees no van aixecar gaire la veu ahir davant la situació al mar d’Azov. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va difondre un tuit en què condemnava l’ús de la força per part de les forces russes i exigia a Moscou que alliberés els vaixells capturats.
