¿Vol la ciutadania danesa? Doni'm la mà

Copenhaguen obligarà els sol·licitants a fer una encaixada amb l'alcalde

El govern de dretes de Dinamarca ha presentat un projecte de llei que obligarà els que vulguin adquirir la nacionalitat a participar en una cerimònia que inclou una encaixada de mans per mostrar respecte als valors danesos, un projecte que ha estat rebut amb polèmica. "Si vols ser danès, per descomptat que hauries d'estar disposat a donar la mà", ha confirmat la presidenta del Parlament, Pia Kjaersgaard. 

La mesura persegueix bàsicament els sol·licitants creients en l'islam, alguns dels quals, i per motius religiosos, es neguen a donar la mà a una dona. Així, el govern pretén que les concessions de nacionalitat es facin en una cerimònia oficial als ajuntaments i que, en presència de l'alcalde, els estrangers hagin de donar-li la mà i signar un document en què accepten respectar la Constitució. En cas de rebutjar la salutació formal, el tràmit quedaria aturat.

El govern de dreta en minoria, l'ultradretà Partit Popular Danès –el seu aliat extern– i els socialdemòcrates van acordar al juny noves mesures restrictives en l'accés a la nacionalitat, que incloïen una cerimònia als ajuntaments en què el sol·licitant havia de signar un document en què prometia respectar la Constitució.

La decisió de les autoritats, el mes passat, de negar la nacionalitat a una parella de musulmans perquè va rebutjar la mà dels funcionaris del sexe contrari que els entrevistaven va fer que el Partit Popular de Dinamarca (DF, per les sigles en danès) i els conservadors –una de les tres forces de l'executiu– proposessin modificar l'acord.

La ministra d'Integració, la liberal Inger Stojberg, va anunciar el cap de setmana passat un canvi legal que obliga que en la cerimònia hi hagi "un o diversos representants municipals que es trobin cara a cara amb els participants i els donin la mà". L'encaixada de mans expressaria "un respecte especial per a la societat danesa" i assenyalaria "que s'han assumit els valors danesos", segons el text provisional.

Lleis específiques per als "guetos" d'immigració

"Per a mi és una qüestió de mostrar respecte pel país que s'ha triat. Ningú obliga ningú a ser ciutadà danès. Quan es vol ser-ho, també cal prendre un conjunt de valors. I volem fer-ho a través d'una cerimònia", va dir Stojberg al diari conservador 'Jyllands-Posten'.

La proposta ha generat protestes públiques d'alcaldes de diversos partits, inclosos de les formacions que integren la coalició de govern. "La gent m'ha preguntat: '¿I si t'envien a la presó per negar-t'hi?' Doncs hi vaig. Normalment, en un cas així, haurien de multar, però jo pagaria amb gust les multes", ha dit Ole Bjørstop, alcalde socialdemòcrata d'Ishoj, un suburbi de Copenhaguen.

Fins i tot una regidora liberal de Kolding, a l'oest de Dinamarca, Merete Due Paarup, ha criticat la proposta perquè la considerar "un pas cap al nazisme". El primer ministre danès i líder liberal, Lars Lokke Rasmussen, ha defensat el canvi legal i ha avisat que l'estat està disposat a assumir la celebració de les cerimònies en cas que els governs municipals s'hi oposin.

El Partit Socialdemòcrata, primera força parlamentària, s'ha desmarcat inicialment del projecte, que el govern pot tirar endavant amb el suport del Partit Popular Danès. "Penso que no hem de legislar sobre això, cal fer les coses en l'ordre correcte. L'important és la cerimònia. Si després veiem que hi ha problemes ja discutirem la legislació", ha recalcat Mette Frederiksen, líder socialdemòcrata.

El DF va acusar els socialdemòcrates d'incomplir l'acord i de cedir a les pressions d'alcaldes del seu partit en municipis limítrofs amb la capital amb important població immigrant. "És de sentit comú, independentment de la religió, saludar-se de forma respectuosa. A alguns musulmans, no tots, no els agrada gens, però o respectes els costums, o deixa el país", ha declarat Henriksen citant una dita danesa.

El govern de Rasmussen ha seguit la línia dura en immigració impulsada pels diferents executius danesos des de principis de segle, amb mesures com multar per portar el vel integral en llocs públics o aprovar una polèmica llei per confiscar diners i objectes de valor als refugiats per pagar la seva estada.

Més continguts de