Veto dels estats del carbó a l'objectiu d'emissions zero per al 2050

Polònia, Hongria, Estònia i República Txeca s'hi oposen malgrat estar en clara minoria

No hi ha unanimitat entre els vint-i-vuit països de la UE per deixar per escrit el compromís d’arribar a la neutralitat d’emissions d'efecte hivernacle el 2050. Malgrat que el bloc favorable a aquest compromís havia crescut en els últims dies, sumant grans països com Alemanya al bloc, l'oposició dels estats del carbó, com Polònia, Hongria, la República Txeca i Estònia, ha impedit l'acord. Fonts comunitàries ja avançaven abans de la cimera que aquest seria el gran punt de discussió i que no hi havia unanimitat.

Així, malgrat la pressió d’estats com França i Espanya, que es van esforçar fins a l’últim moment perquè la data del 2050 aparegués al document de conclusions de la cimera europea que se celebra avui i demà, no van aconseguir convèncer aquesta minoria d’estats de l’Est.

"La preocupació d’aquests països és legítima", diuen fonts diplomàtiques del bloc que liderava la voluntat del compromís. Per això, es va intentar treballar en un text que pogués atraure’ls, per exemple "acompanyant amb el pressupost europeu la descarbonització d’economies altament dependents" dels combustibles fòssils, deien les mateixes fonts. Però no ha sigut suficient.

Pugna a la UE per fixar un compromís clar contra l’emergència climàtica

L’acord final es conforma amb un peu de pàgina en què es deixa constància que "una gran majoria de països van donar suport a l’objectiu del 2050". Per a l’ONG Greenpeace, això és clarament insuficient, i també es queixa que el document no millori l’ambició per a l’objectiu del 2030. Per això, a través d’un comunicat, l’assessor en política climàtica d’aquesta organització, Sebastian Mang, critica directament Merkel i Macron per haver "fracassat a l’hora de convèncer Polònia i sumar altres països". Mang recorda que després de les protestes als carrers demanant acció immediata contra l'emergència climàtica, els governs han "fet volar pels aires" l’oportunitat de posar Europa al capdavant de la descarbonització total.

També per això la líder i candidata oficial d’uns Verds reforçats, Ska Keller, s'ha fet visible aquest vespre als passadissos del Consell Europeu mentre els líders dels Vint-i-vuit consensuaven aquestes conclusions. L’agenda verda ha pres més importància després del creixement dels Verds, sobretot a Alemanya. Keller també ho lamentava: "Protegir els interessos dels negocis i el poder encara sembla que és més important". Fonts comunitàries avencen, però, que la discussió no està tancada perquè els líders de UE en continuaran discutint durant el G-20 i en pròximes cimeres.

Més continguts de