Via lliure al Parlament Europeu per als populistes alemanys
El Tribunal Constitucional anul·la el llindar del 3% de vots
BerlínEl Parlament Europeu es pot esbocinar arran de la decisió presa ahir a Karlsruhe, seu del Tribunal Constitucional alemany. El màxim òrgan de justícia germànic va declarar anticonstitucional la quota mínima del 3% de sufragis fixada la tardor passada pel Bundestag (cambra baixa) perquè “va en contra dels principis d’igualtat de vot i d’igualtat de possibilitats dels partits”, va afirmar el president del tribunal, Andreas Vosskuhle. Aquest veredicte va desencadenar una immensa alegria en els petits partits, mentre que les formacions polítiques més grans i els mitjans de comunicació més prestigiosos d’Alemanya van reaccionar amb recel.
Amb aquesta sentència, Alemanya convocarà les eleccions europees el 25 de maig per primer cop sense clàusula de bloqueig. L’última clàusula va ser introduïda l’octubre del 2013 després que els jutges del Constitucional anul·lessin dos anys abans la quota mínima vàlida del 5%. Contra la vigent clàusula havien elevat una demanda 19 petits grups polítics, entre els quals hi ha el Partit Democràtic Ecològic (ÖDP), els euroescèptics Electors Lliures, el Partit Pirata i els ultradretans de l’NPD, que aglutinen la majoria dels grups neonazis del país.
Aquests partits menors es troben ara davant la perspectiva que si arriben a l’1% dels vots -uns 150.000 sufragis- podran tenir un escó al Parlament Europeu. Tenint com a referència els resultats a les últimes eleccions europees del 2009, obtindrien representació a Estrasburg el partit ultraconservador anomenat Republicà, el Partit de Protecció Animal, el Partit Família, els Pirates i els Electors Lliures. I valorant el suport que va rebre en les passades legislatives alemanyes, segurament caldria afegir en aquesta llista l’accés del partit euroescèptic Alternativa per Alemanya (AfD), de creació recent.
Per la seva banda, els partits més grans es van posar en alerta. A principis de mes Wolfgang Schäuble -el ministre alemany de Finances i home clau en la Unió Democratacristiana (CDU) de la cancellera Angela Merkel- ja va apuntar que el resultat del referèndum suís que aprovava limitar la immigració podria tenir conseqüències en les eleccions europees. Alts càrrecs de la CDU, i també dels socis socialdemòcrates (SPD) de la Gran Coalició alemanya, van expressar ahir que Europa no podia donar facilitats als populistes.
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, de l’SPD, va dir ahir que rebia la decisió de Karlsruhe “amb respecte, tot i que hauria volgut un altre resultat”. I va afegir: “Hem de mobilitzar el màxim de gent al maig per fer que entrin el mínim de partits radicals possible”.
També es van mostrar preocupats els mitjans de referència alemanys. “El Constitucional presenta la seva decisió com un triomf per a la igualtat d’oportunitats en els comicis europeus. Però en realitat els jutges diuen: el que passi al Parlament Europeu és tan poc important que no necessita protecció davant dels extremistes”, va opinar Der Spiegel.
El diari Süddeutsche Zeitung va apuntar que la sentència és “una catàstrofe per a la democràcia parlamentària a Europa” i que “si cada estat actués com ho ha fet el TC a Alemanya, aquesta primera i única institució supranacional electa [Parlament Europeu] es convertiria en una fira”.
14 països sense clàusula
Amb aquesta última decisió a Alemanya, ara són 14 dels 28 països de la Unió Europea els que no tenen per llei cap clàusula de bloqueig. És el cas d’Espanya i de la Gran Bretanya. A França, en canvi, es manté una quota mínima del 5% de vots, que ha de ser assolida en cada districte electoral.
