Ulrike Guérot: “Que el sistema europeu hagi pres partit al costat d’Espanya contra Catalunya és problemàtic”

Fundadora del 'think tank' European Democracy Lab, proposa una República d'Europa uns Estats Units

On és avui el projecte de la Unió Europea? Qui té la sobirania, els estats o Brussel·les? ¿El populisme s'està empassant els sistemes democràtics? ¿Hauria estat millor no permetre que els britànics es pronunciessin en referèndum sobre el Brexit? Què passa amb les realitats nacionals que no encaixen dins la cotilla dels estats nació? I com es poden encarar grans reptes globals com l'emergència climàtica o la crisi econòmica si no és des de marcs supraestatals? En un seminari organitzat pel Cidob, Ulrike Guérot, fundadora de l'European Democracy Lab de Berlín, ha donat respostes originals a tot plegat a partir d'un canvi de paradigma: deixem d'intentar construir uns Estats Units d'Europa per avançar cap una República d'Europa que posi la democràcia i la ciutadania al centre.

On som avui en el projecte de construcció europea?

Com deia Antonio Gramsci, el vell món està morint i el nou triga a néixer. Som en aquest interregne, i el que hi ha entre aquests dos mons és la crisi. I això val per tot, no només per a les institucions de la UE i el paper dels estats sinó també per a les noves tecnologies, per a l'algoritme i per a una concepció del treball que deixa enrere l'era industrial. Estem inventant la modernitat en tots els seus aspectes. Conceptes que han durat 300 anys s'estan erosionant: com entenem l'estat, les fronteres, la sobirania, la distribució de la riquesa. I enmig de tot això emergeix la crisi europea. I ens hem d'entendre la gent de 27 països. La bona notícia és que ho estem fent: mai havia vist tanta energia per al projecte europeu, hi ha molta gent treballant en una democràcia participativa a escala europea.

¿La democràcia parlamentària també està en crisi?

Fa 20 o 30 anys ser diputat era una una cosa molt important. No dic que ara no ho sigui, però sí que avui hi ha moltes altres veus en el sistema. Estem inventant una mena d'àgora europea. Però el vell estat nació encara és aquí; és més petit però és el terreny on els populismes han trobat un espai. Els joves més preparats d'Europa no volen ser diputats ni ministres: volen participar en projectes europeus. I aquest buit als Parlaments i als governs l'estan ocupant els populistes.

¿En què consisteix aquesta República europea que vostè imagina?

Durant 70 anys s'ha parlat d'integració, i ja estem integrats en un mercat comú: tenim un mercat, les mateixes tarifes de roaming i la mateixa seguretat alimentària, però no tenim una democràcia europea. Els estats s'integren en un mercat comú, però les democràcies no uneixen els estats sinó els pobles. Si tenim un mercat i una moneda únics també hem de tenir una democràcia. I la base de la democràcia, de la República, és que tots siguem iguals davant la llei. Només som ciutadans europeus com a consumidors, però no per als drets socials ni per als impostos. Per ser ciutadans europeus no hem de tenir els mateixos valors sinó els mateixos drets. No és res revolucionari: un ciutadà ho és independentment d'on viu i on treballa, ha de poder votar i tenir accés als mateixos beneficis socials i pagar els mateixos impostos.

Sona utòpic.

Sempre hem pensat que la construcció europea es faria d'una manera negociada, però la història ens ensenya que avança a salts. El dia 8 de novembre del 1989 ningú s'imaginava que l'endemà cauria el mur de Berlín. El primer cop que es va parlar de l'euro, el 1970, també semblava una utopia. En moments clau, les utopies s'esmunyen dins la realitat política. El que jo defenso és una utopia ara per ara, i en qualsevol moment pot deixar de ser-ho.

Com veu l'encaix del problema català o l'escocès a escala europea?

En una àgora europea on una persona és un vot i amb 500 milions de ciutadans, cal abordar la qüestió catalana, però també l'escocesa, la bavaresa... És el tema de la segona cambra. La qüestió és si podem tenir un debat obert que no sigui suprimit dins el sistema europeu. Que el sistema europeu hagi pres partit al costat d'Espanya és problemàtic. Per a mi la qüestió és si podem plantejar-nos una segona cambra dins la República d'Europa. Ens calen idees intel·ligents. De fet, les línies divisòries reals avui al continent no són entre països rics i pobres sinó entre el centre urbà i les perifèries. Perquè Barcelona és més propera a Frankfurt i Andalusia s'assembla a Mecklenburg [un dels lands més pobres d'Alemanya]. La pregunta és quin sistema de representació política podem trobar per superar aquest conflicte.

Més continguts de